La tendresa

S'acaba d'estrenar al Teatre Poliorama la versió catalana de "La ternura" d'Alfredo Sanzol. És una creació que el prestigiós dramaturg va concebre en el marc del projecte "Teatro de la Ciudad" en el que diversos autors es proposaven revisitar conjuntament peces de teatre clàssic. Van començar amb un primer cicle dedicat a les tragèdies gregues (que va arribar al Teatre Lliure fa tres anys) i van continuar després amb Shakespeare. Casualment l'altre soci d'aquest projecte teatral, Andrés Lima, també acaba d'estrenar obra a Barcelona, en aquest cas com a director, a la Sala Beckett. 

"La ternura"/"La tendresa" és el divertimento que les comèdies de Shakespeare han inspirat a Sanzol. Pot veure's com un homenatge o com una excusa per jugar amb els mateixos recursos: diàlegs ingeniosos, grans dosis d'humor, guerra de sexes, personatges que l'últim que volen és enamorar-se i això és justament el que fan, dones transvestides d'homes, encanteris i màgia. El resultat del còctel és una comèdia amena i benintencionada, sense fer, però, cap aportació original destacable.

La versió catalana ha estat produïda per Dagoll Dagom en col·laboració amb la companyia T de Teatre, que ja havia col·laborat amb Sanzol anteriorment en els espectacles "Delicadas" i "Aventura!". Els intèrprets estan magnífics, la funció és àgil, divertida i promet ser tot un èxit de públic, que podrà disfrutar d'aquesta mena de "Reader's Digest" shakespearià.