Més Anagrama

Els lectors d’aquest post ja deuen haver vist les meves preferències editorials per Anagrama, criatura fantàstica del senyor Jorge Herralde. Doncs bé, comencem l’any recomanant 6 llibres 6 d’aquesta gran ramaderia. Començo per l’únic escrit en català, “Me’n record”. En català a la manera de Mallorca, parafrasejant el que deia l’Ovidi del valencià. L’autor és l’Emili Manzano, més conegut per haver estat durant anys director de dos inoblidables programes sobre literatura a BTV i a TV3. Manzano emula ara a Georges Perec, qui a “Je me souviens” rescatava instants de la seva biografia. Palma i Barcelona són els espais preferents d’aquest preciós exercici de memòria que és capaç d’emocionar, sobretot als seus companys de generació boomer.

També és autobiogràfic “Los íntimos”, on la madrilenya Marta Sanz reflecteix la seva travessia pel món de l’escriptura, l’edició, els festivals literaris, les presentacions de llibres i els clubs de lectura. Sanz, a qui li ha costat molt guanyar-se un lloc en aquesta indústria, es pregunta com pot ajudar, ara que finalment ha passat a formar part dels prescriptors culturals, a les noves generacions d’autors i, sobretot, autores. Com en tots els seus llibres, Marta Sanz juga amb les paraules, construeix frases i paràgrafs brillants, ironitza i juga, però sempre des d’una empatia i una generositat dignes de reconeixement.

Passant a la ficció, l’alemanya Jenny Erpenbeck a “Kairós” (Angle i Anagrama), narra amb una enorme qualitat que explica que soni per un futur premi Nobel, una difícil història d’amor d’una jove amb un home casat a una ciutat, Berlín, que transita des del comunisme al capitalisme.

Alessandro Baricco s’atreveix amb “Abel” a fer un western... i li surt. El protagonista és un pistoler i al seu voltant apareixen trames diverses on no hi falten tots els elements del gènere, tant personals  (la família, les dones, els indis...) com d’entorn (els cavalls, els sheriffs, els crims, el ramat...). Enmig, Baricco introdueix reflexions filosòfiques que conformen un text breu, intens i enigmàtic.

Pel que fa al premi Herralde d’aquest any, he d’admetre que els guanyadores ex-aequo m’han semblat per sota del que podem esperar de l’editorial. La veterana xilena Cynthia Rimsky amb “Clara y confusa” i la jove catalana Xita Rubert amb “Los hechos de Key Biscayne” han elaborat llibres interessants, sorprenents i amb sentit de l’humor, però confesso que no m’han colpit com els quatre anteriorment citats.