Soroll i negligència. Un escàndol

Aquest cap de setmana he llegit als diaris un parell notícies sobre diferents incidents a bars i discoteques que m’han fet enrabiar i m'han recordat reflexions d'altres ocasions. Recordem els fets.

. L’Audiència de Barcelona condemna a 4 anys de presó- si, ho heu llegit bé, quatre anys de presó- al propietari d’una discoteca del carrer Entença per excés de soroll. Havia rebut 32 denuncies del veïns i els serveis municipals havien fet repetides inspeccions a l’establiment que era un “after hours” i no tenia la deguda llicència d’activitat. Això sí, curiosament al menys per a mi, la pròpia sentència insta al Govern a que concedeixi un indult de dos anys perquè troba la pena que ella mateixa ha imposat exagerada(sic)

. Fa uns mesos, el passat juliol, el propietari d’un altra bar, aquest cop al carrer d’Aragó, va ser també condemnat també a una pena de anys per excés de soroll.

. El proper dilluns la propietària d’un pub al carrer Nou de la Rambla s’afronta a una petició del fiscal de 10 anys. Les qualificacions de la fiscalia contenen una crítica implícita a la passivitat municipal en aquest assumpte.

. Després de la mort d’un jove de 18 anys l’Ajuntament de Madrid clausura ara quatre discoteques que no tenien la corresponen llicència ni les mesures de seguretat necessàries.

Jo la veritat és que no ho entenc. Sense entrar en debats de tècnica jurídica, que sempre aconsegueixen embolicar la troca i no aclarir res, em sembla que no té cap sentit arribar fins aquí. Estic segur que si les autoritats municipals fessin us amb diligència de les seves actuals capacitats d’inspecció i sanció a les primeres de canvi, en rebre les primeres denúncies dels veïns, i tanquessin amb energia i decisió els establiments de tota mena que no complissin rigorosament la normativa existent no hi hauria necessitat d’aquests judicis ni d’aquestes sentències. Jo a qui jutjaria també és als responsables de la inspecció que no ho fan.

Sempre m’he preguntat el perquè de la tolerància amb que les autoritats de tota mena tracten a aquest sector de les discoteques i bars de copes quan en d’altra mena d’autoritzacions i permisos d’obertura són molt més estrictes.

Perquè quan es tracta d’aquesta mena de locals de diversió menystenen als veïns que molt més nombrosos han de suportar tota mena de molèsties i abusos temps i temps? Com poden passar per davant del conjunt dels ciutadans els interessos, sovint espuris, d’un col·lectiu reduït dedicat a unes activitats sovint poc nobles? Perquè s’autoritzen en barris residencials horaris fins a unes hores que inevitablement han de produir molèsties als veïns? Els fa por potser un enfrontament amb els sector més joves? Pensen que això podria tenir un impacte electoral negatiu?

Tinc la impressió que una actitud enèrgica i compromesa de l’administració en aquests assumptes comptaria amb un suport decidit de la immensa majoria de la ciutadania i evitaria sentències tant desproporcionades com aquestes. Com que no tinc resposta raonable a totes aquestes preguntes creieu-me que a vegades tinc la temptació de malpensar.