Pel·lícula alhora
deliciosa i dura.
Deliciosa perquè
presenta un grup humà en el que les emocions positives estan a flor de pell. El
títol traduït de la pel·lícula parla de "família", però el títol
original és "The shoplifters - Lladres de botigues". Pot un grup humà
sense massa llaços de sang ser una família, o la família és l'aixopluc en què tots ens refugiem per
sentir-nos humans ?
Deliciosa perquè
està rodada amb l'ofici, poesia, atenció al detall i parsimònia de Hirozaku
Koreeda, de qui vam ressenyar en aquest blog "Nuestra
hermana pequeña".
Deliciosa perquè
ens permet veure per darrera vegada, magnífica com sempre, Kirin Kiki (Una pastelería en Tokio), morta el darrer setembre, que ha estat al peu del canó
de la càmera fins els darrers moments malgrat greus problemes de salut.
Dura perquè es fa
difícil entendre com un grup humà així es veu obligat a marginalitzar-se en una
societat rica i pretesament humanista (en el sentit oriental d'aquesta paraula)
com la japonesa.
Dura perquè es fa
difícil entendre com aquesta societat s'empassa i digereix amb fredor les
situacions difícils que viuen els seus grups marginals.
Que la duresa no
us espanti. La suma és clarament positiva, i així ho han reconegut a Cannes on
li han donat la Palma d'Or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada