Recerca i fugida de la veritat

“Así empieza lo malo”, el darrer llibre de Javier Marías, pren el seu títol  d'una cita de Shakespeare ("Así empieza lo malo y lo peor queda atrás"). I efectivament hi trobem coses males i pitjors referides tant a la vida d'una parella com a la història de l'Espanya franquista. Els fets estan datats al 1980, quan el país despertava del malson de la dictadura sense atrevir-se a revisar del tot les quatre dècades funestes. En aquell ambient, un home i una dona pateixen el resultat tant de l'engany com de la crua revelació de la veritat. Optar per saber o per no saber ens apareix com un projecte arriscat.

 Sabem que les novel.les de Marías estan tan plenes de digressions que sovint s'oblida el fil de la trama central o fins i tot acabem dubtant de que existeixi aquesta trama. No és el cas d'aquesta darrera obra, molt més centrada en la vida de la parella i d'una sèrie de secundaris que viuen al seu voltant i entre els quals trobem persones inquietants, alguna d'elles realment repulsiva i, com a "Los enamoramientos", un deliciós "cameo", aquest cop més llarg, de l'acadèmic Francisco Rico.

 Javier Marías manté la seva prosa, rica i d'un estil molt reconeixible, i aconsegueix més que mai generar tensió i interès al voltant d'uns personatges torturats i amb poc espai per l'esperança. El narrador, un personatge clarament associable al propi autor, es converteix en espia actiu, primer a requeriment del primer protagonista i després com a interessat en una veritat que ningú vol sentir i en el dolor, la culpa, la rancúnia i la possibilitat del perdó que recorren tota la història.