La vella Europa, bressol de civilitzacions i epicentre de la cultura
occidental, també ha estat l’origen de més d’un esport. El futbol, te
identificats els seus primers codis reglamentaris a les illes britàniques. Les
Regles de Cambridge van unificar per primera vegada les normes per la seva
practica, reben també algunes influencies del italià calcio fiorentino.
La hegemonia que durant més d’un segle ha mantingut arreu del planeta el
futbol europeu, amb permís del futbol sud americà, s’ha diluït enguany a Qatar.
Itàlia, eliminada a les prèvies, no ha competit al mundial. Bèlgica, Dinamarca
i Alemanya han estat eliminades a la primera fase de la competició i Espanya a
la ronda d’octaus de final.
Al altre costat de la balança, seleccions d’altres continents com
Austràlia, Japó, Corea del Sud i Senegal han emergit entre les setze millors de
la competició. Marroc s’ha colat als quarts de final. Camerun ha estat la
primera selecció africana a vèncer Brasil, i Aràbia Saudita va sorprendre
guanyant l’Argentina, victòria premiada pel príncep saudita amb un Rolls Royce
valorat prop de 500 mil euros per cada jugador, segons la CNN.
Entretant a Qatar s’ha viscut un fet encara més històric. Per primera
vegada a un mundial de futbol masculí, tres dones han dirigit un partit;
l’àrbitre principal i les dues assistents ho van fer al Costa Rica-Alemanya. Un
fet destacable, a un país on la FIFA podria haver fet molts més gestos per
recuperar els drets a favor de les seves dones i que no estan vigents.
I en relació a altres drets inexistents a Qatar, hem conegut les amenaces
de la FIFA a algunes seleccions que volien lluir el braçal reivindicatiu One
Love, a favor de la comunitat LGTBI, i que van acabar desistint. Entre elles
Alemanya, que tot i les amenaces, els seus jugadors van mostrar la seva
protesta a la fotografia oficial del primer partit, tapant-se la boca. Un gest
que no va agradar a Qatar i que a la seva televisió el van repetir uns
tertulians esportius en senyal de burla, quan Alemanya va ser eliminada.
El mundial ja es a la seva fase decisiva i pel camí van quedant il·lusions
futbolístiques. Les dels afeccionats espanyols es van quedar a onze metres de
la porteria rival, a una tanda de penals on van fallar els tres primers.
Entrades
1 comentari:
Molt bon análisis Ángel, jo simplement resaltaría la illusio amb la que juguen els paisos que has esmentat i la desilusió tambe dels equips nombrats entre ells Espanya que va fallar els tres pénalts, pero pot ser, el tema va de mes lluny i de la millor lliga del mon, estem en una crisis absoluta, nomes cal veure equips com el Barça, At. Madrid, Sevilla, etc nomes es salva, encara que no ens agradi el Real Madrid. Diuen que tal com juga cada nacio o jugador es un reflexe del país o de la persona i hem pogut comprovar una vegada mes que les illusions no venen d’Europa.
Salut ¡
Xavier Perna
Publica un comentari a l'entrada