Ja fa temps que Andrea
Motis i sobretot Ignasi Terraza han
arribat a una maduresa artística notable. Escolteu aquesta
magnifica interpretació de “Let´s misbehave” en un concert celebrat fa uns anys a l'auditori de
la Fundación Juan March a Madrid.
Si la Motis està bé, en Terraza toca amb un swing insuperable i la prova
son els aplaudiments del públic al final de la peça. Aquest noi, si
en lloc de català i cec fos americà seria una figura mundial.Si us han agradat, escolteu seguidament una altra peça del mateix
concert, “You´re de top ” on la
Motis es llueix amb la trompeta..
Jazz de gran qualitat a càrrec d´una parella de músics formidable.
Si
us agrada el jazz es impossible que no us rendiu al encant d´aquesta
interpretació plena de sensibilitat de
“Tenderly” a càrrec d´Alba Esteban un altre
talent de la Sant Andreu Jazz Band (S.A.J.B.)
A
partir del 2018 en Joan Chamorro sota el
títol “The Jazz House Sessions”va
organitzar unes sessions de gravació a casa seva juntament amb Scott Hamilton, per presentar músics joves de la S.A.J.B.
La
versió de “Shiny Stockings” que reprodueixo seguidament, cantada per Elsa Armengou, es força aconseguida.
Escolteu
seguidament el trompetista Joan Marti al costat de Perico Sambeat interpretant “Stars fell in Alabama”
I
per cloure el violí inigualable de Elia
Bastidainterpretant en el marc
d´aquestes sessions , “Besame mucho” un clàssic de tota la vida
Creada
ara fa 45 anys a Sarrià, “que llavors, com diu el seu impulsor i director, Pep
Gol, era molt més poble que avui, “La Vella
Dixieland”, és una de les primeres orquestres de jazz, sinó la primera,
nascudes aCatalunya. Amb aquest motiu
el Festival de Jazz de Barcelona d´aquest any li fa un homenatge amb quatre
sessions al Palau i al Jamboree.
La
seva primera actuació, quan els seus components amb prou feines tenien 20 anys,
va tenir lloc al barri de Sant Gervasi. El jazz, i encara més el“dixieland”, en aquell moment erenuns tipus de música totalment desconeguts a
Barcelona, més enllà d´alguna figura aïllada comTete Montoliu. El cas és, com recorda Gol,
que “La Vella” va tenir un gran èxit des del primer dia,fins al punt de que al cap de molt poc tempsla majoria dels seus components es van convertir
en professionals. Coses dels anys 80.
A
més dels seus impulsors, pel septet creat el 1981, han passat nombroses
figures, entre les que podríem destacar, el vibrafonista Oriol Bordas, un músic
certament innovador amb el seu instrument i el trompetista Josep Maria Farràs,
del qual Tete Montoliu va dir un cop “jo soc músic de jazz i n’hi ha un altre,
en Josep Maria Farràs”
Escolteu
seguidament algunes interpretacions de “La Vella Dixieland “
Primerament
aquesta estupenda interpretació de “Water Melon man” a càrrec dels sis components de la formació
Seguidament
, aquí va el clàssic “Basin Street
blues “, ambJosep Maria Farràs
Especialment
inspirada i marxosa es aquesta
interpretació de “Dirty Blues” el 1999 al programa televisiu d'AndreuBuenafuente
Finalment, aquí els teniu amb l`Oriol Bordas , un músic extraordinari,fundador de la Barcelona Jazz Orquestra, mort fa pocs anys, a qui li dedicarem en breu una entrada en aquest blog.
Per donar a conèixer els talents que
anaven sortint del Sant Andreu Jazz Band , Joan Chamorro va formar
diferents grups generalment en format quintet, amb una base rítmica comuna
constituïda per ell mateix al contrabaix , en Josep Traver a
la guitarra, i l`Esteve Pi a la bateria. A aquest tercet si va
afegir habitualment l´Ignasi Terraza al piano i fins que
es va independitzar, l´Andrea Motis, que durant molt temps va actuar amb
aquest acompanyament. Ocasionalment hi participaven també alguns professionals
com el magnífic saxofonista Scott Hamilton.
Aquest conjunt ens ha deixat gravacions excel·lents com
per exemple aquesta versió de “Summertime”amb una joveníssima Andrea
Motis de protagonista,
A la propera gravació el
grup amb la substitució de Scott Hamilton per Luigi Grasso dona la alternativa a Magali Datzira a la que ja hem dedicat un capítol en
aquesta sèrie. El solo de Grasso es tan bó que en acabar s´ escolta l´ Esteve
Pí, que diu “es buena, es buena.”
Seguidament escolteu el grup amb la incorporació
d´altes músics en ocasió de la presentació de la també joveníssima
trombonista Rita Payes, un descobriment més
de Joan Chamorro.
I finalment per a que
consti que al SAJB també han aparegut talents masculins, aquí teniu “Wave” una interpretació de la coneguda peça de
Jobim, a càrrec de la orquestra sencera, i amb la participació de Max Salgado a
la trompa i Joan Mar Sauqué a la trompeta.
Des
de la seva aparició ara fa vint anys i malgrat que lògicament la formació ha
anat variant els seus components, doncs en tractar-se d´una orquestra no
professional, han passat per ella moltes persones que l´han deixat per
dedicar-se a altres professions, la Sant Andreu Jazz Band ( SAJB ) ha ofert concerts extraordinaris.
El
2009 el grup va fer un dels seus primeres actuacions serioses a Can Fuster.
Escolteu com sonaven comandats per l´Andrea Motis a la trompeta i la Eva Fernandez
al saxo, que aleshores devien tenir 15 anys
Més
recentment un dels concerts més
rellevantsva ser el de la celebració dels 15 anys de la orquestra al Palau de la Mùsica.
D´aquest
concert he escollit en primer lloc aquesta magnifica interpretació de Night and
Day protagonitzada pels germans Datzira, ella una extraordinària cantant de les
millorsque ha tingut el grup, i ell un virtuós del saxo.
Seguidament
un altre peça del mateix concert “Easy
money” amb quatre trompetistes a quin millor
Unainterpretació extraordinària, amb la inclusió
d´en Josep Traveri tres convidats de la
convidats de la extinta Locomotora Negra,es “Midnight blues” amb uns solos
de gran nivell de tots el protagonistes.
Enguany
la SAJB ha estat convidada per Wynton Marsalis
a participar en un concurs de orquestres
no professionals dedicatala musica de Duke Ellington, que s´ ha celebrat al Lincoln Centre de Nova York,
hi han quedat segons !! , després d´una banda de Memphis. El 28 de setembre
replicaran la actuació al Palau de la Musica.
Cap aficionat al jazz
pot deixar d´admirar la increïble tasca pedagògica i artística desenvolupada
per en Joan Chamorro al front de
l`escola municipal de Música de Sant Andreu, on apart dels ensenyaments clàssics, ha creat un autèntic bressol de músics de
jazz a partir de nens i nenes de més de 7 anys.
Tot va començar fa ara
20 anys quan Chamorro ( Barcelona, 1962)
que toca regularment el contrabaix i el saxo soprano apart d´altres instruments, va decidir donar classes particulars de
jazz e improvisació a alumnes de l`escola , en una sala que va insonoritzar a
casa seva amb aquest objectiu. L’èxit va ser tan gran que aviat es va
constituir una orquestra , la Sant Andreu Jazz Band , que es va estrenar l´any
2006 i va gravar el seu primer disc
“Jazzing. Live at Can Fuster “ el 2009.
La banda la composen
actualment entre 24 i 30 nens i nenes d´edats compreses entre els 7 i els 20
anys. A partir del 2010 es va consolidar
notablement amb nombroses actuacions públiques principalment a Barcelona i i va començar a comptar amb la col·laboració
de figures del jazz nacional e internacional, summament interessats amb
l´experiment, com el pianista Ignasi Terrassa, el guitarrista Josep Travé, el drummer Esteve Pi,
els saxos Dick Oatts i Scott Hamilton i molts altres.
La SAJB porta gravats
més de 30 discs i la seva activitat, que per vergonya de la ciutat no ha rebut
mai cap subvenció pública, ha donat lloc
a la eclosió de verdaders talents, alguns dels quals han aconseguit projecció
internacional. En parlarem mes endavant, però citarem aquí alguns dels més
rellevants, com la trompetista i cantant Andrea Motis, la violinista Elia Bastida, la trombonista Rita Payés, la saxofonista i
cantant Eva Fernandez i el trompetista Joan Mar Sauqué, tots ells ex alumnes de
l´escola.
Per acabar aquest
primer capítol dedicat a la SAJB, escolteu aquestes mostres de la tasca
pedagògica d´en Chamorro amb els seus alumnes.
En primer lloc l´Elsa
Armengou, als 9 anys tocant la trompeta al Palau, com si fos a casa seva
Seguidament veieu com l´Andrea Motis amb 14 o 15 anys ( ara en te 30
) canta i toca el saxo i la trompeta que
acabat sent el seu instrument
Finalment escolteu l´Eva
Fernandez amb una edat similar, deixant parat en Dick Oatts que la felicita
efusivament per la seva interpretació.
En el proper capítol
parlarem de l`evolució de la orquestr i
dels seus concerts.
Sens
dubte la millor saxofonista sortida de la “fàbrica“ Chamorro, EvaFernández ( Barcelona 1994) a més de tocar els saxos alto i tenor es
també una excel·lent cantant . La seva trajectòria professional ha anat durant
molt temps en paral·lel amb la de Andrea Motis, amb la qual ha compartit moltíssimes actuacions.
Als
7 anys va iniciar els estudis musicals sota la direcció de Joan Chamorro i es va integrar en el Sant Andreu Jazz Band on molt joveneta
va destacar com a solista. D´aquesta primera època escolteu, aquesta magnífica
interpretació de “Jeep´s Blues “ que
cada cop que la sento m´agrada més. El seu saxo no desentonagents amb elDick Oaks, que escoltant-la posa una cara com de no creure-s´hoi al final la felicita efusivament.
Seguidament
també de la mateixa etapa reprodueixo “Georgia
of my mind“ una interpretació on ja mostrava les seves excel·lents dots de
cantant.
A “After you´ve gone” ja més grandeta,
escoltareu un bon solo de saxojuntament
amb la tompeta de Andrea Motis.
El
2017 va acabar els estudis superiors de saxo jazz al Taller de Músics i poc
després va deixar el sant Andreu Jazz Band per iniciar una carrera professional
pròpia. No obstant la col·laboració amb en Chamorroi els seus grupsva continuar i va produir interpretacions
brillants com “TenneseeWaltz” on canta acompanyada per la trombonista Rita Payés
Darrerament
la carrera d`Eva Fernández ha evolucionat, en la seva faceta com a compositora,
cap a altres tipus de música fora de
l`àmbit del jazzamb el guitarrista
Josep Munar i altres músics.
ORIOL ROMANÍ és un
dels millors clarinetistes de jazz de Catalunya. D´estil molt clàssic va
començar a tocar amb la Locomotora Negra, abans d’independitzar-se i formar els
seus propis conjunts amb alguns dels components de la citada formació, com el Barcelona
Jazz Serenadres o el Hot Jazz Cats. Darrerament ha tocat en nombroses ocasions
a duo amb el trompetista Ricard Gili.
L´estil de Oriol Romani recorda molt el de Sidney Bechet, el clarinetista de Nova Orleans conegut del gran
públic per algunes composicions llegendàries com “Petite fleur “
Escolteu
seguidament a Oriol Romani tocant amb en Ricard Giliel conegut tema “I´m confessin´ that I love" you al mes pur estil del gran Sydney Bechet
El Barcelona Jazz Serenaders, va ser un altre
dels seus grups més destacats. Escolteu aquesta gravació, malauradament sense
vídeo, que data del 2014. “Smilin´blues”. Jazz de gran qualitat amb uns
magnífics solos de l´Oriol.
Però
si alguna cosa s´ha d´escoltar de l’Oriol Romani es el magnífic concert titulat
“Tributo a Nueva Orleans” que va oferir l`any 2020 a la Fundació March de Madrid amb el seu darrer
grup, els Hot Jazz Cats. Es un concert de jazz clàssic d´alt nivell en el que
tots els intèrprets estan magnífics. Òbviament val la pena escoltar-lo
sencer,però jo recomanaria sobretot la
primera peça “C Jam blues” i la penúltima “Hot Cats Blues “
Al
anys 80 del segle passat anava amb assiduïtat a la mítica “Cova del Drac “ al
carrer Tuset en companyia d`un amic meu, que va morir fa anys. Una nit tocava
el gran trompeta Bill Coleman, i quan en
un moment donat va anunciar que tocaria no se quin blues, una noia del públic,
més aviat grassoneta, va sortir d´espontània a l´escenari i li va demanar si
podia cantar amb ell. Ens vam quedar tots molt parats, i més quan va resultar
que ho feia estupendament.
Així
va ser com vaig escoltar per primera vegada la Montse Pratdesaba, mes coneguda
com a “Big Mama “, que porta la friolera de 35 anys cantant principalment
blues, a l´estil de la inigualable Bessie Smith, la millor cantant de blues de
tots els temps.
Escolteu-la
aquí amb l´Orquestra del Taller de Músics a “I´m crazy about the blues “
I si
de veritat us agrada el blues disfrutareu amb aquesta mitja horeta de concert amb el
conjunt de Riqui Sabatés
O
amb aquesta sessió mes curta amb la Honky Tonky Band
Ignasi Terraza (Barcelona, 1962) es un
autèntic virtuós del piano jazz. Cec,des dels 9 anys, això no li va impedir fer la carrera d’enginyer
informàtic iser la primera persona cega
que va aconseguir aquest títol.
Paral·lelament
va estudiar piano clàssic al Conservatori de Barcelona; és va aficionar al jazz
i des del anys 90 s´hi ha dedicat per complert. Ha tocat principalment en
formacions de trio o quintet, com el de Joan Chamorro, però també amb el
guitarrista americà David Mitchell i amb
molt altres músics rellevants,incloent
particularment molts dels components del Sant Andreu Jazz band. Dotat
d´una sensibilitat ,un swing i una
versatilitat extraordinària el seu estil reconeix influències de Oscar Peterson
i Ahmad Jamal.
Per
començar escolteu-lo amb el quintet de Joan Chamorroal festival de Jazz de Vitoria. El seu solo a
“Moanin” és sensacional.
Darrerament
ha acompanyat moltes vegades a l`Andrea Motis. Escolteu-lo aquí una brillant
versió de “Lets me behave” a la Fundació March.
A “Come rain, come shine” una altre exhibicióacompanyant a la Laura Simó amb un estil
que recorda forçael d'Oscar Peterson
L`Èlia Bastida és la nova estrella sortida, com no, de la fàbrica
Chamorro, la Sant Andreu Jazz Band. L´he escoltada en viu varies vegades, i
espero seguir-ho fent, acompanyada pel Joan Chamorro Trio, amb en Josep Travé a
la guitarra i l´Ignasi Terraza al piano. Malgrat la seva joventut l´Elia ha
assolit un notable nivell de maduresa artística i com altres components del SAJB,
canta força bé i toca un altre instrument, el saxo tenor.
El seu estil recorda vivament el del gran violinista, Stephan
Grapelli, impulsor del Hot Club de France els anys 30 del segle passat.
Amb el guitarrista Django Reindhart ens van deixar gravacions inoblidables ,que
tots els fans del jazz coneixem. Grapelli , que va viure fins al noranta i pico
d`anys, va tocar a Barcelona varies vegades però és impensable que l`Elia
donada la seva edat el pogués veure. Malgrat això crec que ha assimilat l´estil
del mestre de manera admirable.
Recentment ha gravat una sèrie de composicions en memòria de
Grapelli acompanyada pel excel·lent el
saxofonista Scott Hamilton i ha fet incursions espectaculars en l`àmbit de la bossa
nova i la música brasilera.
Escolteu en primer lloc aquesta interpretació de “Que reste-t-il
de nos amours “ on tothom està molt inspirat.
A “Anniversary song” el violí de la Bastida sona fantàstic.
I que us puc dir de L`Elia cantant a “Izaura “ excepte que ho fa
estupendament
És sens dubte l`artista més
coneguda de totes les que han sortit de la “fàbricaChamorro“ l`escola municipal de música del barri
de Sant Andreu que impulsada per en Joan Chamorro des de fa uns 15 anys s´ha
convertit en un veritable bressol de figures del jazz.
Es va iniciar en la música al 7 anys, i el
2007 amb només 12 es va integrar en el Sant Andreu Jazz Band, l’orquestra de jazz de l’escola on va romandre més de 10
anys i on es va formar com a cantant i trompetista sota la direcció de Joan Chamorro,
el seu professor i descobridor. A la
SAJB va tenir ocasió de tocar en directe sent mot joveneta amb grans músics com
el saxofonistes Dick Oats i Scott Hamilton o el trombonista Wycliffe Gordon
entre altres.
Convertida des de fa uns anys en una
professional reconeguda, ha gravat en nombroses ocasions amb els grups formats
per en Joan Chamorro, acompanyada quasi sempre dels seus músics de confiança,
el pianista Ignasi Terraza, el guitarrista Josep Travé i el bateria Esteve Pi,
tres mestres dels seus respectius instruments.
La Motis es la més completa de les intèrprets sortides
del SAJB, doncs apart de cantant i
trompetista, es compositora i toca també el saxofon. En la meva opinió la seva
faceta més destacada es la de trompetista . Com a cantant es prou bona, potser
a vegades una mica plana, però amb la trompeta es absolutament prodigiosa, un
veritable talent.
Escolteu-la en un dels seus primer grans èxits
quan nomes tenia 17 anys, interpretant un tema que va popularitzar Nina Simone
“My baby just care´s for me “ Potser cantant no es tan bona com ella, però amb la
seva trompeta es excel·lent.
El 2015, acompanyada de Joan Chamorro la podeu
escoltar tocant “Manha do Carnaval “
Seguidament, aquí teniu “Moanin” , un tema dels Jazz Messengers , en
el que la seva veu sona menys plana que de costum i en el que em trec el barret
davant de la seva interpretació i la de l´Ignasi Terraza, per a mi de lo millor que ha tocat el conjunt
de Joan Chamorro en els darrers anys.
Finalment escolteu a la Motis actual, en una
gravació amb la Big Band de Marjin
Daniels interpretant un tema clàssic,“How high the moon“ en el que es pot
apreciar una veu molt més matisada que fa uns anys i una trompeta que segueix
sonant fantàstica.
Probablement la millor cantant de jazz, o
millor dit de blues, de Catalunya, ha estat i és la Montse Pratdesaba, mes
coneguda com a Big “Mama “ Li dedicarem properament un capítol d´aquesta sèrie.
Però si hagués d`escollir una cantant jove i actual amb quedaria amb Magali
Datzira. De totes les intèrprets sortides del bressol, del gran bressol del
Sant Andreu Jazz Band l`escola de música de Sant Andreu dirigida per en Joan
Chamorro, em sembla la millor cantant. O al menys la que té mes personalitat.
La seva veu greu, una mica ronca i desgarrada, va de meravella per cantar jazz.
Escolteu-la quan va començar a actuar cap
el 2014. La interpretació que fa de “On a sentimental side” acompanyada de Dick
Oats i el conjunt de Joan Chamorro, es francament bona.
L`estil de la Datzira i fins i tot
la seva vocalització, s`han anat perfeccionant amb el temps i actualment
han assolit un nivell excel·lent. Escolteu-la a "Put your head
on my shoulder".
El piano es un dels instruments més importants del jazz. De
fet aquesta música va néixer a les cases de tolerància de New Orleans a
començaments del segle passat de la ma de pianistes que actuaven en aquests
llocs i que en la seva majoria, no cal dir-ho, eren negres per una raó ben
senzilla, sortien més barats.
A Catalunya sempre hem tingut i sortosament tenim excel·lents
pianistes de jazz. El més conegut e internacional de tots ell probablement ha
estat Tete Montoliu que al anys 60 i 70 era tot una figura i va tocar amb els
millors músics del moment.
Avui peró vull dedicar aquest capítol a un altre pianista
barceloní, en Lluis Coloma (Barcelona
1973) convertit des de fa anys en un
gran intèrpret. El podeu escoltar en viu a molt llocs entre ells al Jamboree, on actua amb certa assiduïtat.
Si bé als seus començaments es va especialitzar en blues i
boogie woogie, actualment té un extens repertori de temes propis que interpreta
sempre recolzat pel components del seu grup, Manolo Germán al baix,-
un gran instrumentista, Arnau Julià a la bateria i sovint també Héctor Martin un
jove guitarrista que toca habitualment en un grup del que en parlarem un altre
dia “A contra blues “
Escolteu-lo en primer lloc fa un parell d´anys tocant un dels
seus boogies al festival de jazz de Terrassa
Seguidament escolteu-lo en en plan solista en
una peça que tothom coneix “Tico-Tico"
I per acabar si voleu podeu escoltar integre
el concert que va donar a la Fundació Joan March de Madrid fa pocs anys en aquest enllaç de You tube:
A Catalunya hi ha hagut des de fa anys,
especialment des de mitjans del segle passat, molt bons intèrprets i conjunts
de jazz. Quan l`editor d`aquest blog em va demanar que escrivís sobre el tema,
la meva primera intenció va fer-ho amb un cert ordre cronològic, però crec que
no cal, de forma que simplement he decidit començar amb algunes orquestres excel·lents
com La Locomotora Negra i continuar amb
altres grups interessants, intercalant intèrprets individuals, sobre tot actuals,
del que hi moltíssimes gravacions a You Tube.
La Locomotora Negra, es sens dubte una
orquestra singular, doncs es una formació NO professional que ha tocat durant
els darrers 50 anys. Creada el 1951 per en Ricard Gili, arquitecte de professió
i músic de vocació, la majoria del seus components son arquitectes, enginyers i
advocats i pertanyen a dues generacions de tres branques familiars
catalanes, els Gili, els Trepat i els Gonzalez. Han tocat durant tots aquests
anys espaiada, però ininterrompudament i el seu director i impulsor ha
desenvolupat una formidable tasca pedagògica de divulgació la música de jazz a
Catalunya. El Novembre de 2022 van decidir plegar com a conjunt, encara que alguns
d´ells sortosament segueixen tocant, i es van acomiadar amb un magnífic concert
al Palau. De les seves múltiples interpretacions he escollit una peça, que va
popularitzar al anys 40 la orquestra de Count Basie i que es titula“Spanky”.
Presteu atenció a la magnífica sonoritat del conjunt
i al solo del saxo Tomàs González, que aquella nit al Palau estava
particularment inspirat.
Finalment per els que vulgueuescoltar una estona més La Locomotora Negra,
que al llarg de la seva trajectòria es va fer un fart de tocar música de Duke
Ellington, aquí trobareu una estupenda selecció de standards i peces ben
conegudes.
Entrades
