Mireu aquesta fotografia. Costa saber qui són aquestes
noies. També quan i on es va captar la imatge. Potser amb aquesta mida i
resolució no podeu apreciar correctament les seves mirades, però us ben
asseguro que impressionen. Veure-les a través del vidre perforat els dóna un
aire d’espectres, o de verges trobades.
Es tracta d’una de les fotos més cèlebres del reportatge
que el fotògraf Gervasio Sánchez va fer dels conflictes bèl·lics als Balcans.
La vaig poder veure aquest cap de setmana a Madrid a l’exposició antològica que
li han muntat a La Tabacalera.
Teniu temps de veure-la fins a mitjans de juny, i així de passada coneixereu
aquest increïble espai d’exposicions que han improvisat fa un temps en una
antiga fàbrica de tabacs del barri de Lavapiés.
Trobareu més informació aquí, però un dels
nostres redactors a Barcelona, especialitzat en cultura, ens avança aquesta breu presentació del fotògraf:
D’entrada, un repàs ràpid a la
biografia de Gervasio Sánchez (Córdoba, 1959), ens indica que el reportatge que
es pot veure a Madrid no és una excepció dins la trajectòria de l’autor que,
per cert, passa per ser un dels fotoperiodistes més reconeguts a tot l’Estat.
Sánchez –Premi Nacional de Fotografia
2009, entre altres reconeixements- s’ha consagrat dins la professió pels seus
treballs de denúncia de la violència en desenes de conflictes armats i en
especial pels seus reportatges sobre les mines anti-persona en diversos països.
Fa poc més d’un any el reporter tornava
a estar d’actualitat amb una mostra simultània a Barcelona, Madrid i Lleó que recollia
el treball fotogràfic de tota una dècada al voltant de la desaparició forçosa a
l’Iraq, Cambodja, Xile, Perú o el mateix estat espanyol, entre altres.
Clara i Pau
Clara i Pau
1 comentari:
Ahir vaig veure l'exposició. No tinc paraules ... o potser sí: BRUTAL!
Publica un comentari a l'entrada