Assenyats o desvergonyits ?

 

Ja vaig comentar una vegada, en referir-me a la participació d’en Josep Guardiola en un una campanya publicitària del Banc de Sabadell, la opinió que em mereixia aquesta mena de tècnica de comunicació que barreja sense miraments la venda d’uns productes i serveis bancaris amb una mena de receptari de bons consells sobre els models de vida. Ara he vist el darrer “spot” televisiu d’aquest Banc i haig de dir que resulta tant o més confós, que el primer.

Però el que em crida més l’atenció no és que el Banc prediqui el seu “SENY” amb un anunci ampul·lós i amb missatges carregats de filosofia i ètica barates, sinó que personatges públics rellevants es prestin a col·laborar amb una iniciativa d’aquesta naturalesa.

Parlem ni més ni menys que de noms com , Àngels Barceló, Carles Puyol, Quim Monzó, Pilarín Bayés, Josep M Pou, Santiago Dexeus, Carme Ruscalleda o David Carabén. Tots ells són professionals de prestigi que es guanyen la vida dignament amb les seves feines i que no crec que necessitin malvendre la seva imatge personal al servei d’una causa ben poc noble. Avui tot i tothom sembla que es pugui  comprar amb diners i aquesta participació no fa més que confirmar aquesta idea. Es tracta de  triar alguns famosos, oferir-los un bon pessic d’euros i apa, posar-los a  predicar.

Penseu que aquesta gent, a la que fan recitar fragments inconnexes de frases rimbombants, creu alguna cosa d‘allò que està dient? Quina confiança pot inspirar el seu missatge? No resulta un pèssim exemple pel ciutadà? A mi, en l'actual context de crisi econòmica i financera, tot plegat em sembla patètic.