dijous, 5 d’octubre del 2017

Una escapada al Lluçanès: Església Monestir de Santa Maria de Lluçà

Aquest estiu he dut a terme una visita a l'Església Monestir de Santa Maria de Lluçà, i l'he trobat molt interessant i gaudit força, per la qual raó ho vull compartir amb vosaltres.

Començo per dir que una culpa important de l'interès de la visita ha estat la magnífica explicació del conservador de l'església, Joan Vila. Us recomano que us assegureu que quan la visiteu disposeu d'aquest acompanyament. No us serà difícil, ja que aquest home viu tocant a l'església, on hi desenvolupa tasques de conservació i historiografia.
D'entrada us remarcarà el paper important que aquest monestir té en la història del romànic a Catalunya; us ensenyarà la seva estructura i els seus recons, incloent les pintures originals que conserva, així com el frontal de l'altar, també excepcional, encara que en aquest cas és còpia, ja que per seguretat l'original es troba al Museu Episcopal de Vic. L'explicació dels quadres va acompanyada d'una munió d'anècdotes que us interessaran i divertiran.

L'explicació, molt variada i enriquidora, us portarà també a molts altres àmbits, per exemple a entendre una mica més com era la vida i l'economia en aquella època. Així, aquest monestir basava part de la seva economia en l'obtenció de l'oli, producte molt valuós i estratègic en el aquell temps, avançant-se a l'actual petroli (oli obtingut de la terra).

Abans d'acabar l'entrada vull envair una mica el terreny de l'Hermínia, i recomanar-vos que el dia que feu la visita a Santa Maria, aprofiteu per anar a menjar a la Fonda Sala, a Olost, tot just a una distància de 14 Km de Santa Maria de Lluçà.
El restaurant, l'ànima del qual és Toni Sala, ha estat guardonat amb una estrella Michelin. Podeu per tant gaudir-hi un àpat de gran nivell. Però si preferiu controlar una mica el pressupost, la fonda disposa els dies laborables un menú de diari, basat en cuina casolana, amb un preu absolutament assequible, sempre sota la garantia de la mà d'en Toni Sala.

Ja veieu que el Lluçanès té moltes temptacions per deixar-vos-hi caure.