Febrer ens regala dies assoleiats que conviden a passejar. Poden ser
passejades urbanes, relativament curtes, pels espais centrals de la ciutat.
Poden ser també més llargues, d’un dissabte o diumenge, per sortir fins algun
punt més calm de la nostra geografia a estirar les cames, respirar amb
llibertat, fer un bon àpat i deixar-nos sorprendre per quelcom d’inesperat.
Us proposo un itinerari de la ma de Ramon Casas que permeti
d’aplegar les dues menes de passeig. L’ordre el fixarà la conveniència de
cadascú, però a l’hora de proposar-vos-ho, deixeu-me començar-lo pel passeig de
Gràcia, concretament per la botiga Vinçon on en l’espai d’exposicions que va
ser taller de Casas podreu contemplar una obra recent de Francesc Artigau, esplèndida
tan per la seva bellesa com per les seves dimensions.
Foto: J.M.Cortina
S’exposa sota el nom El taller d’Artigau en l’estudi de Ramon
Casas. Bàrbara Marchi li ha dedicat un comentari crític complet i encertat a la
Revista digital El Núvol que em
sembla una immillorable preparació per la visita. Aquí teniu l’enllaç.
El segon component de
l’itinerari ja requereix posar-se a la carretera o anar a l’estació del tren.
Es tracta de la molt bonica exposició de cartells de Ramon Casas, pertanyents a
la col·lecció Marc Martí, que té lloc fins el diumenge 1 de març al Museu de
Valls. Aquest equipament es troba al cap damunt del passeig dels Caputxins, al
costat de l’església de la Mare de Déu del Lladó i davant de la primera
Biblioteca Popular que va fer la Mancomunitat per iniciativa d’Eugeni d’Ors.
Molts dels museus comarcals i locals de la xarxa de museus de
Catalunya tenen un considerable interès tant per les col·leccions pròpies,
basades en donacions, com per les exposicions que s’hi presenten. Aquest
interès té una gran potencialitat si el MNAC va consolidant i augmentant el
suport que els hi pot donar, facilitant la producció d’exposicions, que podrien
viatjar per la xarxa, o cedint-los obres en dipòsit per millorar les col·leccions
i permetent la contemplació pública de moltes obres de valor que solen romandre
als magatzems de Montjuïc.
No cal dir que si teniu algun conegut pels camps de Tarragona i us
convida a fer una calçotada familiar val la pena aprofitar l’avinentesa. Com la
meva família materna ve de Valls, per a mi els calçots han estat sempre una
menja deliciosa i casolanament campestre. Abans de la industrialització d’aquest
memorable invent de la pagesia vallenca, la segona quinzena de febrer era una
època perfecte per menjar-los. Em consta que a Valls hi ha molts pagesos que els
cultiven bé i fins i tot certifiquen l’origen del calçot. Pel que fa als
restaurants, el blog disposa dels
savis consells d’ Hermínia Pujol i això em permet de rentar-me’n les mans (mai
tan ben dit, com en aquest cas), tot i que no sé si ella voldrà endinsar-se per
aquest terrenys. Mai és com a casa, però, no dubteu que hi ha llocs que ho fan
molt bé. Si l’encerteu, quin plaer aquest un àpat dolçament pantagruèlic després
d’haver contemplat les dolceses de les noies dels cartells de Casas, de les
quals aquí us en presentem una escollida i irresistible mostra per temptar-vos
o consolar-vos. Clickeu sobre la foto i s’obrirà la nostra exposició particular.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada