Ginger Rogers, gran
actriu, cantant i ballarina cinematogràfica reconeguda fou una de les
principals i més duradores parelles artístiques de Fred Astaire. Amb una llarga
i frondosa carrera cinematogràfica amb 37 pel·lícules i guanyadora d’un Oscar, ha
marcat una època i una revolució en la història del cinema musical.
Els veurem
ballar en un passatge de Swing Time,
(1936) amb música de Jerome Kern, una de les millors pel·lícules musicals de
tots els temps. Ambientada a Nova York, explica la relació i els entrebancs
divertits que sorgeixen en aquesta entre un ballarí sense diners i una
ballarina que ensenya i balla a Nova York.
Entrades
2 comentaris:
Bon dia Melania. Estic conforme amb la teva opinió. És un bon llibre, distret, sense grans pretensions, però que compleix perfectament el seu propòsit: alliberar-te, encara que només sigui una estona, de tot el merder que hi ha.
El que no entenc, és perquè et refereixes al títol en castellà, encara que suposo que és perquè l'has llegit en castellà, igual que "La veritat sobre el cas de Harry Quebert".
Només faig aquest incís, perquè els teus lectors sàpiguen que existeix la versió catalana, i molt ben traduïda. Gràcies!
Gràcies, com sempre, pels teus encertats comentaris. En aquest cas, però, s'ha produit una petita confusió perquè el post que comentes no és el de dansa de la Melània sinó el de Darrers llibres que havia escrit jo. Salut i fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada