La condemna social de Jordi Pujol Ferrusola

Francament, no deu ser fàcil avui dia ser Jordi Pujol Ferrusola. Deu ser dur tenir una ex amant hiperactiva que es dedica a pregonar a tort i a dret que ets un evasor d’impostos compulsiu i que t’has enriquit amb el tràfic d’influències, i un oncle que abomina públicament de la teva col·lecció de cotxes de luxe, i uns adversaris polítics del teu pare que no fan més que posar-te querelles per blanqueig de capitals i d’altres delictes quan tu només et consideres un espavilat dinamitzador de negocis. A sobre, ara és el teu propi pare qui t’assenyala amb el dit, en seu judicial, com un dels administradors de la fortuna familiar més opaca i misteriosa de tota la història política de Catalunya (des de 1714), raó per la qual resultes imputat juntament amb els teus propis pares i dos dels teus germans.

Amb Jordi Pujol Ferrusola, passa com amb l’Iñaki Urdangarin, el Fèlix Millet o el Luis Bárcenas (podeu afegir-ne algun més si voleu): que abans de que recaigui sobre ells una sentència penal condemnatòria (més que probable) ja estan condemnats socialment. L’opinió pública, amb la informació rebuda dels mitjans de comunicació, ja ha dictat la seva sentència: són culpables. Tant se val que no sapiguem si és per un delicte contra la Hisenda Pública, o d’estafa, o d’apropiació indeguda, o de malversació de cabals públics, o de finançament il·legal, o d’administració fraudulenta, etc. Ho són, de culpables, sens dubte. El judici popular, en casos flagrants com aquests, anticipa el veredicte de culpabilitat que emetran els professionals de la justícia. La presumpció d’innocència desapareix de facto perquè tots creiem ser com testimonis presencials de malifetes irrefutables executades amb traïdoria i desvergonyiment. No considero funesta, doncs, la  condemna social per si mateixa, ja que en molts casos simplement preanuncia la condemna jurídica que vindrà després, talment com el llamp és el preàmbul indefectible del tro.

Però sent curosos, el cert és que com que la condemna jurídica –la que realment compta en un Estat de Dret- no ha estat dictada en els casos esmentats, caldrà admetre que existeix encara la possibilitat, per bé que remotíssima, de que un gir inesperat, processal o de fons, canviï la previsió de culpabilitat a la que tots ells estan abocats.

No sembla aquest el cas, però, de Jordi Pujol Ferrusola. ¿Algú que fos innocent de veritat se li acudiria comprar una mansió a Nova Zelanda, país que no té un tractat d’extradició amb Espanya, perquè hi vagin a viure la seva ex dona i la seva ex sogra?