La magistrada Encarna Roca i Trias

La setmana passada el Tribunal Constitucional va dictar la sentència que posava fi al “culebrot” jurídic del procés participatiu del 9N: aquella consulta sobre el futur polític de Catalunya va ser inconstitucional sense pal·liatius, atès que és l’Estat qui té la competència exclusiva per a convocar consultes que afectin l’ordre constituït i el fonament de l’ordre constitucional.  El fallo, apart de previsible per gairebé tothom, no ha generat grans escarafalls en cap de les parts enfrontades que l’han mirat d’utilitzar pels seus respectius interessos, atès que, com es diu ara, la foto del 9N és una pantalla més que superada a la vista de l’acceleració creixent dels esdeveniments polítics que ens duran al 27S.

Me n’alegro especialment que aquesta vegada la sentència del TC no hagi provocat l’esquinçament de vestidures d’altres vegades en alguns sectors del nostre país, no tant per la correcció jurídica del fallo - que a més va insistir que la possibilitat de realitzar aquest tipus de consultes depèn de la voluntat política de l’Estat-, sinó pel total respecte que es mereix la magistrada Encarna Roca Trias (71 anys), membre del TC,  i a la que se la considera, avui dia, la jurista de més prestigi de Catalunya.

Encarna Roca va ser la primera dona Catedràtica de Dret Civil de l’Estat Espanyol, la primera dona magistrada del Sala Civil del Tribunal Suprem, la primera dona que va ingressar a la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i a més és coautora dels quatre volums dels “Fonaments del Dret Civil Català”, obra de referència absoluta del nostre Dret Civil, del qual és la millor especialista.

Creu de Sant Jordi de l’any 2003, Encarna Roca era i és una personalitat de la que no s’hauria de dubtar ni del seu compromís cívic amb el país, ni de la seva aportació indispensable a la construcció, impuls i modernització d’un dels pilars de la nostre identitat: el Dret Civil català.

Jo sóc dels que pensa que és millor que Encarna Roca estigui en el TC, que no que no hi sigui. En cap cas pot ser criticada per mantenir postures que el seu rigor i professionalitat li impedeixen no subscriure, per la seva obvietat. Però n’estic segur que el seu pes intel·lectual, la seva ponderació, i el seu savi olfacte jurídic seran valuosíssims per contrarestar les properes embranzides de la temible brigada Aranzadi. Al temps.