Andrea Motis
És sens dubte l`artista més
coneguda de totes les que han sortit de la “fàbrica Chamorro“ l`escola municipal de música del barri
de Sant Andreu que impulsada per en Joan Chamorro des de fa uns 15 anys s´ha
convertit en un veritable bressol de figures del jazz.
Es va iniciar en la música al 7 anys, i el
2007 amb només 12 es va integrar en el Sant Andreu Jazz Band, l’orquestra de jazz de l’escola on va romandre més de 10
anys i on es va formar com a cantant i trompetista sota la direcció de Joan Chamorro,
el seu professor i descobridor. A la
SAJB va tenir ocasió de tocar en directe sent mot joveneta amb grans músics com
el saxofonistes Dick Oats i Scott Hamilton o el trombonista Wycliffe Gordon
entre altres.
Convertida des de fa uns anys en una
professional reconeguda, ha gravat en nombroses ocasions amb els grups formats
per en Joan Chamorro, acompanyada quasi sempre dels seus músics de confiança,
el pianista Ignasi Terraza, el guitarrista Josep Travé i el bateria Esteve Pi,
tres mestres dels seus respectius instruments.
La Motis es la més completa de les intèrprets sortides
del SAJB, doncs apart de cantant i
trompetista, es compositora i toca també el saxofon. En la meva opinió la seva
faceta més destacada es la de trompetista . Com a cantant es prou bona, potser
a vegades una mica plana, però amb la trompeta es absolutament prodigiosa, un
veritable talent.
Escolteu-la en un dels seus primer grans èxits
quan nomes tenia 17 anys, interpretant un tema que va popularitzar Nina Simone
“My baby just care´s for me “ Potser cantant no es tan bona com ella, però amb la
seva trompeta es excel·lent.
El 2015, acompanyada de Joan Chamorro la podeu escoltar tocant “Manha do Carnaval “
Seguidament, aquí teniu “Moanin” , un tema dels Jazz Messengers , en
el que la seva veu sona menys plana que de costum i en el que em trec el barret
davant de la seva interpretació i la de l´Ignasi Terraza, per a mi de lo millor que ha tocat el conjunt
de Joan Chamorro en els darrers anys.
Finalment escolteu a la Motis actual, en una
gravació amb la Big Band de Marjin
Daniels interpretant un tema clàssic, “How high the moon“ en el que es pot
apreciar una veu molt més matisada que fa uns anys i una trompeta que segueix
sonant fantàstica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada