dimarts, 15 de novembre del 2011

Les arbredes i l'estany de Sils

La setmana passada el meu amic Pere C. em va fer descobrir l’estany de Sils, una de les zones humides més antigues i potser desconegudes de Catalunya. Circulant per l’AP 7 hi havia passat centenars de vegades pel costat però mai m’hi havia aturat per contemplar la seva bellesa.  Aquest estany havia arribat a ocupar una superfície de 7 km2 i ja apareix registrat a la cartografia del segle XVII.  Al llarg dels darrers anys es va anar dessecant per aconseguir més terrenys d’explotació agrícola i lluitar alhora contra el paludisme. Cap a finals del segle XX començaren les explotacions d’espècies de fusta de ràpid creixement.

Aquests estanys  d’aigua creixen o minven ara segons el ritme de les pluges i estan rodejats de plantacions  d‘altíssims i esvelts pollancres que canvien també de color segons les estacions. Despullats  a l’hivern, amb vestit verd clar a la primavera i més intens a l’estiu, grocs i torrats a la tardor.  Així és com els varem trobar nosaltres a començaments d’aquest càlid Novembre.  Us els ofereixo en aquest petit reportatge que espero us animarà a visitar aquest magnífic racó gironí.


5 comentaris:

Francesc ha dit...

Molt bonic. Ja em diras com arribar-hi. Sempre que passo per Sant Celoni penso que hauríem de sortir de l'AP7 per fer una passejada com aquesta.

Anònim ha dit...

D'on vas treure la bici, lladre?
Molt maques.

Anònim ha dit...

Pantalons nous ?

Pol Cruz-Corominas ha dit...

I jo que ho tinc a prop i no m'hi he parat mai... Molt maques les fotos.
Records i fins aviat

montse colom ha dit...

No ho coneixia tot i moure'm durant tres anys per aquests indrets. Ara hi aniré. Temo però, tot i veure-ho al natural, que senti l'emoció que m'han produït aquestes meravelloses fotografies.
Montse