L’altra dia vaig anar a veure HER, del director Spike
Jonze. Pensava que per algú que, com jo, està bastant enganxat a
l’ordinador i a les noves tecnologies era una pel·lícula de visió oblidada i a
més totes les crítiques i recomanacions eren força positives. I la veritat és
que no me n’arrepenteixo.
Com molts sabreu l’argument descriu una relació amorosa
entre un escriptor i un Sistema Operatiu (S.O.) molt evolucionat, que parla,
interactua, pren iniciatives i sembla tenir fins i tot sentiments. Encara que
pugi semblar un pel exagerada, aquesta metàfora et fa pensar també més àmpliament
en les noves formes de relació més properes que ha obert l’era digital, de la que
ja en tenim avui moltes expressions, com els jocs, els xats, els primers
robots, les relacions anònimes i impersonals, etc.
D’altra banda la trama s’endinsa de la consideració més
àmplia de la dificultat de la comunicació en les relacions de parella i la
soledat última a la que sovint estan abocades les vivències més íntimes. Penseu
que la feina del protagonista és la d’escriptor, per encàrrec, de cartes
personals que els interessats no saben escriure i encomanen a una empresa especialitzada. És a
dir, una nova professió, la dels “escrivents”del futur. La tecnologia suprema
no sembla poder aportar massa solucions als problemes sentimentals de
l’escriptor.
Els escenaris urbans i els espais de la societat futurista
en que es desenvolupa l’acció estan molt ben concebuts i tractats sense exageracions; igualment els equips
tecnològics que s’utilitzen resulten discrets i creïbles. La fotografia i la
música són excel·lents.
La interpretació de Joaquin Phoenix, germà del mític River
Phoenix, que va morir molt jove, resulta molt convincent. La veu en off del Sistema
Operatiu pertany a Scarlett Johansson i per descomptat convé veure la
pel·lícula en versió original que projecten al Verdi o al Balmes.
3 comentaris:
A mi em va impressionar molt el treball dels dos actors protagonistes. El Phoenix és expressiu com pocs, i a pèl, sense rèplica. La Johansson construeix un personatge de cap a peus només amb la veu. Em sembla prodigiós. Val la pena només per ells dos!!! I a més la peli és preciosa i té molta tela...
A mi també em va agradar molt, em va sorprendre, la vaig trobar molt original i molt ben feta! Com a mostra estar pendents durant dues hores que passen volant.
També l'aplaudeixo, una reflexió interessant al que pot devenir de les noves tecnologies. Una bona interpretació.
Publica un comentari a l'entrada