Vicente
Molina Foix és un escriptor conegut per molts com a
novelista i, també, com a poeta, assagista i dramaturg. Nascut a Elx al 1946,
va passar els finals dels 70 donant classes a Oxford. Al seu retorn, va
compartir la vida cultural madrilenya amb Villena, Savater, Marías i altres
conegurs intelectuals. Capítol apart mereix la seva afiliació poètica i
personal al Premi Nobel Vicente Aleixandre i al gan narrador que va ser Juan
Benet. Al 82, va iniciar una relació de parella amb el joveníssim poeta Luis Cremades
(1962), també alacantí.
Els dos anys del seu amor i els que van seguir de distanciament són
precisament el material a partir del qual tots dos han escrit "El invitado
amargo" (Anagrama). El mètode és senzill d'explicar: cadascú d'ells escriu
per separat texts breus sobre moments de la seva relació. Sobten positivament
algunes coses. En primer lloc, una coincidència gairebé absoluta en els fets
relatats, tot i els anys transcorreguts i la clara diversitat de perspectives.
En segon lloc, la qualitat dels apartats a càrrec de Cremades, un home amb un
escàs bagatge d'obra publicada, tota ella poètica i periodística. No trobo una
gran diferència literària entre uns i altres textos i això diu molt en favor de
Cremades. I, en tercer lloc, un esforç compartit d'honestedat, especialment
digne d'agrair en les darreres aportacions de Molina.
Més enllà de l'interès de seguir una història d'amor i desamor on
destaca finalment l'amargor present al títol del llibre, els lletraferits podem
saber més de la vida cultural al Madrid dels anys del canvi polític i la Movida, amb alguns trets tant de la
riquesa cultural del moment com de les misèries de casta d'alguns.
Ricard Fernàndez
2 comentaris:
Ricard, ets una mina! Aquest llibre també té molt bona pinta. De moment, seguint les teves recomanacions ja he llegit una novel·la Martínez de Pisón (El día de mañana). Gràcies!
Me parece significativo el desconocimiento acerca de Luis Cremades. Autor exiguo y, sin embargo, ampliamente respetado por otros autores: "Si alguna vez, por fin, te decidieras a escribir y tuvieras que enfrentarte a la dolorosa soledad de evaluar la calidad de lo que escribes,busca ayuda en Luis, ponte en sus manos. Escucha sus puntos de vista, siempre conseguirán ir más allá de lo que tú has llegado. Actúa en consecuencia con humildad, y si lo que tienes entre manos, verdaderamente, merece la pena, tu escrito verá la luz con garantías de éxito". Esta recomendación me la hizo Leopoldo Alas en algún momento entre Agosto del 2000 y Enero del 2001
Publica un comentari a l'entrada