"Calle Este-Oeste". Philippe Sands.

Es possible escriure alguna cosa diferent i novedosa sobre un dels períodes de la història moderna que ha omplert més págines de literatura i que ha generat més investigacions i estudis? Em refereixo al període de l’ocupació nazi, segona guerra mundial i holocaust. La resposta es si, quan hem llegit el magnífic llibre que ens ofereix Philippe Sands, “Calle Este-Oeste”.

Philippe Sands ha aconseguit, amb aquest llibre fer-ne una aproximació totalment diferent i novedosa segons el meu punt de vista, i extraordinàriament interessant. Philippe Sands és profesor de Dret Internacional a la Universitat de Londres i ha col.laborat amb el Tribunal Internacional de La Haya en importants controvèrsies d’àmbit mundial.  

“Calle Este-Oeste”, ens sitúa en una ciutat de la Galitzia, antigament polonesa, actualment ucraïnesa. Lemberg al 1911, Lviv en l’actualitat.

Aquesta petita ciutat que ha anat canviant de pais de pertenència diverses vegades durant la primera meitat del segle XX, casualment és la ciutat natal d’uns homes ilustres, advocats d’origen jueu, Hersch Lauterpacht i Rafael Lemkin, que van fer una importantíssima aportació al Dret Internacional amb la definició i posterior aplicació en el judici de Nuremberg, de conceptes jurídics com son “crims contra la humanitat “ i “genocidi”.

El llibre ens descriu les peripecies personals i familiars d’aquests homes, que van tenir la sort d’emigrar a Estats Units o a Anglaterra, i sobretot  reflexiona sobre els esmentats conceptes jurídics, els seus origens, les seves definicions, avantatges e inconvenients que comporten, i la dificultat en que es van trobar per poder-los introduir  en el judici de Nuremberg,  que constitueix un altre important punt d’entrada a aquest llibre coral.

Per completar i fer entendre la situació del moment, el llibre introdueix un altre àmbit de desenvolupament que es la vida del governador general de la Polonia ocupada, nomenat  per Hitler al 1939. Hans Frank, també jurista, va ser un dels personatges més sinistres de l’administració hitleriana, jutjat i condemnat a mort al judici de Nuremberg. 

La component més directament personal del llibre la introdueix l’avi del  mateix Philippe Sands, Leon Buchholz, jueu, nascut també a Lemberg i emigrat a París, que de fet és el personatge que desencadena l’interès de l’autor per investigar i escriure sobre el que va passar.

El llibre és apasionant, tot i que en el rerafons planeja la tragèdia dels camps de concentració i de la trágica vida d’algunes families jueves, el que descriu és l’entrellaç que es produiex entre els diferents personatges, les diferents oportunitats, opcions i destí de tots ells, que a mida que anem llegint s’ens  van desvetllant. La recerca gairebé detectivesca que dur a terme l’autor per trobar documents i/o  testimonis que l’ajudin a saber què va passar amb la seves families.

Tot això, juntament amb unes maneres literàries molt elegants i alhora planeres, unes explicacions a l’abast de tothom dels termes i conceptes jurídics, fan d’aquest llibre un document que més enllà de semblar un llibre de  ficció, ens ensenya sobre l’important treball i aportació a la humanitat  que van fer els homes que van definir uns conceptes jurídics que van significar un salt importantíssim en la defensa dels drets dels homes i de les comunitats, i que avui en dia encara tenen plena vigència.

Núria Pedrals