El mes passat vaig fer una visita al Japó i l’editor em va animar a escriure alguna cosa sobre la cuina japonesa. El cert és que és un tema inabastable per un “post”, així que em centraré en el Gyütan, una especialitat de la ciutat de Sendai, que s’ha extès per tot el Japó.
Només arribar, a la
mateixa estació de Sendai hi ha tota una zona (al tercer pis) plena de
restaurants, un a tocar de l’altre, molts d’ells especialitzats en aquest plat.
Fins i tot hi ha un cartell explicatiu a la paret de l’entrada (en vaig fer la fotografia
en fragments per si la voleu llegir millor), on es recomana de tastar-lo per
considerar-se, a més, altament saludable.
El gyütan es un plat
icònic de la gastronomia local. Fou el propietari d’un restaurant de yakitori
(broquetes de pollastre), en Keishiro Sano, qui el 1948 va obrir un local,
l’Aji Tasuke, especialitzat en una recepta amb la part inferior de la llengua de
bou (shitan), tallada en rodanxes fines i cuinada a la graella de carbó.
Pel que sembla, fou la
dificultat per trobar carn de vedella, durant la postguerra, el que va
propiciar aprofitar el que es podia d’aquest animal, molt consumit pels soldats
de les bases nord-americanes, i això era la llengua i la cua; de fet aquest
plat se sol acompanyar amb una sopa de cua de bou amb ceba.
Pel que sembla en
Keishiro Sano va conèixer, gràcies a un xef francès, el gust de la llengua de
vedella i en va adaptar la recepta als gustos japonesos, fent-la a la sal i
servida amb arròs i civada (mugigohan), acompanyada de la sopa aromatitzada amb
verdures encurtides al miso (misotsuke).
Tot el menú us pot
costar entre 1.400 i 1.600 yens, o sigui entre 8 i 10 euros, i és que el menjar
dels restaurants populars, en aquest país, és molt econòmic i molt bo. O sigui
que ja ho sabeu, només us calen unes 15 hores de viatge, sense escales, i ja ho
teniu.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada