Segons llibres

Aquest mes us recomano cinc obres de quatre autores i un autor que ja havien aparegut en aquests posts, en tots els casos amb llibres amb molt més impacte del que segurament tindran aquests. Començo per “El Evangelio” (Blackie Blocks), on l’andalusa Elisa Victoria, després de la feliç sorpresa que va ser “Vozdevieja” narra amb frescor i profunditat, sense perjudicis ni barreres lèxiques i amb molta energia la vida personal i laboral d’una mestra en pràctiques a una escola religiosa. La nova professora està empenyada en no equivocar-se, en no fer mal, en la seva feina amb nens molts petits, especialment amb aquells que se surten de la norma general i pels quals les institucions no tenen capacitat d’actuar en el sentit correcte i amb els mitjans necessaris. 

La millennial californiana Emma Cline, qui ens havia mostrat una visió de la història del criminal Charles Manson i la seva petita secta a “Les noies”, ens ofereix ara un text curt que sota el títol de “Harvey” (Anagrama, en català i en castellà) recrea lliurement un dia previ a una compareixença judicial del magnat i depredador sexual Harvey Weinstein. Ho fa amb uns detalls subtils a partir de comportaments més o menys trivials que aconsegueixen mostrar la monstruositat del personatge.

La barcelonina Clara Usón es permet a “El viaje de las palabras” (Seix Barral) jugar amb un imaginari viatge al passat d’una jove que acaba d’avortar i somnia que comparteix unes setmanes a la vida del gran literat rus Anton Txékhov a la seva finca de Mélikhovo i amb la companyia de familiars, amics i amants. El llibre ajuda a entendre la vida i l’obra de Txékhov però és a més un joc divertit, un somni lúdic que ajuda a la protagonista a compensar el seu  trauma convertida en una fan del seu ídol.

Jesús Carrasco, autor celebradíssim d’una obra que va ser portada al cine i fins i tot al còmic,  “Intemperie”, reflexiona ara a “Llévame a casa” (Seix Barral) sobre l’assumpció de les responsabilitats familiars. Un home jove torna de l’estranger per arribar a l’enterrament del seu pare i es troba amb la responsabilitat de cuidar la seva mare, malalta d’Alzheimer. M’ha semblat molt ben treballada la recuperació de l’amistat, la feina i la vida rural en el complicat salt a la maduresa del protagonista.

Acabo avui amb una proposta reservada pels admiradors de la Marta Sanz, qui al 2021 va lliurar en la meva opinió el millor llibre espanyol de l’any, “Pequeñas mujeres rojas, i durant els successius estats d’excepció va anar publicant a Instagram fotografies, dibuixos i pensaments que ara reuneix a “Parte de mí” (Anagrama). Una curiositat per bibiòfils martasànzfils.