"El puente de
los espías" és una esplèndida pel·lícula d'intriga i espies, dirigida
per Steven Spielberg, sota guió dels germans Cohen, i interpretada per Tom
Hanks, Mark Rylance i Amy Ryan.
Spielberg reprèn aquí la seva línia de pel·lícules basades
en fets històrics de l'època de la segona guerra mundial (La lista de
Schindler, Salvad al soldado Ryan). En aquesta ocasió la pel·lícula fa
referència a l'època de la guerra freda. Spielberg va explicar que de jove, a
casa seva, els seus pares explicaven l'animositat existent en aquella època entre
les societats americana i soviètica.
La pel·lícula comporta una gran recreació de l'època, amb la
tensió psicològica i desconfiança entre dos móns que necessitaven un enemic per
justificar les seves pròpies mancances.
Aquí, però, l'espia rus i el seu contrapunt - advocat - nord-americà són "persones normals"
que sembla estrany que haguessin pogut sortir en unes societats tant desequilibrades. Persones normals que
amb la seva honestedat i força van teixir una història que us atraparà, tant
per la riquesa del seu guió, que planteja situacions de valentia i integritat
moral, com per l'ofici i art amb què ha estat rodada.
Gran direcció de Steven Spielberg. En la seva línia
habitual, introdueix la perspectiva humana en la història. Tot i que en alguns
matisos se li escapa la visió americana del món, els dos personatges principals
són pintats humanament per sobre de les seves respectives nacionalitats.
Igualment esplèndida és la interpretació de Tom Hanks, que
recorda el James Stewart de les millors obres.
La pel·lícula és, certament, una pel·lícula d'entreteniment,
però també ens fa plantejar-nos preguntes: Perquè les "petites persones
normals" no interpreten els principals papers de la "gran
història", i deixen a les "grans persones idiotes" que portin el
món a aquestes situacions de calamitat i bestiesa moral que contínuament estem
veient ?. No us la perdeu.
Jordi Castells
4 comentaris:
Hi anirem. Ja en tenia ganes, però ara encara més.
Perquè les "petites persones normals" no tenen el desig de voler salvar el món, els hi sembla que està fora del seu abast i les "grans persones idiotes" són prou idiotes per pensar que la seva megalomania podrà amb tot.
Llàstima que no hi hagi una manera de poder triar entre unes i altres!
Gràcies pel comentari, hi aniré.
Certament Pere. Absolutament recomenada. El cert, però, és que el paper del protagonista a la història és absolutament gran. Per altra banda, la frase que repeteix l'antagonista, lluny de ser derrotista comporta una gran fortalesa humana.
Basada en uns fets reals interpretats a l'americana però amb el mestratge cinematogràfic de Spielberg. Una bona recomanació.
Publica un comentari a l'entrada