Ha mort en Josep Ma Espinàs, un escriptor i una persona a qui tothom admira i
respecta.
Per retre-li homenatge vull recordar ara una anècdota
personal de la relació que casualment vaig tenir amb ell.
El 2010 vaig tenir la dèria de recopilar
cançons que parlessin de la pròpia mort dels intèrprets en la línia de la “Suplique pou retre enterré a la plage de
Sete” de Brassens o “Les meves vacances” de l’Ovidi Montllor. En vaig localitzar
algunes poques i se’m va ocórrer que l’Espinàs, que coneixia tan bé la cançó d’autor,
em podia ajudar a trobar-ne alguna més.
Vaig trobar la seva adreça i li vaig escriure
una carta per fer-li la consulta amb una esperança relativa que una persona tan
ocupada com ell es prengués la molèstia de respondre la peculiar pregunta d’un
desconegut.
Va trigar una mica però al cap d’un temps vaig
rebre aquesta carta escrita a ma en mig
foli amb la seva delicada grafia. La reprodueixo avui aquí en memòria de la
seva generositat.
Clickeu a sobre per veure-la amb format més gran
Entrades
3 comentaris:
Ooooh, quin tresor, Josep Ma! Escoltaré les cançons que et proposa
Gràcies Carme. Serà un bon homenatge en record seu
Te'n queda un bon record Josep Maria!
Publica un comentari a l'entrada