Gervasio Sánchez a la Tabacalera

Mireu aquesta fotografia. Costa saber qui són aquestes noies. També quan i on es va captar la imatge. Potser amb aquesta mida i resolució no podeu apreciar correctament les seves mirades, però us ben asseguro que impressionen. Veure-les a través del vidre perforat els dóna un aire d’espectres, o de verges trobades.

Es tracta d’una de les fotos més cèlebres del reportatge que el fotògraf Gervasio Sánchez va fer dels conflictes bèl·lics als Balcans. La vaig poder veure aquest cap de setmana a Madrid a l’exposició antològica que li han muntat a  La Tabacalera. Teniu temps de veure-la fins a mitjans de juny, i així de passada coneixereu aquest increïble espai d’exposicions que han improvisat fa un temps en una antiga fàbrica de tabacs del barri de Lavapiés.

Trobareu més informació aquí, però un dels nostres redactors a Barcelona, especialitzat en cultura, ens avança aquesta breu presentació del fotògraf:

D’entrada, un repàs ràpid a la biografia de Gervasio Sánchez (Córdoba, 1959), ens indica que el reportatge que es pot veure a Madrid no és una excepció dins la trajectòria de l’autor que, per cert, passa per ser un dels fotoperiodistes més reconeguts a tot l’Estat.

Sánchez –Premi Nacional de Fotografia 2009, entre altres reconeixements- s’ha consagrat dins la professió pels seus treballs de denúncia de la violència en desenes de conflictes armats i en especial pels seus reportatges sobre les mines anti-persona en diversos països.

Fa poc més d’un any el reporter tornava a estar d’actualitat amb una mostra simultània a Barcelona, Madrid i Lleó que recollia el treball fotogràfic de tota una dècada al voltant de la desaparició forçosa a l’Iraq, Cambodja, Xile, Perú o el mateix estat espanyol, entre altres.

Clara i Pau