dijous, 15 de novembre del 2018

Les regles del joc i l’impost de les hipoteques



El company Gonzalo Boye, fuet infatigable del franquista i antidemocràtic (sic) Estat Espanyol, es deu rellepar i consumir de plaer aquests dies constatant com les seves invectives contra la tendenciositat i mala qualitat de la justícia espanyola es fan realitat una i altra vegada.

El desori de l’assumpte de les hipoteques, en efecte, ha estat inaudit, no tant pel resultat final (que el poder executiu hagi hagut de modificar la llei pel clam popular), sinó per la forma lamentable en que el Tribunal Suprem ha gestionat (?) la crisi. Els Tribunals, certament, poden canviar de criteri però el que no poden fer és reproduir les contradiccions dels passa-volants  i les incongruències del “donde dije digo, digo Diego” (molt habitual en l’àmbit de la justícia, per cert).
Però de fet ha passat. S’han creat falses expectatives, i de nou la mà invisible (o no) dels poders financers ha fet decantar la balança al seu favor: la forçada modificació de l’impost d’AJD no serà amb efectes retroactius. Potser sempre ha funcionat així, però intuir tan clarament la connivència d’aquells poders amb el poder judicial (i l’executiu) haurà ajudat a despertar la consciència d’alguns, i de ratificar els prejudicis dels altres.

Les regles del joc són així, ha dit el President del Tribunal Suprem: els Parlaments legislen i els jutges, persones humanes, apliquen les lleis i les interpreten tant bé como poden i saben. I les postures de tots els magistrats són legítimes, va afegir.

En veritat, no li falta raó per bé que l’alta magistratura sempre s’hagi caracteritzat pel seu biaix conservador com a garant de l’statu quo vigent (i com més ranci, millor). La decisió final del Tribunal Suprem, doncs, no ens hauria de sorprendre gens.

I, sent sincers, qui més qui menys sabia que la retroactivitat no es duria a la pràctica (el que està pagat ja està pagat) i que la Banca (on tots tenim dipòsits i estalvis) no perdria, o no perdria gaire. Són les regles del joc, sens dubte.
Unes regles que fins i tot algú de bona fe (o no) podrà creure que són les menys dolentes de totes les conegudes que hi ha avui dia en el nostre món real.


                                                       Foto: J.M.Cortina