dimarts, 19 de juny de 2012

Cròniques peregrines II



Ja som a Santiago, després de cobrir les tres darreres etapes del camí.
La d'abans d'ahir, de Palas de Rei a Arzua, era l'etapa reina amb 28 quilòmetres. Haviem decidit dividir-la en dos trams, de matí i tarda, separats per un dinar a Casa Ezequiel, la catedral del "pulpo a feira", al poble de Melites, situat aproximadament a meitat del camí. Però vet aquí que després de dinar es va posar a ploure a bots i barrals i el cel i les previsions no permetien esperar res de bo. Les voluntats dels peregrins es varen dividir. Un d'ells, el més ferm, va decidir continuar la marxa a peu sota la forta pluja; els altres dos, menys esforçats varen acabar l'etapa en un autobús de línia. Una mostra més de la riquesa de la diversitat de criteris...
L'etapa d'ahir, de 20 quilòmetres entre Arzua i Pedrouzo discorre per camins molt suaus  travessa immensos boscos d'eucaliptus. Potser degut a l'entrenament adqurit la varem cobrir sense cap mena de dificultats i amb un temps fresc però excel·lent per caminar.
Avui finalment hem cobert els darrers 20 quilòmetres que ens separaven de Santiago on hem entrat contents i feliços a quarts de quatre de la tarda. Tot seguit el ritula de la visita a la catedral, l'obtenció del certificat de peregri i la passejada tranquil·la per la ciutat.
Ens queda ja només el premi de la visita a Finisterre abans de tornar cap a Barcelona.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

En aquesta divisó entre autocar i a peu,per quin canto ets vas decantar?

Marta ha dit...

Vet a qui que havíes desaparegut de la piscina! Ara et remulles d'una altra manera!

Jo també he estat una setmana remullant-me per terres escoceses que també tenen a veure amb la cultura celta.

Que us vagi molt bé i fins la tornada!

Josep M.Cortina ha dit...

Això forma part del secret del sumari, o en aquest cas potser seria més indicat dir que és un secret de confessió...