El Barquer

 

El Teatre Lliure presenta fins el 15 de mars l’obra “El barquer”, un muntatge teatral de gran envergadura. Obra del dramaturg, guionista i director de cine anglès Jez Butterworth tracta el tema del conflicte d’Irlanda del nord i les seves repercussions en la societat catòlica dels anys setantes on el conflicte es va manifestar amb gran virulència .

L’acció es concentra en un sol dia de la vida d’una família pagesa molt nombrosa en el moment en que, després de molts anys d’estar desaparegut, apareix el cadàver amb un tret al cap d’un dels seus fills membre de l’IRA. Aquest fet genera un complex teixit de relacions entre els membres de les tres generacions que conviuen a la casa.

L’obra que té un muntatge escènic senzill en canvi té un repartiment molt nombrós del voltant de vint actors i actrius que dirigits per Julio Manrique ofereixen una interpretació coral excel·lent. Destaquen els personatges de l’avi Patrick, a càrrec d’un brillant Carles Martínez, la tia Pat interpretada magistralment per l’Imma Colomer, i el pare de la família, Quim a càrrec d'en Roger Casamajor.

L’obra té una durada de tres hores amb dos entreactes però haig de dir que a mi em varen passar volant atret per les peripècies dels personatges i l’interès del tema que analitza les conseqüències dels conflictes entre països germans que al nostre nivell, afortunadament més pacífic, tots coneixem.

Si voleu una crònica completa de l'obra en el següent enllaç trobareu l'article publicat per Bernat Puigtobella al digital Amic Cultura: 

https://www.amiccultura.cat/ca/reportatges/familia-acordeonica_410_102.html 

 

Sondheim x Sondheim

El Teatres del Farró, a la seva nova sala de La Fàbrica, presenta aquests dies de festes i fins el 12 de gener el musical de petit format SONDHEIM X SONDHEIM amb guió i direcció de Mario Gas.

L'obra és un recull d'algunes escenes dels musicals de Sondheim que Mario Gas, gran coneixedor de la seva obra, ha recreat en aquest magnífic musical. Gas fa de presentador dels diferents passatges  i dirigeix un conjunt de sis i actrius i dos músics que al llarg de dues hores ens presenten aquest deliciós espectacle. 

La música interpretada a piano, saxo i clarinet resulta magnífica i les interpretacions i sobretot les veus dels veterans actors són espectaculars.

En definitiva, un espectacle de petit format que a mi m'ha semblat dels grans. Enhorabona als teatres del Farro i a l'Albert de la Torre per haver-lo programat. 

No trigueu a reservar entrades perquè estic segur que aviat s'exhauriran. Aquí teniu un vídeo que us introduirà en l'espectacle.

L'amor venia amb taxi

Torna ”La Cubana ” amb el musical “L´amor venia amb taxi “Hi ho fa amb un musical “ a la catalana” tal com diuen ells mateixos a la publicitat.  La veritat es que feia bastants anys del seu últim espectacle i crec que el que ara presenten no defraudarà els seus incondicionals. Potser no té el nivell de les seves produccions més reeixides com “Cómeme el coco, negro” o “Cegada d´amor “ però com es habitual, fa riure bastant especialment a gent de la meva generació que recordem moltes de les coses que ens fan veure i ens expliquen

El fil argumental com sempre es el de menys. Aquest cop va d´una companyia de teatre d´aficionats que cap a finals de la dècada dels 50 del segle passat, tracta de muntar una comèdia en la que tinguin un paper tots els seus components, el que dona lloc a situacions còmiques i permet justificar els nombrosos números musicals que s´hi intercalen. Com es habitual el millor son les interpretacions a càrrec d'alguns veterans però també d´altres actors i actrius molt més joves que han assimilat prou bé l ´esperit de La Cubana , que recordem-ho va ser creada fa ara uns 40 anys .

La idea de l’espectacle i la direcció son d´en Jordi Millán, l´ànima de la companyia, que es  també coautor del guió. Hi intervenen 15 actors a més de 6 músics que en part també actuen. Els números musicals s´encadenen pràcticament un darrera l´altre i alguns del que recorden figures de l´escena catalana de la època,  fan riure molt. El dia que nosaltres hi vam anar, l´ovació al final de la representació va ser considerable

Si us agrada el teatre musical una mica despendulat  a l´estil de La Cubana  aneu a veure-la al Teatre Romea.

Gegant al Romea

El teatre Romea presenta l'obra GEGANT de Mark Rosenblatt, inspirada en un fet real protagonitzat per l'escriptor anglès Roald Dhal, especialitzat en contes per infants com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata o Les bruixes

El 1982 Dahl va publicar la crítica a un llibre on arran de l'atac i bombardeig de l'exercit jueu al Líban. que va causar més de 20.000 víctimes. va fer un duríssim atac a la política de l'estat d'Israel i el sionisme que el recolza. Això generà una sèrie de pressions sobre Dahl per evitar que les critiques del seu escrit poguessin perjudicar la seva carrera i li demanaren que esmenés o moderés les seves paraules.

L'obra que va ser escrita abans de l'inici de l'actual guerra a Palestina fou realment una anticipació del que està succeint avui i això la fa d'una màxima actualitat.

El text es magnífic i el repartiment encapçalat per un magistral Josep Maria Pou també excel·lent.

 És una obra que pel seu contingut i els missatges polítics que conté hauria de ser de visió obligada. Queden poques entrades a la venda per les funcions que es prolonguen fins el 3 d'Agost. Si podeu no us la perdeu!

Cadires al Texas

El recentment recuperat TEXAS presenta les properes setmanes deu funcions d'una obra de teatre molt interessant. Es tracta de CADIRES en forma de diàleg entre dos grans actors, MONT PLANS i ORIOL  GENÍS, que són a l’hora els que han concebut i escrit el text sota la direcció d’Albert Arribas.

El text és una sèria reflexió sobre el món del teatre i les seves servituds, sobretot des de la perspectiva dels actors d’edat avançada. Està ple de passatges i idees tractats amb un gran sentit de l’humor que arrenquen nombrosos somriures del públic que el dia de l’estrena va aplaudir llargament la representació.

Paga la pena acostar-se al recuperat espai del Texas al carrer de Bailen i trobareu els horaris de les funcions, que duren fins el 5 de maig, a la seva pàgina web.

Mont Plans                            Oriol Genís

Josep Pla al Teatre La Gleva

El teatre La Gleva, al barri del Farró, presenta fins el 19 d'abril l'espectacle  EL QUADERN GRIS  una producció dirigida el 2009 per en Joan Ollé i que ara es torna representar interpretada per l'actor Joan Anguera, que dona molt bé en el paper de Pla, acompanyat a l'acordió pel músic Joan Alavedra.

Es tracta d'un monòleg en el que Pla ens recita fragments del Quadern Gris, una de les seve obres cabdals, amb la seva fina ironia i una visió sarcàstica de la vida.  

Aquí en teniu una breu mostra

                                                                  

Teatre la Gleva

c/la Gleva, 19

https://www.laglevateatre.com/quaderngris

“Amb la claredat augmenta el fred”

El teatre Romea presenta l’obra “Amb la claredat augmenta el fred”, un espectacle teatral de Pep Tossar basat en texts del llibre “Els meus premis”  del gran escriptor i dramaturg austríac Thomas Bernhard.

Es tracta d’uns diàlegs entre l’autor, la seva parella i una periodista, papers que interpreten respectivament el mateix Pep Tossar, Imma Colomer i Evelyn Arévalo.

Amb unes escenografia minimalista i unes brillants interpretacions Tossar treu tot el suc d’uns texts on l’autor exposa amb gran subtilitat el seu disgust pels premis que rebia.

L’obra s’havia representat fa uns anys i ara es pot tornar a veure en funció de tardes els dissabtes del 2 al  30 de Mars i cal reservar entrades abans que s’exhaureixin.

La Imma em va demanar que els fes unes fotografies i la filmació d’algunes escenes escenes per preparar la promoció de l’espectacle. A partir d’aquest material  la mateixa Evelyn Arévalo ha creat aquest magnífic vídeo.

Picasso, rei, monstre i pallasso

Aquesta setmana hem anat a veure a la sala Beckett l’obra PICASSO, REI, MONSTRE I PALLASSO, interpretada pel grup  Rhum & Cia. que hem trobat un espectacle de circ teatral excel·lent en el que destaca la interpretació que en Jordi Martínez fa del paper del pintor. Malauradament ja no la podem recomanar perquè les funcions han acabat aquest darrer diumenge.

Aquest grup és l’hereu de la companyia MONTY & Cia que va fundar en Joan  Montanyés (Monti ) i de la que vàrem veure alguns espectacles extraordinaris a començament dels anys 2000. Malauradament Monti va morir mot jove el 2013 als 48 anys.

Per això m’ha semblat oportú recuperar pel blog un foto vídeo que vaig muntar el 2005 a partir de les fotografies que vaig fer en un espectacle, GROTESCO, que es va presentar a la seva carpa instal·lada al Fòrum de Barcelona.

Coralina a La Perla

Ahir varem anar al Teatre de la Biblioteca, seu de la Cia La Perla 29´, a veure "Coralina, la serventa amorosa" de Carlo Goldoni dirigida per Oriol Broggi.

Si l'heu vista suposo que compartireu el meu entusiame per aquesta representació i si no us recomano que us acosteu a la Biblioteca per gaudir de dues hores d'un magnífic espectacle.

La trama de Goldoni en enginyosa i molt divertida i la versió que en ofereix la Perla la potencia al màxim.amb uns recursos escenics molt simples però amb uns moviments d'actors brillansts.

Les interpretacions com sempre en aquesta companyia magnífiques. Tots els actors i actrius estan a gran alçada però per destacar-ne alguns esmentaria especialment a la Mireia Aixalà en el paper de Coralina, Rosa Gamiz com a Beatrice i Xavier Boada en el de Ottavio.   

Les funcions duren fins el 29 de setembre i encara es poden trobar entrades sense massa dificultats.

El Fingidor al Romea

El Teatre Romea presenta EL FINGIDOR, una nova a creació de Pep Tosar. Es tracta d’un relat biogràfic dramatitzat, una especialitat de Tosar, de la figura de Fernando Pessoa, el gran escriptor i poeta portuguès.

Per a mi és una realització d’un altíssim nivell que els aficionats al teatre no poden deixar passar.  Com sempre és un espectacle d’una rica dramatúrgia que combina diverses formes d’expressió artística: vídeo, música, cant, i circ. El resultat és molt entenedor i resulta d’una gran força poètica.

Les funcions duren fins el 25 de juny i cregueu-me, per poc que pugueu, no us el perdeu.

Señora de rojo sobre fondo gris

Eduardo García Benito, Mujer de rojo.

Al teatre Romea es representa "Señora de rojo sobre fondo gris", basada en la novel·la del mateix títol de l'escriptor vallisoletà Miguel Delibes publicada per Destino el 1991.

Es tracta d'un monòleg interpretat per el gran actor José Sacristan que té 85 anys però que està en una forma física i intrepretativa absolutament extraordinàries.

En el monòleg, que té una caracter de confessió personal, Nicolas, un pintor que es l'alter ego de Delibes, explica la vida amb la seva dona Anna i sobretot el curs de la greu malatia que la porta la mort, encara molt jove, als 51 anys. 

El text resulta força dur però el llenguatge de Delibes i la magistral interpretació de Sacristan fan que l'hora i mitja que dura l'obra passi volant.

Si voleu gaudir d'un inoblidable treball actoral no us perdeu la funció que estarà en cartell fins el proper 2 d'Octubre.

RED al Teatre de l'Akadèmia

Ahir vàrem anar al Teatre de l’Akademia a veure una obra de teatre que ens va fascinar. Es tracta de RED, un text de John Logan, guionista i productor cinematogràfic nord americà.

L'obra ens submergeix en el món de l’art, concretament de la pintura, a partir de les converses entre Mark Rothko i un jove assistent a qui contracta perquè l’ajudi al seu estudi.

Tots dos, representants de dues generacions, mantenen un ric diàleg en el que  parlen de l’art i la vida de l’artista amb un text diàfan, planer però alhora ple de profunditat i de matissos.

Les interpretacions dels dos únics actors - el consagrat Lluís Soler i el jove Ferran  Vilajosana, que li dona brillantment la rèplica - són extraordinàries i fan encara més bo el text.

D’altra banda, la direcció de Guido Torlonia resulta molt imaginativa i convincent. La música i la il·luminació completen els encerts de l’obra.

Davant de tants elogis la mala notícia és que qui no tingui ja entrades de moment no podrà veure l’obra. Malgrat que s’han prorrogat les representacions fins el 23 de gener totes les entrades estan exhaurides. Com funciona el boca a boca en el món del teatre!. Esperem que amb l’èxit actual l’obra es pugui representar en el futur en una sala amb un major aforament.

Bravo per l’autor, els intèrprets i el teatre de l’Akadèmia que, un cop més, ens ha ofert una petita joia.

Descripció d'un paisatge

La Sala Beckett dedica aquesta temporada a la memòria de Josep Maria Benet i Jornet que va morir l’abril del 2020.

S’està representant actualment, fins a finals de mes, una de les primeres obres del dramaturg: “Descripció d’un paisatge”, dirigida per Toni Casares, responsable de la Sala Beckett i el seu Obrador Internacional de Dramatúrgia.

La vàrem veure fa poc i ens va agradar molt. L’obra, escrita al final de la dècada dels setanta del segle passat és una veritable tragèdia, inspirada en un relat d'Eurípides. L’acció es situa en una país mediterrani sota el regnat d’un cruel dictador i els diferents personatges que giren al seu votant i reflexiona sobre el difícil equilibri entre el compromís polític i les pors, les il·lusions o els interessos personals.

La posta en escena, l’escenografia, el moviment dels actors  i la il·luminació són magnífics i contribueixen a potenciar el text de Benet i Jornet. Per completar-ho les interpretacions són  molt bones i entre elles destaca especialment el paperàs de Carles Martinez.

La podeu veure encara fins el 30 d’octubre.

La fiesta del Chivo

Es presenta al teatre POLIORAMA La fiesta del Chivo, basada en la novel·la del mateix títol escrita ja fa més de vint anys per Mario Vargas Llosa.

L’obra, dirigida pel cineasta Caros Saura, teatrelitza el text de la novel·la, una feina que no és mai senzilla però que en aquesta cas es resolt força bé. La trama dibuixa la personalitat de Leonidas Trujillo, el sanguinari dictador que va governar la República dominicana durant més de 30 anys. Entre tota mena d’abusos i crims se’l fa responsable de l’assassinat de més de 50.000 haitians negres a qui va eliminar en una brutal depuració ètnica.

El muntatge i l’escenografia són molt simples i tradicionals  i responen al tipus de presentació que es practica habitualment a l’escena madrilenya.

La feina dels actors és, al meu entendre, el plat fort de l’obra i destaca per sobre de tots la magistral interpretació que el gran actor Juan Echanove fa del personatge del dictador. Només per veure-la paga la pena acostar-se al Poliorama.

I només jo vaig escapar-ne

                                                            Foto: Sílvia Poch

Gràcies a la nostra col·laboradora Imma Colomer, que encadena un projecte darrera un altre, vàrem poder assistir fa uns dies a una funció prèvia de l’obra que el Teatre Lliure presenta de dimecres a diumenge i fins el 20 de juny. Es tracta de “I només jo vaig escapar-ne” escrita per la prestigiosa dramaturga anglesa Caryl Churchill (Londres 1938) .

L’obra s’estructura a partir de les xerrades de quatre dones grans que seuen al jardí i comenten diversos aspectes de la seva vida, les seves dèries, les seves relacions i els seus conflictes personals, mentre prenen l’inevitable tè anglès.  A partir d’aquestes converses l’autora introdueix tot un seguit de reflexions, la majoria tremendament distòpiques, fins i tot diria que apocalíptiques, sobre el futur que ens espera.

 L’obra va ser estrenada a Londres el 2016 i per tant no pot incloure cap referència directa a la pandèmia però té un cert caràcter premonitori perquè alguns dels seus passatges ens fan pensar en algunes de les situacions que la humanitat ha viscut el darrer any.

El principal atractiu de l’obra és l’extraordinària interpretació de les quatre veteranes actrius que la protagonitzen: Imma Colomer, Vicky Peña, Muntsa Alcañiz i Lurdes Barba.

Amb un text que per la seves discontinuïtats penso que deu presentar serioses dificultats interpretatives aquestes grans de l’escena catalana ho broden sota la direcció de Marta Puyo. Un altre encert del muntatge, que possiblement funcionaria millor en un espai més íntim que la sala gran del Lliure, és la subtil música de fons que acompanya part de la funció que és una composició original de Clara Peya.

                                      Foto: Sílvia Poch

Solitud a Stromboli

El 10 de març de l’any passat, tot just pocs dies abans de la proclamació del primer estat d’alarma i de l’inici d’aquesta llarga pandèmia, vam parlar-vos al bloc de l’estrena al TNC del muntatge teatral “Solitud”. L’adaptació de la novel·la de Víctor Català va acabar cancel·lant-se pocs dies després de l’estrena, però s’ha pogut recuperar finalment aquesta temporada. Associat a aquell muntatge, el TNC n’havia programat un altre del que també us parlàvem en aquella ocasió, “Solitud a Stromboli. Somnis, Signes i Símbols”, que malauradament no va arribar a estrenar-se. La bona notícia és que ara sí que ho ha fet i per partida doble, de manera virtual al TNC (podeu comprar entrada i visionar-lo a la web del teatre) i de manera presencial a la barcelonina SALA ÀTRIUM del 3 al 21 del proper mes de març. 

“Solitud a Stromboli” és un monòleg protagonitzat per l’actriu Fina Rius i dirigit per la nostra companya Imma Colomer. El text de Núria Casado Gual es construeix a partir d’un estudi literari que Rosa Delor va fer de la influència de la novel·la de Víctor Català sobre la pel·lícula de Roberto Rossellini. Plantejat com si es tractés d’una conferència en un congrés de literatura, el que ens proposa l'autora és un joc teatral en diverses capes perquè d’una banda descobrirem la relació entre les dues obres, la literària i la cinematogràfica, però també anirem descobrint ponts entre la creació artística i l’activitat investigadora; entre els conflictes de les protagonistes de la novel·la i la peli, la Mila i la Karin, i els de la filòloga que dicta la conferència. És un espectacle diferent i suggeridor, amb una gran interpretació de Fina Rius, que val la pena no deixar-se perdre. Tornar al teatre és possible. I ho trobàvem a faltar.

Fina Rius

Solitud al TNC

El passat dijous es va estrenar a la Sala Petita del TNC “Solitud”, un muntatge teatral a partir de l’obra de Víctor Català que ha dirigit l’Alícia Gorina. Impressiona descobrir que la força d’aquesta novel·la, que molts de nosaltres vam llegir fa temps, segueix intacta. La mateixa directora diu al programa de mà que s’enfronta a aquest muntatge amb l’empremta de la primera lectura ben viva.

La història de la Mila, l’ermitana, sola dalt de la muntanya i sola en un món d’homes, és colpidora. La manera de fer-nos-la arribar en aquest espectacle és brutal. El repte de passar de la novel·la al teatre se supera amb èxit gràcies a un seguit de grans troballes. La primera és potser la importància que es dóna al text, dit en un llunyà i a la vegada pòetic català de l’època.  La segona és la configuració d’una mena de “cor masculí” format pel quartet de personatges (marit, pastor, pretendent, “ànima”) que tenen cadascun un paper clau però què per moments es fonen en una “sola” presència masculina a la que s’haurà d’enfrontar la Mila. Cap de les dues troballes no seria possible sense el magistral treball de tots els actors, tant el de l’actriu protagonista com el dels intèrprets masculins que l’acompanyen (capítol a part la sorpresa que té preparada Pol López a l’entreacte). La tercera troballa, que és una de les marques de la casa de l’Alícia, és la plasticitat de l’espai escènic que veiem, literalment, construir davant dels nostres ulls durant el muntatge i que d’alguna manera ens va embolcallant, com també ho fa la història narrada.

L’estrena de Solitud s’acompanya d’un muntatge que el TNC oferirà en paral·lel, i que dirigeix la nostra companya de Prova i error Imma Colomer. Porta per títol “Solitud a Stromboli” i presenta una classe magistral d’una professora de literatura comparada que analitza la influència de l’obra de Víctor Català sobre la pel·lícula de Rossellini. Estigueu a l’aguait perquè només la podrem veure durant pocs dies, del 2 al 5 d’abril, a la Sala Tallers.

Mario Gas a la Gleva

En aquest bloc us vam parlar per primera vegada del Teatre la Gleva dins de la secció de "Radar gastronòmic" quan l'Hermínia hi feia una sèrie de recomanacions de restaurants propers a sales de teatre. L'existència d'aquest petit teatre del barri del Farró, prop de la plaça Molina, és una proesa dels seus promotors i un luxe per tots els barcelonins, i encara més pels veïns del barri, que a quatre passes tenim una sala d'aire parisenc amb propostes molt atractives i imaginatives. Avui toca parlar-vos d'una d'aquestes propostes: "Amici miei".

  

Es tracta d'una proposta original: una mena de vetllada íntima i emotiva amb el Mario Gas, que de manera molt generosa comparteix amb el públic, en petit format, la seva grandesa com a home d'escena i la seva particular selecció de poemes, autors i cançons. Ell mateix els recita i interpreta, en català, castellà i francès, acompanyat per una magnífica pianista, Bárbara Granados. El resultat és un espectacle viu, que sembla que varia cada nit, perquè Mario Gas té molt més material i idees i art del que pot cabre en una hora i mitja de show. Si en teniu ganes de hi seran cada vespre fins el dia 22 d'aquest mes. 

La Rambla de les floristes

L’altre dia vaig anar al Teatre Nacional a veure l’obra amb la que s’estrena la temporada. Es tracta de “La Rambla de les floristes”, una obra d’en Joan de Sagarra que es va estrenar al teatre Poliorama de Barcelona el 1935 i que va ser una encàrrec de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, dirigida per Ventura Gassol, per impulsar el teatre públic català.

La direcció  és del dramaturg  Jordi Prat  que l’any passat vaja va dirigir amb gran èxit una altra obra històrica del teatre català, “Els jocs floral de Camprosa” de Santiago Rusiñol

En aquest cas el muntatge no té un caràcter de musical i potser resulta menys espectacular però és també de gran qualitat. Destaca sobretot el fet que el text de Sagarra sigui en vers, magistralment lligat.  La història gira en torn a de les Rambles i de la figura d’una de les floristes, l’Antonia, enamorada de la seva professió i de la ciutat.  Al seu voltant es presenten tot un seguit de personatges dibuixen el món d’aquells anys. Té un contingut nostàlgic, i destil·la un caràcter feminista perquè tracta molta sensibiltat el paper de les dones i en canvi, tots els homes que hi apareixen queden ben bé com un drap brut. La classe política, representada per un regidor de l’Ajuntament de Barcelona queda també a l’alçada del betum; la realitat d’avui en dia ve de lluny...

Les interpretacions són excel·lents però destaca per sobre tot el protagonisme de l’Antonia al que respon la Rosa Boladeras, avui també regidora de l’Ajuntament de Terrassa, que fa , com sempre, una interpretació incommensurable.

Resumint,  un espectacle molt recomanable.

"Falaise"

La setmana passada es va estrenar la nova temporada del Teatre Lliure amb un espectacle atrevit que volia servir de carta de presentació de la nova “línia editorial” del director Juan Carlos Martel, seleccionat després de la polèmica dimissió de Lluís Pasqual. 

Es tracta de “Falaise”, de la companyia “Baró d’Evel”. Pels que no la coneixeu es tracta d’una companyia que combina la dansa, el circ, i un conjunt de recursos plàstics i escènics i que està integrada per intèrprets catalans i francesos, entre ells Blai Mateu, fill del pallasso Tortell Poltrona i Oriol Pla. 

La companyia fa temps que gaudia de prestigi en cercles més reduïts i havia actuat diverses vegades al Mercat de les flors, però amb l’anterior muntatge ja va fer el salt a un gran teatre de Barcelona.  La seva proposta és espectacular. Són artistes immensos amb un gran domini de l’acrobàcia, del moviment del cos, de l’ensinistrament d’animals amb els que comparteixen escenari, etc. Tots aquests recursos es combinen per impressionar l’espectador en cada número, si bé el conjunt potser resulta un pèl embafador de tanta intensitat emocional i estètica.