dimarts, 16 de febrer de 2021

Amistats d’infància


L’estatunidenc Colson Whitehead ha aconseguit guanyar per segon cop el premi Pulirtzer amb “Els nois de la Nickel” (Edicions del Periscopi/Literatura Random House), una esplèndida ficció escrita a partir de fets reals de nens desapareguts a un reformatori de Florida als anys 60. Hi podem trobar, a més de molt bona literatura, un retrat tant del racisme com dels moviments contra el racisme, amb Martin Luther King com a referència i, sobretot, una història d’amistat a prova de bombes com a element de resiliència davant de la crueltat infinita dels vetlladors del centre on es produeixen abusos infinits.

El barceloní Miqui Otero ens ofereix a “Simón” (Blackie Books) la història de dos cosins amb una relació asimètrica i variable al llarg dels anys, amb el barri de Sant Antoni com escenari i amb un conjunt de dones de diferents edats marcant la configuració de les personalitats dels protagonistes.

També l’amistat entre dos nens és l’eix a partir del qual Antonio Muñoz Molina publica el conte llarg “El miedo de los niños” (Seix Barral), que compta amb unes il·lustracions immillorables de la jove dibuixant andalusa María Rosa Aránega. Les pors infantils es combinen amb la solidaritat entre els nens i uns fets terribles que l’escriptor va desvetllant  lentament.

Ja sabeu per altres posts que m’agraden molt les novel·les de José Ovejero. A “Humo” (Galaxia Gutenberg) canvia amb èxit de registre i aconsegueix elaborar un retrat distòpic de la relació entre una dona i un nen que intenten sobreviure en un entorn duríssim de por i necessitat.