La proposta és raonable però reconeixereu que té algun toc gairebé surrealista. Els que han inspirat les polítiques neoliberals que varen portar durant anys a reduir el paper de l’Estat i a rebaixar tant com es pogués la imposició, sobretot de les grans fortunes, es desperten ara dient tot el contrari. Em sembla evident que hi ha en la seva proposta un interès evident a mostrar un paper solidari i a descarregar les seves consciencies i a posicionar-se en un bon lloc de cara als conflictes socials que puguin produir-se en el futur. “Nosaltres també patim la crisi, com tot-hom” podria ser el lema de la seva campanya.
Una interpretació més benvolent, fins i tot més aviat ingènua, diria que s’han adonat de la gravetat de la crisi, temen per l’estabilitat del sistema i aposten per col·laborar una miqueta per reconduir la situació. Però deixant de banda les valoracions sobre les intencions que hi hagi darrera de la proposta el que resulta gairebé surrealista és que siguin aquests agents econòmics els que facin aquesta proposta als seus Governs quan bona part de l’opinió pública està reclamant des de fa mesos una augment de la imposició a les rendes altes com a mitjà per reduir dels dèficits públics que tenallen les hisendes públiques. Aquest augment dels ingressos fiscals permetria no haver de reduir les despeses i les inversions públiques amb els corresponent impactes positius sobre l’activitat econòmica, l’atur i les prestacions socials. Aquesta evidència, reclamada per molts experts i agents socials, no ha sigut escoltada ni posada en pràctica pels Governs europeus. I per descomptat per l’espanyol que, quan França i Itàlia ja comencen a parlar-ne, segueix “mut i a la gàbia”.
La pregunta, que per mi té una clara resposta, és la següent:
Perquè no s’atrevien a fer-ho? Ara que
els grans prohoms han donat el vist i plau potser els serà una mica més fàcil.
Sempre que no es passin, és clar. De quina mena de poder polític i capacitat de
lideratge estem parlant?
Però vull afegir que per mi l’element més rellevant de tot
aquest assumpte des del punt de vista de la teoria econòmica és l’apreciació de
Buffet respecte dels efectes del impostos sobre el món dels negocis. Afirma
clarament que el nivell impositiu no desincentiva la inversió i la iniciativa
empresarial. Això, dit per un important home de negocis, posa en entredit el
paradigme en el que es recolzen totes les teories favorables a la reducció d’impostos.
Diu literalment Buffet:
“ La gent inverteix
per guanyar diners i els possibles impostos mai no han espantat els inversors.
I per aquells que diuen que uns impostos més elevats perjudiquen la creació de
llocs de treball, m’agradaria recordar que entre el 1980 mi el 2000 es van
crear prop de 40 milions de llocs de treball. Sabem què ha passat des d’aleshores:
menys pressió fiscal i menys creació de treball.”
Més clar aigua.
Podeu consultar l’article complet de Warren Buffet a :
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada