En aquesta entrega us parlaré de BO
DIDDLEY:
Bo Diddley; (Magnolia,
Mississippi, Estats Units, 30 de desembre de 1928 - Archer, Florida, Estats
Units 2 de juny de 2008, el seu nom
real va ser Elles Otha Bates. Sent un nen la seva família es va traslladar a
Chicago, es cria a casa d’una cosina de la seva mare (Gussie McDaniel), que va
ser la seva mare adoptiva, de la qual va acabar prenent el cognom. Guitarrista,
violinista, compositor i cantant, un dels clàssics fundadors del gènere musical ROCK & ROLL.
Molt aviat la seva vocació i
inspiració per la música, li va venir veient a John Lee Hooker, un mestre
del blues i del folk. Bo D. va tenir estudis musicals de guitarra i violí. Els
gèneres interpretats van ser principalment: Hip-hop/Rap,
Rhythm & Blues, Blues.
Una llegenda de la música, Bo
Diddley, (nom que va prendre de l'argot afroamericà en què s'utilitza per
denominar un noi entremaliat). Va innovador en el so i el seu estil únic,
conegut pels seus ritmes contagiosos, la seva guitarra quadrada i el seu
inconfusible barret, va trencar barreres i convencions, els seus temes, posen
de manifest les seves influències de Nat King Cole, Muddy Waters, Louis Jordan o John Lee Hooker. Igualment
Bo D. ha estat el referent d'artistes nord-americans i britànics de la talla
de Buddy Holly,
The Everly Brothers. The Rolling Stones, The Beatles.
El seu estil beat basat
en el reconeixible riff sincopat, ha estat utilitzat per molts altres
importants artistes en diferents cançons, com a “Hateful” de The
Clash, "Willie and the Hand Jive" de Johnny Otis, “Cuban
Slide” de The Pretenders, “Faith” de George
Michael, “Desire” de U2, How
Soon Is Now? de The Smiths, la versió, en viu de "She's
the One" de Bruce Springsteen, "Magic
bus" de The Who, "Desire" de U2 i "Not
Fade Away" de Buddy Holly. Amb
el “back beat”
faria esclatar l'estil de la balada. Com violinista pot
sentir-se’l al tema "The Clock Strikes Twelve".
Conegut pel seu sobrenom “The
originator” (el creador) és considerat com la figura
predominant en la transició del blues al rock and roll i va influenciar a generacions futures de músics de tot
el món. La seva música, arrelada al rhythm and blues i al blues del Delta, va
establir les bases per al futur del rock and roll.
En les seves cançons, una part
important eren els músics que l'acompanyaven, entre d’altres, la seva
germanastra, anomenada "La Duquessa", a la segona guitarra; Jerome
Green amb les maraques i
veu acompanyant. A la música de Bo Diddley l'entusiasme és
creat pel propi ritme, més que no pas per l'harmonia; els músics, sovint toquen
el mateix acord durant tot el tema. Feia música marcada per
un pols hipnòtic, semblant al que escoltava a les esglésies pentecostals.
El 1951 va començar a actuar al
mercat a l'aire lliure de Maxwell Street i al “708”, un famós club de l'època,
juntament amb un grup d'amics, compaginant la música amb altres activitats. com
ara dependent en una botiga de queviures, ascensorista, etc.
Les lletres de les seves composicions
són sovint enginyoses i humorístiques adaptacions de temes de la música
tradicional. El seu primer èxit, "Bo Diddley" estava
basat en la nana "Hush
Little Baby".
Entre les seves cançons cal destacar,
a més de les ja esmentades, “Diddley Daddy”, “Pretty thing” (1955);
“Who do you love”, “Before you acuse me” (1956); “Mona oh
yea” (1957); “Say man” (1958); “Roadrunner” (1959);
“Cadillac” (1960); “I can tell”, “You can't judge a book by the
cover” (1961).
La cruesa del seu estil, amb un so
dur i esmolat de la seva guitarra, li va tancar les portes a vendes
milionàries, portes que sí que s'obriran de bat a bat per a molts músics i
bandes en què va influir.
El 1954, va gravar els primers
temes, I’m A Man y Bo Diddley. Publicats el
1955, I’m A Man va arribar a col·locar-se al número u
de la llista Billboard de Rhythm & Blues. El 20 de novembre de 1955 Bo Diddley era el
primer afro
descendent a aparèixer al
programa de televisió The Ed Sullivan Show. Va ser un artista que va treballar amb audiències de
públic blanc.
Va tenir gran amistat amb Chuck Berry, van gravar
junts l'àlbum “Two great guitars”. També a la cançó “Roll Over
Beethoven”, va col·laborar amb el seu violí.
En els últims anys, Bo Diddley va
rebre nombrosos reconeixements com un dels fundadors del Rock and Roll.
L'any 1987 va ser inclòs al Saló de la
Fama del Rock and Roll, també al Saló de la
Fama del Rockabilly. El 1996, la Rhythm and
Blues Foundation li va concedir el Mèrit a una vida consagrada
al ritme. El 1998, la Recording Academy el premia amb a Lifetime
Achievement Award a la cerimònia dels Premis Grammy per la
seva cançó "Bo Diddley" gravada el 1955.
Us deixo uns enllaços per tal de què pugueu veure y escoltar dues cançons de l'artista.
Entrades
