dimarts, 6 de setembre de 2016

"Cafe society" de Woody Allen

La tornada de vacances convida a reprendre algunes rutines, i una d'aquestes rutines és el retrobament anual amb la pel·lícula de Woody Allen. I és que - com ara es diu - "aquest any també".
Aquest any també l'ha tornat a encertar. Sembla que per a Allen fer cinema és fàcil ...

·        Perquè sap recrear meravellosament el glamour i la tristesa del món de l'espectacle dels anys 30 als Estats Units (Los Angeles i Nova Iork), ajudat per la fotografia de Vittorio Storano.

·        Perquè sap construir, explicar i desenvolupar amb humor i amb lucidesa, històries d'amor i de vida, que ens enganxen des del primer fins al darrer minut de la pel·lícula.

·        Perquè, als 80 anys, ha deixat de banda qualsevol pretensió i destil·la amb naturalitat i simplicitat tot el suc que vol deixar anar a la pel·lícula.

·        Perquè, als 80 anys, és un savi que va deixant anar "perles" com el consell que dóna al jove protagonista de la pel·lícula "Viu cada dia com si fos l'últim. Algun dia ho serà." o la reflexió sobre la religió jueva "Si la religió jueva tingués paradís, tindria més clients".

·        Perquè els diferents personatges amb els que confegeix una història tendra i trista tenen una mica d'ell (i de tots nosaltres). O no veieu un tros d'Allen dins la ingenuïtat del jove protagonista, els dubtes de la seva jove partner (la meravellosa Kristen Stewart), la filosofia i preocupació político-religiosa del cunyat o fins i tot el primitivisme del parent gangster ?


Vaja, que si encara no us heu refet del tot del shock post-vacances ... Allen us acabarà de posar en solfa. No us la perdeu. És una bona història i una bona pel·lícula. Passareu una estona agradable i entretinguda.

Jordi Castells


1 comentari:

Pere Font Roca ha dit...

Totalment d'acord Jordi. Crec que és una de les pel·lícules més reeixides dels darrers "Woody Allen". És una pel·lícula, que en sortir, convida al comentari i al diàleg sobre tot el que passa en ella. Bona recomanació!