Sobre la irrellevància penal de les truites.

Discrepo de l’actitud d’alguns càrrecs electes de la CUP (l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, i el regidor de Vic, Joan Coma) que decideixen no comparèixer voluntàriament a les citacions judicials per provocar que dies o setmanes després el Jutge de torn ordeni als Mossos la seva detenció per portar-los a la força a la seva presència. Entenc, naturalment, la finalitat política de la postura però em resulta tanmateix incongruent que quan estan davant del Jutge contestin amb tota normalitat les preguntes que se’ls formulen, òbviament treient rellevància penal als fets que se’ls imputen, com ha de ser. Una altra cosa són les acusacions ridícules i esbiaixades que ha de suportar aquests representants de la CUP, per part d’una Fiscalia de l’Estat cada cop més mancada de criteris professionals.

Referint-me al cas de Joan Coma, obrir unes diligències penals per sedició al regidor de la CUP per emprar l’expressió popular “per fer una truita abans cal trencar els ous”,  constitueix un escàndol jurídic sense proporcions, per mí, molt més greu que el judici contra Mas, Ortega i Rigau davant del TSJC (i Homs davant del Tribunal Suprem) per prevaricació administrativa i desobediència greu al Tribunal Constitucional per haver organitzat i dut a terme el famós procés participatiu del 9-N.

Mentre aquest judici, de caràcter eminentment polític, podria tenir una molt mínima -repeteixo, molt mínima- base jurídica, en el sentit de que el Tribunal Constitucional no volia ni tan sols que es posessin les urnes de cartró per votar en aquell pseudo-referèndum de la doble pregunta, i malgrat la seva oposició, es va tirar endavant - no estic jutjant el fons de l’assumpte -, la interpretació que fa la Fiscalia sobre el refrany dels ous i la truita és un despropòsit. La Fiscalia no pot fer interpretacions d’allò que pensen les persones, no pot prejutjar les intencions, s’ha de limitar a perseguir fets presumptament delictius i no veure fantasmes en innòcues expressions col·loquials, per molt metafòriques que siguin.

Va resulta de vergonya aliena escoltar al Fiscal formulant preguntes surrealistes a Joan Coma, sobre si trencar els ous implicava que estava a favor de la violència, o sobre si la truita es referia a un nou marc constitucional català o espanyol, etc. Tot i que pronostico que aquestes diligències penals s’arxivaran ben aviat, aquest interrogatori “marxista” -dels germans Marx- em recorda a un altre molt conegut entre un Fiscal i un metge forense que feia aixÍ, si fa no fa:

. Fiscal: ¿Es possible que la víctima estigués viva quan va començar l’autòpsia?

. Forense: No.

. Fiscal: ¿Com pot estar tan segur?

. Forense: Perquè el cervell de la víctima estava en un gerro damunt la taula.

. Fiscal: Però, tot i això, ¿podria estar viu?

. Forense: (Després d’una pausa) Bé…és possible que estigués viu i estudiant Dret a la mateixa facultat en la que vostè es va graduar.

-