Los Domingos

 

La nostra critica cinematogràfica ha publicat en el seu blog  https://judithvives.com/category/cinema/ aquesta manífica crònica d'una pel·lícula que ha despertat una considerable polèmica que aquí reproduïm.

Vaig anar a veure l’excel·lent Los domingos en una sessió als cinemes Girona que va incloure un col·loqui amb la directora Alauda Ruiz de Azúa. I de la conversa, em vaig quedar amb dues idees.

La primera, que la pel·lícula està tan ben construïda que tothom la pot llegir des de la seva pròpia posició davant la fe i identificar-se amb algun dels personatges: totes les opcions estan perfectament representades.

La segona, que per la directora, la pel·lícula és essencialment una tragèdia sobre el trencament d’una família, i aquesta és també una lectura interessant a fer més enllà del tema de la religió.

Una crisi personal i familiar

L’anunci de la jove Ainara de fer un discerniment vocacional com a pas previ a l’entrada en un convent de clausura és el conflicte que mou aquesta tragèdia familiar que també ens parla de les crisis personals de dos personatges, la jove Ainara que es vol fer monja, i la seva tia, en crisi de parella.

Però més que aquesta lectura, el gran debat al voltant de la pel·lícula s’està centrant en els aspectes relacionats amb la fe, la religió i la influència de l’església, i resulta interessant seguir el debat per veure les diferents interpretacions que genera. 

Hi ha qui no entén la crida espiritual que experimenta la jove i la llegeix com una història de terror; hi ha qui considera que el film mostra la religió catòlica com una secta i que denúncia els seus abusos. Aquests espectadors s’identifiquen plenament amb el personatge que interpreta de manera extraordinària Patricia López Arnaiz. Al film, fa el paper de la tia de la jove, la que més s’oposa a la idea que la noia es tanqui en un convent.

Bons i dolents?

La vehemència de la tia contrasta amb la falsa comprensió que mostra el pare d’Ainara, que tot i ser més secundari, és un personatge molt interessant. És un home vidu que intenta refer la seva vida amb una altra dona mentre intenta sobreviure als seus problemes econòmics. Es pot entendre que accedeix al desig de la filla com una manera de treure’s de sobre un problema. El seu tarannà de pare pràcticament absent permet posar sobre la taula els dubtes sobre les motivacions reals de la jove: es mou per vocació religiosa o per la necessitat de buscar refugi més enllà d’una família que la ignora?

Per altra banda, tenim els personatges religiosos, la mare superiora i el jove capellà que intervé com a guia espiritual. Aquests personatges, són els dolents de la pel·lícula? El debat aquí gira al voltant de si son ells els que manipulen la noia perquè es tanqui en un convent o la decisió la pren ella sola moguda realment per una fe que no podem entendre.

De nou, es llegeixen aquests personatges en funció de les creences personals. Els creients poden creure en la vocació de la jove. Però també es pot posar en dubte, perquè les circumstàncies de la noia son complexes. Els no creients més militants, surten esgarrifats del cinema. La pel·lícula, però, no acaba de donar respostes clares.

Aquesta és la gran riquesa i valor de Los domingos, un guió ric i ple de capes i lectures, capaç de commoure i d’indignar, que ens posa davant el mirall i que aconsegueix obrir un espai de tensió entre fe, desig i llibertat, on cap resposta resulta fàcil ni còmoda.