El darrer Musical dels dilluns

Aquest és el darrer dilluns musical de la temporada i també conclou la selecció de Musicals que us hem ofert els darrers mesos. A partir del Setembre, quan reobrim el Blog, després d’aquest parèntesi, tornarem a la fórmula tradicional de l‘Òpera dels Dilluns. Per acomiadar doncs la Secció he triat l’obertura de West Side Story amb l’extraordinària música de Leonard Bernstein i un ball que va marcar tota una època i que segueix essent avui, després de més cinquanta anys, de total actualitat. És ja, doncs, tot un clàssic.

El musical dels dilluns

S’apropen les vacances i la temporada dels musicals es va acabant. Aquesta setmana li toca el torn a “Mamma mia”, un musical estrenat el 1999 basat en els cançons del grups suec Abba composades pels musics Benny Anderson i Björn Ulvaeus. L’obra va aconseguir una gran popularitat en la seva versió cinematogràfica protagonitzada per Meryl Streep i estrenada el 2008.

Escoltarem avui “Dancing queen”, una de les nombroses peces que tenen una música alegre i un ritme que s’enganxen amb molta facilitat.

El musical del dilluns

Avui escoltarem l’emblemàtica cançó  “No ploris per mi Argentina” del musical "Evita", estrenat a Londres el 1978, obra del compositor anglès Andrew Lloyd Webber, autor d’alguns dels musicals més prestigiosos del segle XX.

Hi ha diferents versions, tant en castellà ( potser la més coneguda és la de Paloma San Basilio) com en anglès ( sens dubte la més impactant la de Madonna). Però he triat la que canta al Royal Albert Hall la soprano Sarah Brigthman, que va ser la primera a interpretar el paper i fou dona del compositor.

El musical del dilluns

La veritat és que avui volia oferir-vos altre musical però davant de les calors que estem patint aquests dies, i que sembla que encara en duraran alguns més, he pensat que convenia triar un passatge que fos el més refrescant possible. I per això aquí teniu el número musical potser més famós de tota la història del musical i que segur heu vist moltes vegades. Però és una escena impagable i, a més, segurr que us ajudarà a refrescar una mica l’ambient. Canteu i balleu doncs sota la pluja.

El musical dels dilluns

Avui li toca el torn al musical  “La legenda de la ciutat sense nom”, estrenat el  1969, dirigit per Joshua Logan i protagonitzat per Lee Marvin, Jean Seberg i Clint Eastwood. Hi ha diferents passatges musicals d’interès i jo he triat "Here it is" en el que un predicador fa un vibrant sermó, a ritme de gospel,  a la parròquia de buscadors d’or que envaeixen els carrers i els bars de la ciutat. Potser no és tan conegut com la cançó ”Wandering star” de Lee Marvin però m’ha semblat més euforitzant, com convé en aquest moments...

El musical del dilluns

Avui escoltarem “If I were a richman” ( Si jo fos ric), una de les cançons emblemàtiques del musical  “El violinista a la taulada”.  Està extret del film del estrenat 1971, basat en un musical del mateix nom estrenat a Broadway el 1964, en el que es retrata la vida de les comunitats jueves en la Rússia zarista de començaments del segle XX. La interpreta el protagonista de la pel·lícula Chaim Topol, que en va fer la versió més coneguda.

El musical dels dilluns

Aquesta setmana us oferim un fragment de “My Fair Lady” extret de la pel·lícula dirigida el 1964 pel gran cineasta George Cukor i interpretada pe Geoge Harrison i Audrey Hepburn. Va obtenir tres Oscars: millor pel·lícula, millor director i millor actor. Basada en la novela de George Bernard Shaw “Pigmalió” explica la història d’un pretensiós logopeda que instrueix una modesta florista.

Escoltarem el brillant passatge “With a little bit of luck” en el que el pare de la protagonista, interpretat per Stanley Holloway, canta i balla pels carrers de Londres.

El musical dels dilluns

"Cats" és un altre dels grans musicals d’Andrew Lloyd Weber basat en uns poemes de T.S.Eliot. És un dels musicals més representats de la història, tant a Broadway (18 anys) com al West End ( 21 anys) i ha rebut tota mena de guardons. Escoltarem avui “Memory”, segurament el hit més important de l’obra, interpretat per les dues cantants que l’han interpretat amb més èxit, Elaine Page i Veerle Casteleyn.

El musical dels dilluns

“All that jazz” és un film musical dirigit el 1979 per Bob Fosse, un des més grans coreógrafs del segle XX. És una mena d’autobiografia basada en la seva vida i la seva carrera com a ballarí, coreògraf i director de escena. Va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes del 1980. Avui veurem un fragment del número “Take off with us”.

El musical del dilluns

Aquesta és una nit de febre electoral i per això he triat un musical animat: “Grease”, una pel·lícula del 1978 que va tenir un gran èxit i una notable influència en la música i la moda juvenil dels anys vuitanta. Penseu que  la cançó que avui escoltarem té més de setanta milions de visites al YouTube. Es tracta de la peça que porta per títol “You are the one that I want“, que podeu dedicar al vostre candidat preferit, si és que en teniu algun... La interpreten John Travolta i Olivia Newton-John, els protagonistes d’aquesta pel·lícula dirigida per Randal Kleiser, amb una excel·lent banda musical de Warren Casey i Jim Jacobs, autors del musical estrenat el 1971. Que segueixi el ball electoral!

El musical del dilluns

Aquests darrers mesos el musical ha substituït temporalment els nostres dilluns d’òpera. Però el seu esperit sempre està present i potser és per això que  avui ens visita amb un fragment de “El fantasma de l’òpera”, un dels musicals més representats de tots els temps. Composat per Andrew Lloyd Webber, un del més grans compositors del gènere, es va estrenar el 1986.  Actualment ocupa el primer lloc en la llista d’espectacles de més permanència en cartell a la història de Broadaway i el segon al West End.  S’ha representat als principals teatres de tot el món i en total l’han vist més de 130 milions d’espectadors.

Avui escoltarem una de les seves cançons més emblemàtiques interpretada per Sara Brigthman, la soprano de referència de Webber, amb qui va estar casada. Veureu que la seva veu té un timbre magnífic i en els trams finals de la peça resulta clarament operística. L’acompanya Antonio Banderas, que durant un temps va representar el paper del fantasma. I ja veureu que per no ser cantant professional té una veu prou maca.

El musical del dilluns

Aquesta setmana li toca el torn a Els Miserables, un dels musicals més representats els darrers anys. Basada en la novel·la de Victor Hugo i amb música del francès Claude-Michel Schönberg  està situada en l’època de les revoltes populars posteriors a Napoleó.

Es tracta d’una obra dramètica però he triat una de les seves peces divertides “Master of the House“, en la que un taverner i la seva parella desplomen, sense escrúpols, als seus clients. I aprofito l’ocasió per oferir-vos, en versió doble, la recreació que en varen fer a Polònia. Extraordinària. Crec que supera l’original.

El musical del Dilluns

Aquesta setmana us proposo que veiem un fragment de Mary Poppins, un musical de fantasia dedicat a la canalla que molts varem veure ja fa molts anys, quan encara érem  molt joves, en companyia dels fills petits. Walt Disney va produir aquesta pel·lícula que combina acció real i dibuixos animats. Es va estrenar el 1964 i va rebre tretze nominacions als Oscar d’aquell any. La protagonitzaven Dick Van Dike i Julie Andrews i he triat el cèlebre número ”Supercalifragilísticoexpialidoso” on la parella balla al so d’una orquestrina integrada per músics de dibuixos animats.

Chicago

Aquest dilluns veurem una escena de Chicago, un dels musicals més famosos dels darrers anys. Es va estrenar al teatre el 1975 amb música de John Cander i coreografia de Bob Fosse. Ha estat el segon dels musicals més representats a Broadway, després del "Fantasma de l'Òpera" i per davant de de "Cats".

La seva popularitat var créixer encara a més amb la  pel·lícula protagonitzada, entre d’altres, per Richard Gere i C.Zeta Jones.

Resulta francament difícil triar un dels molts “números” excel·lents que s’hi poden veure. Finalment he escollit el que clou el musical. És l’anomenat  “Nowadays”, en el que  Renee Zellweger and Catherine Zeta-Jones ballen com si fossin ballarines professionals. És admirable, en aquest sentit, la preparació i la polivalència dels actors americans que, com hem comentat més d’una vegada, són capaços amb gran facilitat d’actuar, cantar i ballar quan ho exigeix el paper. “That’s entertainement”

"Money, money"

Aquesta setmana han retingut  unes hores l’antic vicepresident del Govern del PP,  en Rodrigo Rato, per un altre escàndol financer més de la plaga interminable que estem patint. Això m’ha fet pensar que era un bon moment per reveure una de les més grans escenes d’un dels més grans musicals de tots els temps, “Cabaret”, segurament l’obra mestra del coreògraf Bob Fosse. Es tracta, com podeu imaginar de “Money, Money” on Joel Grey i Liza Minelli fan una extraordinària paròdia del déu que mou el món.

El Musical dels dilluns

Un dels més grans musicals de tots els temps és, sens dubte, WEST SIDE STORY amb la música extraordinària del compositor i director d’orquestra americà Leonard Bernstein, lletra de Stephen Sondheim i coreografia de Jerome Robbins, es va estrenar el 1957.

L’adaptació cinematogràfia, dirigida per Jerome Robbins i Robert Wise es va estrenar a Barcelona al cinema Aribau, on jo la vaig anar a veure, el Desembre del 1962. Va tenir un èxit de públic extraordinari i va estar en cartell vuit anys i la van veure al voltant de sis milions d’espectadors. Tot un record!

La pel·lícula va marcar tota una època en la dansa contemporània i les coreografies de Jerome Robbins  van inspirar durant un llarg període la dansa de la segona meitat del segle XX.

Es fa molt difícil triar algun dels molts extraordinaris passatges que s’han fet cèlebres. Jo he escollit el número “Amèrica” en el que Anita i Bernardo, interpretats per Rita Moreno i George Chakiris interpreten, en la seva condició de membres de la banda porto-riquenya del Sharks, una paròdia de l’estil de vida americana.  Encara que són els actors els secundaris de la pel·lícula possiblement siguin els millors ballarins del repartiment. Espero que tots recordareu aquest moment de la peli.

El Musical dels dilluns

Continuant amb el claqué, que els americans anomenen “Tap dance”, he trobat una peça molt curiosa que crec que és digne d’aparèixer en aquesta petita antologia del gènere del musical. Pertany a la pel·lícula “The Seven Little Foys” (1955)

Es tracta de la fenomenal l’exhibició anomenada “Great dance routine” que fan dos actors cinematogràfics clàssics, Bob Hope i James Cagney, que jo sempre havia catalogat respectivament com a còmic i gàngster. Doncs ja veureu con es mouen, i a certa edat. És veritat que Cagney havia sigut ballarí al començament de la seva carrera i Hope també devia haver practicat. Realment s’ha de reconèixer que els actors americans tenen una escola professional que els fa capaços de tota mena de registres. En aquest cas, dos fenòmens; ja ho veureu!

El Musical dels dilluns

Avui veurem una deliciosa escena d’un dels musicals més famosos de la història: “Siete novias para siete hermanos” I ho escric en castellà perquè és així com recordem el títol tots els de la meva generació. La pel·lícula es va estrenar el 1954 i va ser dirigida pel gran cineasta Stanley Donen, un veritable especialista en el gènere a qui també devem altres grans musicals com “Un dia en Nueva York” o “Cantando bajo la lluvia”.. Encara que aquesta mena de classificacions són sempre discutibles l’any 1966 la pel·lícula va ser catalogada com un dels millors musicals de la història. No en tinc cap dubte. Avui veurem l’extraordinària escena de ball entre les set parelles i els seus competidors. Una meravella de ritme i composició.

El Musical del dilluns

Hi ha qui pensa, i entre ells el meu amic Joan Guerrero, que aquest número de dansa és el millor de la història del musical. És una afirmació molt categòrica i encara que en matèria de gustos res està escrit la veritat és que és un número extraordinari. Es tracta de la peça “Beguin the beguine” original del gran músic Cole Porter que la va composar el 1934. Més tard, el 1949,  se’n va incorporar una versió més rítmica, com a peça de ball, al musical “The Broadway Melody”. El van interpretar Fred Astaire i Leonor Powell, els reis indiscutibles del claqué en aquells anys. 

El Musical dels dilluns

Aquesta setmana farem un salt endarrere en el temps i tornarem a un dels primers Musicals, “42nd Street”, es a dir el carrer 42 de Nova York, un via emblemàtica pel nombre de teatres musicals que hi estan instal·lats. Els seus números musicals són celebres i van ser font d’inspiració i per moltes obres posteriors. Avui veurem  l’escena final que comença amb un ball de claqué de Ruby Keller i continua amb una mena de fals  travelling compost de moviments corals i números de ball del cos de dansa. Pensem que això és una pel·lícula del 1933, pocs anys després dels inicis del cinema sonor. Realment espectacular!