El blues de la inflació

Com tots sabeu, la inflació es molt mala cosa; es menja el poder adquisitiu dels diners que guanyem i estalviem , desestabilitza l´ economia obligant a pujar els salaris, la qual cosa provoca que augmentin encara més els preus i dificulta el creixement real del producte.

Malauradament vivim temps d`elevada inflació produida per un conjunt de causes en les que no vull entrar perquè això no es una classe d`economia. La inflació és un tema de rabiosa actualitat i aprofitant aquesta circumstància, em permeto recomanar-vos que escolteu aquesta original interpretació de BB King, un dels millors guitarristes de blues del segle passat, que els anys 80  estava en el seu millor moment. Va fer un concert al “Nick`s ” de  Dallas, on entre altres temes va incloure aquesta composició titulada “Inflation blues” que canta la impotència de  l`home del carrer davant els efectes de la inflació.

Per més anglès que sapigueu no resulta fàcil entendre el que diu i per tant em permeto incloure la lletra de l`original i una traducció lliure que he fet modificant la de Google, que per cert era bastant dolenta.

Aqui va “Inflation blues” de BB King.

  

Hey senyor president
Hey Mr. President

I també vosaltres,  congressistes
All you congressmen, too

Em teniu frustrat
You got me frustrated

I no sé que he de fer
And I don’t know what to do

Intento guanyar-me la vida
I’m trying to make a living

No puc estalviar ni un cèntim
I can’t even save a cent

Necessito tots els meus diners
It takes all of my money

Només per menjar i pagar el lloguer
Just to eat and pay my rent

Estic deprimit
I got the blues

I tinc tristors inflacionistes
Got those inflation blues

Sabeu, que no sóc un
You know, I’m not one

d’aquells amb celles altes
Of those high brows

Sóc un Joe normal
I’m average Joe

Em vaig criar menjant pa de blat de moro
I came up eating cornbread

Ignams confitats i guisat de pollastre
Candied yams and chicken stew

Ara agafa aquest dòlar de paper
Now you take that paper dollar

Ho és nomès de nom
It’s only that in name

La manera com aquest dòlar s’ha reduït
The way that buck has shrunk

És una p….. vergonya
It’s a lowdown dirty shame

Per això estic tan deprimit
That’s why I got the blues

I tinc aquestes tristors inflacionistes
Got those inflation blues

Senyor president
Mr. President

Si us plau, redueixi el preu del sucre
Please cut the price of sugar

Vull fer dolç el meu café
I wanna make my coffee sweet

Vull untar el pa amb una mica de mantega
I wanna smear some butter on my bread

I just quan acabo de menjar la meva carn
And I just got to have my meat

La comenceu a racionar
When you start rationing

Realment m`heu fet una jugada
You really played the game

Les coses van pujant
And things are going up

Amunt , amunt i amunt
And up and up and up

I el meu xec segueix sent el mateix
And my check remains the same

Per això estic deprimitss
That’s why I got the blues

I tinc aquestes tristors inflacionistes
Got those inflation blues

Breu Historia del Jazz i XX

 XX. Cloenda.

Al llarg  dels darrers quatre mesos hem pogut gaudir dels coneixements del meu bon amic Josep Molins sobre el món del jazz i escoltar les peces que tan encertadament ha posat al nostre abast. Avui conclou aquesta Secció que trobarem a faltar però espero que en un futur no molt llunyà poguem tornar a comptar amb la seva col·laboració. Gràcies Josep!

Aquells que hagueu escoltat las gravacions incloses en aquesta història del jazz, arribats a aquest punt us podeu preguntar que és exactament el jazz i que el distingeix d`altres formes musicals.

No es fàcil contestar aquestes preguntes perquè com passa tantes vegades no hi ha un acord sobre el tema, sinó més aviat opinions diferents. Si per començar anem a la etimologia de la paraula "jazz ", uns diuen que ve del crioll,  "xerrar" , altres d`un dialecte africà, segons el qual significaria "viure acceleradament" i no falta qui creu que deriva del cajun "jazzbelles", el nom que es donava a les prostitutes de Nova Orleans ( per Jezabel )

En el que si està d`acord tothom, és que el jazz originàriament era la música de les orquestres negres de Nova Orleans a començaments del segle passat, resultat de la barreja de dues grans tradicions musicals, la europea i la de l`Africa Occidental. Però òbviament , des del seu origen ha evolucionat molt i trobar una definició del que és avui no és senzill. El conegut Webster Dictionary en dona la següent (abreujada) "Música popular, originada a partir de càntics seculars i religiosos ("spirituals"), caracteritzada per la improvisació, el ritme sincopat, línies melòdiques específiques i la introducció de tècniques vocals en el  desenvolupament instrumental"

Aquesta definició posa l’accent en dues característiques que  són la base per distingir el jazz d’altres formes musicals, en concret, la tècnica instrumental i el "swing"  En el jazz el que veritablement és important no és tant el "que es toca" sinó "com  es toca ". Un mateix tema pot ser jazz o no ser-ho segons com sigui interpretat, i per aquesta raó molta gent pensa que el jazz més que una música és una forma d`interpretar música.  La tècnica instrumental del jazz es va formar, com explica molt bé en Ricard Gili, en el seu llibre "El jazz",  "a partir de la tècnica vocal negra, caracteritzada per l` atac violent de les notes, un vibrat molt marcat  i l'abundància d’inflexions ". El segon element important del jazz es el "swing" ( balanceig ) que és la pulsació rítmica pròpia de la música negra nord americana i del jazz en particular. Una interpretació sense "swing", segons en Gili, difícilment es pot considerar jazz.

Probablement no tothom està d'acord amb això, i de fet hi han formes musicals modernes que molta gent considera jazz,  que no tenen les seves arrels en la tradició musical negre americana i per tant les característiques anteriors. Però en el que quasi bé si  tothom coincideix, és en considerar el jazz com una de les aportacions més significatives dels Estats Units a la cultura mundial. Escolteu al respecte les paraules de Barack Obama.

Conseqüentment la Casa Blanca ha prestat sempre molta atenció al jazz organitzant amb assiduïtat vetllades musicals amb moltes de les seves figures. Fins i tot alguns Presidents han estat veritables fans i s`han atrevit a cantar o a tocar algun instrument, com p. ex. Barack Obama o Bill Clinton, que amb el saxo demostra que sap tocar alguna cosa més que una becaria.

Breu Història del Jazz XIX

 XIX. El jazz a Catalunya (3)

. Les "estrelles" del “ Sant Andreu Jazz  Band ". Totes son noies, totes tenen actualment al voltant de vint i pico d'anys, totes van començar molt jovenetes i totes són excel·lents instrumentistes i cantants. La Motis i la Fernández, ja convertides en professionals, son les més conegudes, però no deixeu d'escoltar les altres. 

. Eva Fernández. Saxofonista i cantant. Cada cop que escolto “Jeep`s Blues", m'agrada més. Observeu la sorpresa i la felicitació de Dick Oatts, al final de la gravació. L`Eva estava tot just començant la seva carrera d’excel·lent saxofonista.

. Andrea Motis.Trompetista i cantant. Escolteu-la quan encara era molt joveneta, interpretant "My baby just cares me" que va popularitzar Nina Simone. 

. Elia Bastida. Violinista. Si Stephane Grappelli ressucités, aplaudiria la seva interpretació de "Shine"

. Rita Payés. Trombonista i cantant. Escolteu-la a "Stars fell on Alabama " 

. Magali Datzira . Contrabaix i cantant. "Night and day " Atenció, un cop més, al piano d’Ignasi Terraza

                                             Andrea Motis i Eva Fernández

Breu Història del Jazz XVIII

 XVIII. El jazz a Catalunya (2)

.  Ricard Gili. El fundador i director de " La  Locomotora Negra" es mereix que li dediquem aquest espai no solament per  les seves dots de trompetista al més pur estil  Louis Armstrong sinó també per la seva incansable labor pedagògica i divulgativa de la música de jazz a casa
nostra. Escolteu-lo a "In the sunny side of the street " amb el Quintet de Joan Chamorro.

 . Sant Andreu Jazz Band. Creat ara fa 15 anys per Joan Chamorro, al barri de Sant Andreu , és un exemple increïble de com una escola de música pot aconseguir partint de nens i nenes de 6 o 7 anys convertir-se en un  bressol de autèntiques figures, algunes de les quals com Andrea Motis o Eva Fernández, passades ja al camp professional, han assolit fins i tot projecció internacional. Escolteu si us plau a Alba Armengou amb 8 anys tocant  i cantant "When you smiling" i segur que us quedareu tan sorpresos com jo quan la vaig escoltar al Palau.
Escolteu també "Royal garden blues " i observeu com tres criatures de 10 anys o menys no desmereixen al costat dels professionals que les acompanyen.

. Ignasi Terraza, Un dels millors pianistes actuals, integrant del quintet de Joan Chamorro.
Escolteu el seu magnífic solo a "Moanin" acompanyant a  Andrea Motis, que està també absolutament brillant a la trompeta. 

 

Joan Chamorro i la seva Sant Andreu Jazz Band

Breu Història del Jazz XVII

 XVII. El jazz a Catalunya (1)

 

A casa nostra hem tingut i tenim excel·lents músics de jazz: La selecció que segueix es òbviament limitada per l’espai i els meus gustos personals, però tots els que hi figuren són gent reconeguda a nivell internacional.

- Tete Montoliu. Pianista. Probablement el jazzman català  més reconegut fins avui fora d'Espanya. Va tocar amb moltes de les grans figures del moment.El podeu ecoltar interpretant “The shadow of your smile”

- La Locomotora Negra.  "Mood Indigo". Ja hem parlat abastament  en una ocasió anterior d'aquest conjunt, no professional, que acaba de plegar després de 50 anys d`actuacions.

-La Vella Dixieland. "Nobody knows when you are down and out " amb Montse Pratdesaba, més coneguda com "Big Mama Montse",  excel·lent cantant de blues. Tant el conjunt com ella fa 40 anys que actuen regularment

-Lluís Coloma Trio. Lluis Coloma, juntament amb Ignasi Terraza  és un dels millors pianistes catalans del moment. Toca el boogie-woogie amb una tècnica increïble.  Escolteu-lo al  “XII Blues and Boogie Reunion”, fa pocs anys a Terrassa.

-Oriol Romaní. El millor clarinetista català de tots els temps, sortit de la Locomotora Negra. Un prodigi. Escolteu-lo a "Smiling blues ".

­-Orquestra del Taller de Mùsics. "Dizzie Jazz" Un excel·lent conjunt de jazz tradicional, que aquí està acompanyat d`un del millors talents sortit de la Sant Andreu Jazz Band, de la que parlarem més endavant, la saxofonista i cantant Eva Fernández.

Breu Història del Jazz XVI

 XVI. Jazz contemporani. (1)

- Brad Mehldau. Un pianista molt personal. Escolteu-lo a  "And I Love her".  Es un fan de Barcelona. Hi ha un concert d´ell programat al Palau pel proper mes de Juny.

- Diana Krall. El seu èxit de públic es impressionant. A mi m'agradava més fa uns anys, ara està massa dispersa i toca una mica de tot. Escolteu-la a "I’m just like a so and so" una gravació dels seus començaments, molt poc coneguda però molt jazzística.

- Herbie Hancock. Pianista i compositor, un dels millors dels darrers anys. El seu conjunt toca "fusion", que com el seu nom indica es una barreja d´estils, bop, funk i  altres músiques. Una de les seves composicions més conegudes és "Cantaloupe Island" de la hi ha múltiples versions. Aquesta es una de les millors, molt funky i va ser
un èxit.

- Pat Metheny. Guitarrista i  un altre reconegut compositor. No sé gaire bé com qualificar la seva música, potser algú que em llegeix-hi em pot ajudar. Escolteu-lo a "Song for Bilbao".

- Wyinton Marsalis Orchestra. Marsalis es un gran trompetista i la seva orquestra  una de les millors dels temps actuals. Fa un anys va oferir un concert memorable al Carnegie Hall amb Eric Clapton, del que he extret "Kidman Blues" però val la pena escoltar-lo sencer. a You Tube.  També incloc "La vie en rose" una interpretació d'aquesta coneguda melodia amb un mestre de l’acordió, el gran Richard Galliano.

Breu Història del jazz XV

 XV - Jazz modern (3) 

- Lionel Hampton Orchestra. "Hey-ba-ba re-bop" Lionel Hampton fa ballar el públic holandès al festival de Jazz del Mar del Nord el 1978.

- Bill Coleman-Benny Carter "I've found a new baby" . Una gravació magnifica del gran Bill Coleman, trompetista clàssic afincat a Paris,que va tocar varies vegades a Barcelona al Jamboree i a la desapareguda Cova del Drac, del carrer Tuset.

- Gerry Mulligan-Johnny Hodges "Bunny". Una gravació històrica de dos grans saxos, soprano Mulligan i alt Hodges.

- BB King  "Sweet little angel". Un dels millors blues de BB King, un bluesman reconegut.

- Sonny Stitt Quintet  "Cherokee". Escola de Charlie Parker. Sonny Stitt sona molt semblant al mestre, però igualment convincent contemporani. Aquesta composició del conjunt del pianista Horace Silver es de finals dels 90.

- Monty Alexander. Un gran pianista actual,versàtil i molt imaginatiu.Escolteu "I've got you under my skin "

 

Breu Història del Jazz XIV

XIV - Jazz modern (2)

- Hugh Laurie. Pianista i cantant a New Orleans. El jazz clàssic segueix viu. "Tipitina".

- Jimmy Witherspoon.Cantant. Blues autèntic, amb forca i emotivitat, allunyat de les concessions comercials. "Nothing's changed".

- Ella Fitzgerald. Cantant. Escolteu-la cantant opera jazz (Porgy and Bess) acompanyada per Louis Armstrong  "It ain't necessarily so".

- Jimmy Smith. Organista. Algù havia pensat que no es podìa tocar jazz amb un orgue ? "All day long"-

- Dexter Gordon. Un saxo amb una gran personalitat. "Willow weep for me."

- Miles Davies.Trompetista superconegut i en la meva opinió un pelsobrevalorat. Va tocar amb Charlie Parker i va evolucionar cap el cooljazz. La seva obra capital, "Kind of blue" no us la poso perquè sincerament no m’agrada. En el seu lloc he posat "Milestones".