El company Gonzalo
Boye, fuet infatigable del franquista i antidemocràtic (sic) Estat Espanyol, es
deu rellepar i consumir de plaer aquests dies constatant com les seves
invectives contra la tendenciositat i mala qualitat de la justícia espanyola es
fan realitat una i altra vegada.
El desori de
l’assumpte de les hipoteques, en efecte, ha estat inaudit, no tant pel resultat
final (que el poder executiu hagi hagut de modificar la llei pel clam popular),
sinó per la forma lamentable en que el Tribunal Suprem ha gestionat (?) la
crisi. Els Tribunals, certament, poden canviar de criteri però el que no poden
fer és reproduir les contradiccions dels passa-volants i les incongruències del “donde dije digo, digo Diego” (molt
habitual en l’àmbit de la justícia, per cert).
Però de fet ha
passat. S’han creat falses expectatives, i de nou la mà invisible (o no) dels
poders financers ha fet decantar la balança al seu favor: la forçada modificació
de l’impost d’AJD no serà amb efectes retroactius. Potser sempre ha funcionat
així, però intuir tan clarament la connivència d’aquells poders amb el poder
judicial (i l’executiu) haurà ajudat a despertar la consciència d’alguns, i de
ratificar els prejudicis dels altres.
Les regles del joc
són així, ha dit el President del Tribunal Suprem: els Parlaments legislen i
els jutges, persones humanes, apliquen les lleis i les interpreten tant bé como
poden i saben. I les postures de tots els magistrats són legítimes, va afegir.
En veritat, no li
falta raó per bé que l’alta magistratura sempre s’hagi caracteritzat pel seu biaix
conservador com a garant de l’statu quo
vigent (i com més ranci, millor). La decisió final del Tribunal Suprem, doncs,
no ens hauria de sorprendre gens.
I, sent sincers, qui
més qui menys sabia que la retroactivitat no es duria a la pràctica (el que
està pagat ja està pagat) i que la Banca (on tots tenim dipòsits i estalvis) no
perdria, o no perdria gaire. Són les regles del joc, sens dubte.
Unes regles que fins
i tot algú de bona fe (o no) podrà creure que són les menys dolentes de totes
les conegudes que hi ha avui dia en el nostre món real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada