dimecres, 4 de novembre de 2020

Diàspora


A l’obra del cubà
Leonardo Padura, especialment a la seva exitosa sèrie que té com a protagonista l’ex-policia Mario Conde, és habitual la referència a aquells que varen marxar del país, especialment els impulsats per motius econòmics. Padura va ser també el guionista del film del director francès Laurent Cantet ‘Retorno a Ítaca’, on un terrat de l’Havana servia com escenari de la retrobada d’amics de la joventut repartits pel món. A "Como polvo en el viento" (Tusquets), és novament la diàspora el motiu d’una obra que aquest cop és extensa i ambiciosa. Un grup d’amics nascuts als inicis de la Revolució s’acaba separant per un doble motiu, ja que a les penalitats socials del país s’uneix la mort en estranyes circumstàncies d’un d’ells. Padura aconsegueix, amb força literària, honestedat intel·lectual i estratègies de thriller brodar un gran llibre, el millor des del seu meravellós retrat de Trostsky, el seu assassí català i l’entorn polític de la seva època reflectits a “El hombre que amaba a los perros”.

La sabadellenca Marta Orriols ha tornat a publicar una bona novel·la, “Dolça introducció al caos” (Periscopi i Lumen), amb el títol prestat d’una preciosa cançó d’Extremoduro. Per cert, també el títol de l’obra de Padura prové d’una cançó del grup  Kansas. El llibre ens fa compartir el dilema d’una parella. La dona està embarassada i vol avortar. L’home no ho veu clar i vol participar de la decisió final. L’entorn laboral, les opinions dels altres, les inseguretats sobre la relació, elements del passat i la possible càrrega de culpa intervenen en els dies previs a la data acordada per a la interrupció voluntària de l’embaràs.

M’han agradat i m’han sorprès molt dues novel·les editades per Anagrama d’autors que no coneixia. La jove poeta andalusa Elena Medel s’atreveix a “Las maravillas” a explicar la vida precària de dues dones  de generacions ben diferents, obligades a prendre decisions difícils i condicionades per circumstàncies molt dures. Més difícil d’explicar –i de recomanar, tot i la seva gran qualitat- és “Un verdor terrible”, on el xilè Benjamín Labatut ens apunta elements biogràfics de grans científics dels segles XX i XXI, tots ells amb tanta genialitat com elements tempestuosos en el seu caràcter i la seva evolució.


Cap comentari: