Claudia és una obra de teatre documental interpretada per
la pròpia protagonista de la història. Claudia ens explica que als 22 anys va
descobrir que no era filla de la parella amb qui vivia, que sempre havia pensat
que eren els seus pares, sinó que era filla de desapareguts.
Aquesta explicació ens porta per un recorregut tan
personal com social per unes situacions que ni l'Argentina ni la pròpia Claudia
ni el seu entorn haurien desitjat haver de viure. Però ho van fer.
I no va ser fàcil. No és fàcil. Si no fos per l'energia
de les Abuelas de mayo, que lluiten
per reobrir la memòria històrica, aquest cas, com tants d'altres, estaria
amagat al bagul dels mals endreços, tancat amb forrellat fins que algú el llencés.
Quan Claudia explica la seva història, quan passeja per
un passat que encara és viu, ho fa d'una forma distesa i continguda, però
alhora va deixant caure una càrrega emocional, poètica i reflexiva sobre
l'espectador, que fa que surtis tocat. Perquè
els temes que toca Claudia són colpidors i no et són aliens: Com reacciones
quan sacsegen el teu interior, quan la teva vida sembla canviar del tot ?. Com
et sens quan descobreixes que no ets qui creies ser ?. Pots seguir estimant els
que t'han enganyat, però que, alhora, t'han donat anys feliços ?. Com
t'integres amb els que has descobert que són els teus però que fins fa poc eren
uns desconeguts ? ...
L'obra ha estat construïda amb una excel·lent
arquitectura per La Companyia del Pol Sud,
els membres de la qual, Carles Fernández Glua i Eugenio Swarcer, també
apareixen en escena contribuint a conduir el relat.
1 comentari:
Ahir vaig tenir la sort de veure la penúltima representació. i haig de dir que, com opina en Jordi, em va semblar una petita obra mestra.
Publica un comentari a l'entrada