Tres parelles de llibres per aquest estiu

Tres parelles: amors impossibles a New York, històries colombianes i les classes socials britàniques

Per preparar l'agost, tenim la sort de poder oferir sis bons llibres. Comencem per una proposta d'Edicions 62, que ha rescatat dues magnífiques novel·les escrites als anys 50 per Alfred Hayes, qui entre d'altres coses va  ser guionista de Rossellini i de Sica o de telefilms  de Hitchcock, poeta i fins i tot autor de la lletra d'una cançó de Joan Báez. Es tracta d'"Enamorats" i "Una cara coneguda". En tots dos casos hi apareixen l'amor i el desamor, la irracionalitat extrema dels gelos, la incapacitat d'adaptar-se a l'abandó i el gust de l'ànima humana per vorejar els abismes. Dos textos tan primorosament escrits com de dura lectura.

Saltem a Colòmbia per retrobar-nos la prosa senzilla i clara d'Héctor Abad Faciolince. Fa deu anys va explicar a "El olvido que seremos" (Seix Barral) la història del seu pare, metge i activista pels drets humans que va ser assassinat pels paramilitars al 1987, dins dels  llarguíssims anys de ferro, a Medellín. Un text precís i emocionant que retrata el domini total que la violència ha exercit sobre la història recent de Colòmbia però també i sobretot ens ofereix un homenatge a aquells valents que van saber dir "No" i ho van pagar amb la seva vida. Anys després, Héctor Abad publica a Alfaguara "La oculta", una novel·la que a través de la història d'una finca agrària antioquenya ens retrata la història de Colòmbia des de la conquesta, novament amb un sentit accent sobre la violència que condiciona la vida dels protagonistes.

 I acabo, amb una recomanació entusiasta pels dos assajos que porta escrits el nen prodigi de l'esquerra britànica, Owen Jones. Fa uns anys ens va sorprendre amb "Chavs" (Capitán Swing), amb l'expressiu subtítol "La denomització de la classe obrera". I ara confirma el seu geni, la seva bona mà i la seva profunditat crítica amb "El Establishment" (Seix Barral), subtitulat a Espanya com "La casta al desnudo". Si al primer text denunciava Jones com els mitjans castiguen i ridiculitzen els gustos i les formes de vida del nou proletariat/precariat, al segon disecciona els grups dominants: financers, polítics, intel·lectuals orgànics... Llegint-lo, no sabem si aquest llicenciat en història és un periodista, un sociòleg o un activista. Bé, de fet és les tres coses al mateix temps i totes tres amb un alt nivell.

 Bon agost, amics i amigues!