A la barra del bar

Temps era temps quan a les nostres ciutats abundaven bodegues i bars de barri, molts també eren “el bar del carrer”. La majoria, plens d’una parròquia eminentment masculina, eren un clar termòmetre del pols social, polític, econòmic i del estat d’ànim de cada barri. Des de les seves barres es podien elaborar interessants conclusions sociològiques.

Avui, aquest segment de la hostaleria s’ha transformat de cap a peus. Gran part dels bars que encara resisteixen oberts als barris, han perdut la seva essència i ara son en mans de famílies xineses que ofereixen voluntat però ben poc caliu.  Les cadenes comercials de diferents marques, en propietat o mitjançant franquícies, s’han especialitzat en servir-nos pastisseria industrial, cafè i llet, i han passat a ser el punt de pas o de trobada on ara prenem un esmorzar, un cafè ràpid o un berenar, ocupant el lloc de la majoria dels antics bars de barri. 

Amb una oferta globalitzada que en algun cas pot ser fins i tot atractiva, son en general impersonals i massificats. A les seves barres predomina la indiferència i la mecànica de la rutina, però un bon grapat de tossuts clients s’entesten en preservar encara  un punt d’atenció personalitzada, atenent al gust de cadascú. La diversitat de llets, cafès i sucres juguen a favor i es per això que en molts casos la demanda es singular i exigent: “un cafè amb llet descafeïnat de màquina, llarg de cafè i llet freda sense lactosa, stevia i en got de vidre”. Sens dubte una petita resistència a la globalització del bar, “!oído barra! ”.

Cafeteria Amadeus. Zaragoza.     Fotografia: El Heraldo.