Comiat a la Nova Cançó. Ovidi Montllor: "La fera ferotge"

Aquest és el darrer dimecres que sonaran les veus de la Nova Cançó, que cada setmana ens han acompanyat al Blog els darrers mesos. A mi m’ha fet molta il·lusió recuperar les veus que escoltava en la meva joventut i oferir-vos-les.

La veritat, però, és que no sé si la iniciativa ha tingut massa èxit perquè després de trenta cinc setmanes no hi ha hagut ni un sol comentari a la Secció. Això deu ser el senyal que soc un nostàlgic empedreït i que els temps no estan per massa cançons...

Avui, per acomiadar-nos ens acompanyarà la veu d’ Ovidi Montllor, desaparegut en plena joventut, un cantant amb una veu i una personalitat extraordinàries a qui sempre he trobat a faltar. Canta una de les seves cançons més divertides, “La fera ferotge”. Llarga vida a la cançó!

Raimon: "Cançó de la mare"

Avui ens torna a visitar Raimon per cantar-nos una cançó dedicada a la seva mare en la que el cantant expressa amb tendresa els seus sentiments de joventut i defineix la seva trajectòria personal.

Pau Riba: "Taxista"

Avui ens torna a visitar Pau Riba. I ens cantarà una de les seves cançons emblemàtiques, “Taxista”, de l’àlbum DIOPTRIA. La cançó traspua aires dylanians.

Tomeu Peña: "No em donis la culpa a mi"

Tomeu Peña és probablement, amb Maria de Mar Bonet, un dels cantants més populars de Illes. Començà a tocar música rock als 15 anys però poc a poc anar derivant cap a la musica country i les balades. Les seves cançons estan carregades de bon humor i d’uns ritmes que enganxen. Va publicar el seu primer disc el 1980 i el que fa el número vint-i-cinc de la seva discografia l’any 2012.

L’escoltarem precisament en una cançó d’aquest darrer disc, “No em domis la culpa a mi”

El Grup de Folk: "Els temps estan canviant"

Nascut com una alternativa popular als Setze Jutges, el Grup de Folk no era una formació fixa i estava integrat per un ampli grup de cantants catalans entre els que es poden mencionar a Jaume Arnella, Joan Boix, Eduard Estivill, Pau Riba, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, etc. Una mena de cooperativa musical, vaja. La seva música s’inspirava en la música folk americana de Bob Dylan, Peete Seger o Joan Baez que varen difondre a casa nostra.
Escoltarem avui “Els temps estan canviant”, una de les cançons més emblemàtiques de Bob Dylan, versionada pel Grup de Folk.

Enric Barbat: "Dimarts i tretze"

Avui ens visita Enric Barbat, que va ser el sisè jutge a incorporar-se al grup. Nascut a Gràcia va estar en actiu fins el 1973 . Després només va reprendre les seves activitats artístiques de manera esporàdica tot i que va editar encara un parell de discs. Una de les seves actuacions més conegudes va ser un espectacle amb Guillermina Motta en el que dirigits per Mario Gas cantaven una sèrie de tangos que havia traduït el mateix.

La seva música té una clara influència brasseniana com podreu comprovar en la cançó que cantarà avui, “Dimarts i treze”.

Pere Tàpies. "La tia Maria"

Un altre dels cantants de la vessant popular i humorística de la cançó ha estat en Pere Tapies, nom artístic de Joan Collell i Xirau, fill de Vilanova i la Geltru. Com ell mateix explica, no va superar les proves per incorporar-se al Setze Jutges però es va afegir sense embuts al moviment de la cançó, que més endavant va abandonar una llarga temporada per dedicar-se al camp de l’animació cultural i del periodisme radiofònic amb un programa de cuina que s’ha fet famós a Catalunya Radio, Tàpies Variades.
Avui l’escoltarem en una cançó del seu primer disc publicat el 1973, “La tia Maria”

La Trinca: "La faixa"

El moviment de la  cançó va se polièdric i al costat de la cançó seriosa, “enragée”, dramàtica moltes vegades, hi trobem també una cançó divertida, d’un estil més popular, i amb una composició musical més senzilla. Potser un dels més destacats grups d’aquest corrent ha estat La Trinca, que va gaudir d’un gran èxit de públic. Amb un to desenfadat, amb un humor planer, a vegades una mica carrincló, van fer una gran aportació a la divulgació de la cançó en català.

Avui els escoltarem en un dels seus grans èxits “La Faixa” gravat arran del cop del 23 F. I no ha perdut del tot actualitat perquè, encara que dissimulats, en queden bastants...

Raimon: "Si miraves l'aigua"

El 2011 Raimon va presentar un nou disc amb el títol de “Rellotge d’emocions”. Totes les cançons són recents i demostren la fertilitat i la bona forma del cantant als seus setanta anys. Per això proposo que aquest dimecres escoltem “Si miraves l’aigua”, que trobo deliciosa.
 

Luis LLach: "País petit".

Avui escoltarem una cançó d'en LLuis LLach, que com sabeu és fill de Verges, al Baix Empordà, dedicada al seu petit país. Lletra i música sembla m'han semblat excel·lents.

Jaume Sisa: "L'home dibuixat"

Avui tornarà a cantar per nosaltres el cantant galàctic, en Jaume Sisa i escoltarem una de les seves cançons emblemàtiques “L’Home dibuixat”, que pertany al seu primer disc, publicat el 1968. La cançó té doncs més de quaranta anys però jo la segueixo trobant fresca e imaginativa com el primer dia.

Raimon canta Espriu

Aquest és l’any Espriu en que es commemora el centenari del seu naixement. Deia el mateix poeta que ningú havia cantat mai com Raimon els seus poemes. Per tot plegat és una bona ocasió per escoltar avui “Indesinenter”, paraula llatina que vol dir sense aturar-se, incansablement. Raimon la va compondre l’any 1968 i la versió que escoltarem és una gravació en directe del famós recital que va donar a Madrid el 1976.
 

Maria del Mar Bonet: " La Balanguera"

Avui cantarà pels lectors del Bloc Maria del Mar Bonet. I ens interpreta “La Balanguera”, amb lletra del poeta mallorquí Joan Alcover, que es va inspirar en una cançó popular,  i música d’Amadeu Vives. Aquesta cançó ha esdevingut l’himne de Mallorca. Podreu apreciar la magnífica versió que en fa la Mª del Mar.

Toti Soler: "Petita i blanca"

Aquest dimecres tornarem a escoltar en Toti Soler, un gran guitarrista que va tenir un paper ben destacat en el món de la nova cançó. La seva música i les seves interpretacions han acompanyat altres components de la nova cançó com ara Pau Riba, Pi de la Serra o Maria del Mar Bonet i sobretot l’Ovidi Montllor, amb qui formava una parella inseparable.

Del seu disc “Liebseid”, escoltarem avui “Petita i blanca” basada en un poema de Joan Vergés. Podreu gaudir de la música delicada d’un autor en que alguns han volgut veure les rastres d’un esperit noucentista.

Ovidi Montllor: "Les meves vacances"

Aquest dimecres tornarem a escoltar la magnífica veu d’Ovidi Montllor que ens canta “Les meves vacances”, una cançó dedicada a glosar la seva mort. Són molts els cantautors que tenen alguna de les seves composicions dedicades al tema. Recordem especialment en Georges Brassens que a la seva “Suplique pour être enterré a la plage de Sète”diu entre altres coses:

"Vous envierez un peu l'éternel estivant,
Qui fait du pédalo sur la vague en rêvant,
Qui passe sa mort en vacances."
 
Ovidi ens ofereix un text magnífic carregat també de sentit de l’humor. Escoltem-lo.

Pi de la Serra: "Passejant per Barcelona"

Avui ens torna a visitar Francesc Pi de la Serra, que diu d’ell mateix  “fill de Tarrasa i Sabadell, de mala raça n’on tinc gaire però tinc molta mala pell”.

I ens canta una cançó que trobo ben representativa del seu estil i del seu sentit de l’humor. La interpreta en una versió recent enregistrada en seu disc Quicolabora, que va gravar acompanyat d’un grup de músics que fan una música ben original.

Núria Feliu: "Anirem tots cap al cel"

Avui ens visita Núria Feliu, una cantant que si bé potser no va formar part del nucli dur de la nova cançó ha cantat sempre en català.  Ha estat molt popular i ha contribuït significativament a la difusió de la cançó en català. Té un ampli repertori de cuplés i cançó tradicional catalana però ha estat també una gran especialista de la cançó de jazz i música country, que ha interpretat acompanyada de grans músics com Tete Montoliu, i que ha difós sempre en versions catalanes. Al llarg de la seva carrera ha editat més de quaranta discs.

Avui l’escoltarem en una de les seves versions de cançó americana “Anirem tots cap al cel”.

Ovidi Montllor canta V. Andrés Estellés

Avui, en la secció setmanal dedicada a la Nova cançó, escoltarem la veu d'Ovidi Montllor que canta un poema del valencià Vicens Andrés Estellés. Es tracta de "M'aclame a tu", del qual l'Ovidi en va fer una versió magnífica

Guillem d'Efak: "Dissabte"

Avui escoltarem en Guillem d’Efak, un personatge molt peculiar de la nova cançó. Va néixer a Guinea, fill d’un funcionari colonial. Als tres anys es va traslladar amb el seu pare a Mallorca.  Del 1964 al 1980 va viure a Barcelona on es va incorporar al moviment de la cançó  i va ser-ne un important animador. A més de cantant, entre d’altres activitats va ser un dels fundadors del cèlebre local La cova del Drac al carrer Tuset, que va acollir durant anys tantes i tantes actuacions de cantants del país.

Darrerament en Pep Tosar li va retre un just homenatge amb la seva obra teatral “Tots aquests dois” que es va presentar al teatre Maldà el gener de l’any passat.

Potser Guillem d’Efak no fos un intèrpret molt destacat però algunes de les seves reinterpretacions de cançons populars mallorquines són ben remarcables. També estava molt influït pel jazz i la música negra.

Avui l’escoltarem en la cançó “Dissabte”, que de ben segur us agradarà.

Josep M Espinàs, "El paraigües"

Avui escoltarem la veu de Josep Maria Espinàs, escriptor, periodista i activista cultural. La tasca d’Espinàs en favor de la cultura catalana és molt ampla però avui el portem aquí com a inspirador i cofundador dels Setze Jutges.

Les cançons d’Espinàs varen beure en els fons de la “chanson” i els cantautors francesos. Per això l’escoltarem avui cantant la seva versió “El paraigües”, una cançó de Georges Brassens a qui va contribuir enormement a difondre a casa nostra.

La figura de Espinàs desborda el marc de la cançó - ell no ha estat mai un cantant - i ha sigut també un escriptor, especialment amb els seus  llibres de viatges a peu,  i periodista prolífic, que porta més de trenta anys escrivint un article diari en català. Un gran tipus.