Escriptores, mares i filles

Novament l'atzar m'ha dut a llegir uns quants bons llibres escrits per dones. Entre els temes tractats en ells, destaca el de les relacions familiars, especialment amb les mares, però també amb els pares, com fa la Najat El Hachmi a 'L'últim patriarca' (Planeta, també en castellà), una brutal denúncia del masclisme, en aquest cas en el si d'una família magrebina migrada a Catalunya. Sí, ja sé que el llibre ja té uns quants anys (Premi Ramon Llull 2008), però em sento obligat a recomanar-lo.

L'Eva Baltasar ha merescut el reconeixement dels llibreters amb la sorprenent 'Permagel' (Club Editors), per a la qual no trobo prou explicació de la seva gran qualitat en la cita dels seus temes centrals: joves, sexe, mort, família... Són potser el llenguatge, descarnat i descarat, i l'habilitat de la seva estratègia narrativa els elements que ens fan admirar l'obra.

Més previsible és la nova novel.la de la mallorquina Llucia Ramis, 'Les possessions' premi Anagrama, on les relacions entre generacions es veuen condicionades pel pas del temps i el patrimoni.

Però on he rebut major impacte, i no sols literari sinó sobretot personal, ha estat en dues meravelles autobiogràfiques de dues autores nord-americanes. L'assagista Vivian Gornick recull a 'Apegos feroces' (Sexto piso) la seva infància i joventut, marcades per la relació conflictiva - i necessària - amb la mare, amb qui recorda molts anys després en llargs passejos per Nova York les vivències comuns.

I, amb lletres d'or, destaco 'El club de los mentirosos' (Periférica&Errata naturae), on la poeta Mary Karr explica amb una naturalitat esfereidora i una qualitat literària abrumadora la seva infància a una família que ara anomenaríem desestructurada a un racó perdut del Sud dels Estats Units. Creieu-me: imprescindible.