Ja vaig comentar una vegada, en referir-me a la participació
d’en Josep Guardiola en un una
campanya publicitària del Banc de
Sabadell, la opinió que em mereixia aquesta mena de tècnica de comunicació que
barreja sense miraments la venda d’uns productes i serveis bancaris amb una
mena de receptari de bons consells sobre els models de vida. Ara he vist el darrer “spot” televisiu d’aquest Banc i haig
de dir que resulta tant o més confós, que el primer.
Però el que em crida més l’atenció no és que el Banc
prediqui el seu “SENY” amb un anunci ampul·lós i amb missatges carregats de
filosofia i ètica barates, sinó que personatges públics rellevants es prestin a
col·laborar amb una iniciativa d’aquesta naturalesa.
Parlem ni més ni menys que de noms com , Àngels
Barceló, Carles Puyol, Quim Monzó, Pilarín Bayés, Josep M Pou, Santiago Dexeus, Carme
Ruscalleda o David Carabén. Tots ells són professionals de prestigi que es
guanyen la vida dignament amb les seves feines i que no crec que necessitin malvendre
la seva imatge personal al servei d’una causa ben poc noble. Avui tot i tothom
sembla que es pugui comprar amb diners i
aquesta participació no fa més que confirmar aquesta idea. Es tracta de triar alguns famosos, oferir-los un bon
pessic d’euros i apa, posar-los a
predicar.
Penseu que aquesta
gent, a la que fan recitar fragments inconnexes de frases rimbombants, creu
alguna cosa d‘allò que està dient? Quina confiança pot inspirar el seu
missatge? No resulta un pèssim exemple pel ciutadà? A mi, en l'actual context de crisi econòmica i financera, tot plegat em sembla patètic.
1 comentari:
I a mi també
Montse
Publica un comentari a l'entrada