dimarts, 19 de gener de 2021

Epidemiologcràcia


De sempre hi ha hagut l’aristocràcia, la plutocràcia, i la democràcia, últimament, la tecnocràcia i la meritocràcia, i potser ara ha arribat l’hora de la epidemiolegcràcia, és a dir, el govern dels epidemiòlegs, especialistes mèdics que, qui els hi havia de dir, s’han vist empesos per aquesta maleïda pandèmia al primer pla de l’actualitat, i als quals ja els hi reconeixem un rol d’autèntics guies i gurus de la nostra societat.

Resulta que ara, per indicació d’alguns experts, el govern ha considerat pertinent posposar les eleccions que havia convocat, per la inhabilitació del expresident Torra, per raons de força major i atesa la prioritat de la salvaguarda del dret a la salut, que es considera -en termes absoluts- superior a qualsevol altra. Fins el 30 de maig de 2021, per bé que, establert el precedent, ningú asseguri que es puguin tornar a desconvocar “ad calendas grecas”, tornant a utilitzar principis jurídics indeterminats com la “força major” o el “dret a la salut”.

Amb el desgavell present, que cada lector/a podrà modular com vulgui i responsabilitzar a qui li plagui, ja no ve d’aquí prolongar una mica més aquest estat de coses inestable, provisional, fatigós, i fins i tot risible, si no fos prou simptomàtic de l’època que ens ha tocat viure.

Jo trobo comprensible que el govern hagi fet cas a alguns epidemiòlegs per suspendre les eleccions, el dret bàsic de les democràcies liberals, però, en coherència, no comprenc que no els hi hagin fet cas quan advocaven per restriccions més dures per evitar les interaccions socials durant les passades festes, les celebracions de les quals no eren cap dret fonamental. Com tampoc entenc com ha estat incapaç d’implementar, amb temps suficient, les mesures organitzatives i protocols que garantissin tant la seguretat sanitària com el dret de vot. Es fa molt èmfasi en què els positius i malalts de COVID-19 no podran votar, però ¿qui s’havia recordat abans del dret de vot no exercit de tots els altres malalts de totes les altres malalties que no han pogut votar en totes les eleccions anteriors? 

Atesa, doncs, la preponderància i creixent pes polític dels epidemiòlegs, amb ànim polèmic, caldria plantejar-se bandejar el govern actual i substituir-lo interinament, fins que no s’assoleixi la immunitat de ramat, per metges i epidemiòlegs, que poguessin decidir lliurament sense les interferències dels polítics de mirada curta i partidista, sobre l’adequat tractament de la pandèmia i d’altres qüestions socials.

Proposo uns quants noms:

Dr. Oriol Mitjà -Conseller d’Educació (per decidir l’obertura i tancament d’escoles)
Dr. Jaume Padrós - Conseller d’Economia (per demanar fons extres a Madrid)
Dra. Magda Campins - Consellera d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència (per organitzar les properes eleccions)
Dr. Bonaventura Clotet - Conseller de Cultura (pels seus vincles familiars amb la cultura)
Dr. Josep M. Argimon - Conseller de Salut (per ja ser-ho de facto) 
Dr. Benito Almirante - Conseller de Territori i Sostenibilitat (per la seva bonhomia castellana).

I tots presidits pel Dr. Antoni Trilla, per la seva paciència infinita en respondre amb gran didactisme una i una altra vegada les mateixes preguntes durant gairebé un any (i el que vindrà).




2 comentaris:

Rosa ha dit...

Clara, es teu o es del teu tiet l'alticle?

Imma ha dit...

Tot és possible. No donis idees que et poden fer cas.