La setmana passada el meu amic Pere C. em va fer descobrir l’estany
de Sils, una de les zones humides més antigues i potser desconegudes de
Catalunya. Circulant per l’AP 7 hi havia passat centenars de vegades pel costat
però mai m’hi havia aturat per contemplar la seva bellesa. Aquest estany havia arribat a ocupar una
superfície de 7 km2 i ja apareix registrat a la cartografia del segle XVII. Al llarg dels darrers anys es va anar
dessecant per aconseguir més terrenys d’explotació agrícola i lluitar alhora
contra el paludisme. Cap a finals del segle XX començaren les explotacions d’espècies
de fusta de ràpid creixement.
Aquests estanys d’aigua
creixen o minven ara segons el ritme de les pluges i estan rodejats de plantacions
d‘altíssims i esvelts pollancres que
canvien també de color segons les estacions. Despullats a l’hivern, amb vestit verd clar a la primavera
i més intens a l’estiu, grocs i torrats a la tardor. Així és com els varem trobar nosaltres a
començaments d’aquest càlid Novembre. Us
els ofereixo en aquest petit reportatge que espero us animarà a visitar aquest
magnífic racó gironí.
dimarts, 15 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Molt bonic. Ja em diras com arribar-hi. Sempre que passo per Sant Celoni penso que hauríem de sortir de l'AP7 per fer una passejada com aquesta.
D'on vas treure la bici, lladre?
Molt maques.
Pantalons nous ?
I jo que ho tinc a prop i no m'hi he parat mai... Molt maques les fotos.
Records i fins aviat
No ho coneixia tot i moure'm durant tres anys per aquests indrets. Ara hi aniré. Temo però, tot i veure-ho al natural, que senti l'emoció que m'han produït aquestes meravelloses fotografies.
Montse
Publica un comentari a l'entrada