Restaurant Mendieta Platja

Ha arribat l’estiu i la platja és un dels esbarjos més cobejats, tot i que hi hagi qui la detesta. No és el meu cas, considero que és un privilegi estar tan a prop del mar, per veure’l des d’una taula a l’ombra d’unes moreres. Hi ha molta gent que ha de fer centenars de quilòmetres, per poder gaudir del mateix.

Doncs sí, aquest lloc existeix, és el restaurant Mendieta, a la platja de Sant Simó, a Mataró, ben a prop de Barcelona, i a banda de les moreres, també tenen un espai interior, òbviament amb una vidriera amb vistes i aire condicionat, per si ni amb l’obra de les moreres en teniu prou.

La seva cuina va més enllà de la de les guinguetes de platja, perquè aquest és un restaurant que està obert tot l’any. Ofereix bona brasa de carn i peix a més de les típiques tapes marineres o els arrossos. Tenen menú de migdia i tot.

El seu vermut és l’Izaguirre i l’any passat tenien oferta d’un vermut i dues tapes entre 10 i 12 del migdia. Enguany, potser és que hi he anat massa tard, no ho he vist, però tot és preguntar.

Platja de Sant Simó s/n
08031 Mataró
Tel. 630500762

La gastronomia georgiana

Aquest any aprofitant que finalment he pogut viatjar amb calma i fora del mes d’agost, he fet una estada llarga a Tbilisi, capital de Geòrgia. Una de les raons per triar aquesta ciutat fou que, casualment, vaig visitar un restaurant georgià a Girona i la cuinera em va parlar amb entusiasme de la riquesa gastronòmica del seu país.

Ara, després d’un mes de gaudir-ne, us puc dir que conserva plats molt genuïns de la zona i l’abundància agrícola del país fa que no els calgui utilitzar productes vinguts de lluny.

He anat per feina i he preguntat a la IA què la fa especial i m’ha donat aquesta llista de raons que he pogut verificar personalment.

Diversitat de Sabors: La cuina georgiana combina sabors intensos i variats, des de plats amb moltes herbes fresques fins a combinacions úniques de fruites, verdures i espècies.

Ingredients Naturals i de Qualitat: Utilitza molts ingredients locals i de temporada, com fruits secs, verdures fresques, formatges especials, carn i espècies autòctones.

Tècniques Culinàries Úniques: La cuina georgiana destaca per les seves tècniques tradicionals que donen un toc especial als plats, com la cocció en forn de fang (el tone) o l'ús d'herbes com el khmeli suneli, una mescla d'espècies característica.

Plats Típicament Rics i Nutritius: Alguns plats famosos com el khachapuri (pa farcit de formatge), el khinkali (raviolis de carn) o el pkhali (una mena de paté de verdures i fruits secs) són molt complets i saborosos.

Herència Cultural: La gastronomia georgiana té una llarga història i està profundament arrelada en la seva cultura, al voltant de dinars i festes amb molta presència de vi (Geòrgia és una de les regions més antigues productores de vi).

Hospitalitat: Menjar a Geòrgia no és només menjar, sinó tot un ritual social i cultural amb una gran hospitalitat, cosa que fa que l’experiència gastronòmica sigui única i molt apreciada.

Dono fe dels 4 primers punts. Pel que fa als dos darrers, no hi he estat prou temps per participar en cap Supra, que és el nom que rep el banquet que en festes familiars i socials se celebra amb menjar i vi a dojo, però n’he vist un munt d’exemples immortalitzats pel pintor de més renom del país, en Niko Pirosmani, reviseu la seva producció i ho podreu comprovar.

Pel que fa al vi, poden presumir de 8.000 anys d’història, i de mantenir un procés de fermentació molt especial en àmfores colgades a terra, el que fa que, especialment en el vi negre, es noti un regust de terrissa. Les varietats de raïm i de petites produccions són molt nombroses, potser no arriba a les 25.000, que és el nombre de rius i rierols que han comptabilitzat al país, però de segur que si comptem les vinyes familiars, depassen aquesta xifra de llarg. Us animo a viatjar-hi i a comprovar-ho.

Denassus

De nassos són els plats que ofereix aquest bar gastronòmic del carrer Blai de Barcelona. En Sergi Ruiz i n’Alejo Mailan són dos sommeliers que van voler obrir un local on a ells els agradés anar-hi de clients. El seu nom hem de pensar que ve del fet que ells utilitzen el nas pel seu ofici, a banda de l’expressió catalana per denominar que una cosa és molt bona (tot i l’errada ortogràfica, volguda o no).

L’oferta de vins és important, com era d’esperar, (ens diuen que el 90% dels seus proveïdors són petits elaboradors), mentre que la carta és curta però suculenta i ben pensada. Des de l’inici ofereixen unes croquetes d’ànec Pekin, que són una de les estrelles de la casa per començar amb bon peu. Com a plats més de “fondo” teniu el porquet de Segòvia amb les seves “papas aliñás”, el fricandó de vedella amb bolets, el trinxat de la Cerdanya, o el filet amb foie i ceba. Més lleugers, que són els que vaig tastar jo, un magnífic ceviche de corbina salvatge, un tàrtar de tonyina bluefin o uns porros a la brasa. I si el que voleu és gastar-vos-els i gaudir encara més, tenen uns magnífics talls de vaca vella amb 45 dies de maduració o alguna peça sencera de peix a la brasa.

En definitiva, de segur que trobeu el que us convé, segons el moment del dia.

Carrer Blai, 53
08004 Barcelona
Tel. 933877645
Web. https://www.denassus,com

Restaurant Santa Magdalena

En Quim Marquès, després de 30 anys essent una referència a la Barceloneta amb el seu Suquet de l’almirall, que va tancar el 2018, va tornar a la seva Gràcia natal i va transformar un bar barri en un restaurant de cuina catalana tradicional, cuina d’arrels, casolana i de cassola, com diu a la seva pròpia presentació.

Aquesta aventura que va iniciar a finals de 2023 s’ha consolidat amb un espai privat l’ExquisEat, just davant per davant del restaurant. Aquí s’ofereix una experiència personalitzada per a grups d’entre 10 i 25 persones assegudes o unes 60 a peu dret.

Tornant al restaurant, hi podeu fer des d’esmorzars de forquilla, passant pel menú diari o una carta acurada al migdia i al vespre. Disposen de taules rodones per a petits grups, de 5 o 6 persones, això té però un inconvenient, el volum de la sala del fons puja quan és ben ple. Per sort, la qualitat de l’oferta et fa oblidar l’enrenou. No deixeu de provar el seu fricandó, els bunyols de bacallà, algun dels seus arrossos o els cigrons que fan homenatge a en Pinotxo de la Boqueria. Per postre podeu menjar un Pijama o un corte de biscuït amb xocolata calenta.

Per acabar, un apunt històric, el seu nom és el que tenia el carrer abans de que comencés la política d’una major visualització de les dones en el nomenclàtor de la ciutat. Resulta que les senyores Àgata Badia Puig-rodon, Magdalena Escarabatxeras Blanc i Rosa Puig-rodon Pla, van ser la vídua, la mare i la sogra d’Antoni Trilla, propietari dels terrenys de la plaça que porta el seu nom i de tots els voltants de la masia de Can Trilla, que la seva vídua va parcel.lar i urbanitzar, tot demanant que els nous carrers portessin els noms de la família. En el cas de les dones es va posar el de la seva santa onomàstica.

Carrer Magdalena E. Blanc, 6

08012 Barcelona

Telèfon: 933.035.133

Web: stamagdalenabcn.com

 

Llibres al voltant de la cuina

Avui em permeto reproduir les recomanacions de llibres sobre la cuina que ha fet el Quadern de Cultura de El País per Sant Jordi que m'han sembalt molt interessants i encertades 

FRICANDÓNATION

Miquel Bonet

Destino. 296 pàgines. 20,90 euros @9,99

No és un llibre de gastronomia corrent. No hi trobareu receptes, ni tècniques, ni fotografies de plats increïbles. No és l’estil de Miquel Bonet, que si es posa a escriure sobre menjar, ho fa amb tota la sàtira de cronista comarcal, com es defineix ell mateix. A Frincadónation, els protagonistes reals són dos tipus de cuina, la tradicional i la considerada alta, vistes com dues escenes catastròficament incompatibles. Amb intenció de retratar l’època en què vivim, ordeix un thriller amb el fricandó com a motor de la història, alhora que retrata de manera satírica les mesquineses d’un model de restauració que considera podrit. Amb moltes ressonàncies a l’actualitat, la història de Roc Alafaixa no pot acabar bé.

NATURA VIVA

Martina Puigvert Puigdevall

Ara Llibres. 368 pàgines. 25,50 euros

De formes delicades i mirada sensible, Martina Puigvert Puigdevall és la cap de cuina de Les Cols, el restaurant d’Olot que va fundar la seva mare, Fina Puigdevall. En aquesta casa el respecte per l’entorn és radical. El seu caviar són els fesols de Santa Pau, i la farina que més fan servir és la de fajol. No hi trobareu peix de mar, sinó tots aquells productes que tenen al voltant. Tot això i la seva passió pels espais naturals de la Garrotxa és el que trobareu en aquest llibre, que escriu ella mateixa, tot barrejant vivències personals i familiars amb informació gastronòmica de la seva terra, el seu hort i la seva cuina. Ordenades per mesos, trobareu receptes i els fruits que dona la natura cada estació de l’any.

MATAR UN BAR

Carles Armengol

Col & Col. 108 pàgines. 13,95 euros

Carles Armengol va créixer entre les taules i els clients del bar dels seus pares a Collblanc. Una experiència vital que qualificava de maledicció al llibre Collado. La vida l’ha portat a continuar a la barra d’un bar, però més refinada i situada estratègicament a l’entrada de la llibreria + Bernat, on predica la cuina arrelada i que ha convertit en un lloc de referència per als veïns. Des d’aquest local de barri ha escrit Matar un bar, el seu últim llibre, una història de ficció amb Can Porró com a protagonista, que podria ser el restaurant de la seva família. Combina autobiografia amb crònica costumista i assaig polític sobre els anys que han robat l’ànima als bars, per la precarietat laboral i la gentrificació, deixant els barris orfes de les seves parròquies.

FER BROU PER SER LLIURE

Marina Ribas

Bruguera. 192 pàgines. 19,95 euros

El llibre de Marina Ribas, subtitulat Apunts d’amor i resistència escrits a foc lent, és una invitació a la desacceleració entrant a l’hort i a la cuina per seguir el ritme de les estacions i viure connectats al present. Amb formació en educació i nutrició, aquesta eivissenca (enamorada de la seva illa) és feliç escrivint sobre fogons, salut, nutrició i vida de poble. Després d’haver publicat receptes, ara aboca moltes més il·lusions amb un volum que mescla la crònica personal amb reflexions sobre estils de vida que no tenen altre propòsit que tornar a allò essencial, i no sempre fàcil, de veure la cuina com un acte d’amor, memòria i resistència. Ressona a Cuina! O barbàrie, de Maria Nicolau.

Aperitius italians a Barcelona

 

A Itàlia sol - o solia - ser habitual de trobar-te amb que si et prens una beguda entre les 6 i les 8 de la tarda, - antigament més aviat entre les 8 i les 10 del vespre -, t’ofereixen pel mateix preu una selecció d’antipasti (embotits, formatges o petites tapes).

Alguns restaurants italians a Barcelona també s’han apuntat a aquesta iniciativa; i  com que aquí la paraula aperitiu la relacionem més amb el migdia, sovint es fa servir l’anglicisme after work.

Ahir, per exemple, en sortint d’una de les visites a edificis emblemàtics que s’organitzen amb motiu de la ciutat mundial de l’arquitectura 2026, vaig passar per davant del Tanti Gusti, una pizzeria molt menuda propera al lloc visitat en qüestió, les Cristalleries Planell, on ens van oferir una pizzeta, a escollir entre unes deu varietats, tot prenent un Aperol Spritz, per 6,5€.

Aquest seria un exemple menor, perquè podeu trobar, si busqueu una mica, uns quants locals on degustar especialitats italianes amb beguda inclosa, per entre 6 i 15€, i anar-vos-en a casa gairebé sopats; això sí, assegureu-vos abans que l’oferta està en vigor.

A continuació algunes adreces:

Bodega Santo Porcello. Sepúlveda, 151, Eixample, Sant Antoni.

Farola Cocktail Bar. Rec, 67 Ciutat Vella.

LeccaBaffi. València, 341, Eixample.

Doppieta. Pere Calders, 4, Eixample, Sant Antoni.

Melocomo. Pujades, 188, Sant Martí.

Tanti Gusti. Europa, 28, Les Corts

Bons menús a La taula

Aquest és un petit restaurant de poques taules, una d’elles ovalada amb lloc per unes 6 a 8 persones. La seva decoració recorda un estil clàssic francès, potser més de moda quan es va obrir a l’any 1994 que no pas ara, però el cert és que això et fa sentir una mica com en família, perquè acaba tenint un aire casolà.

En Daniel Feraru, abans xef del desaparegut Quattro Stagioni, n’és el propietari juntament amb la seva esposa, na Sandra Vílchez. El millor és la seva oferta, dos menús de gran qualitat, un de migdia de dimarts a dissabte i un altre de diumenges i festius al migdia i les nits de divendres i dissabtes, en els que la relació qualitat preu és excel·lent. En total 22 o 36 euros, respectivament, amb beguda (cava Brut Rigol artesà, un parell de vins o aigua) i cafè inclosos. Alguns dels plats tenen suplement, seria el cas, per exemple, del paté de foie d’oca i ceps amb confitura de figues i pa de brioix o la coca tèbia amb mozzarella, camembert, sobrassada, mel i tòfona negra fresca (+6€), bons de gastar en el menú de migdia o l’espatlla de cabrit (300 grams) cuinada a baixa temperatura durant deu hores (+8€), en el menú de nit.

Les postres també són excel·lents, la darrera vegada vaig menjar-me un ¨senzill¨ flam que el recordaré durant molt de temps, quina textura, quin sabor!!!

Carrer Sant Màrius, 8-12

08022 Barcelona

934172848

www.lataula.com

 

Viva México ca...!

Just ara fa deu anys que us vaig recomanar un restaurant mexicà, i des de llavors... cap altre; el cert és que hi vaig poc, però quan ho faig en gaudeixo molt. Així doncs, avui us en parlaré de dos per compensar.

El primer, fa molts anys que està establert a Barcelona, és la Cantina machito, al costat dels cinemes Verdi; hi vaig anar amb un amic meu mexicà, la qual cosa ja parla a favor del lloc. Hi vam triar plats que potser no hagués demanat per desconeixement i que van ser una gran sorpresa: la enchilada suiza i el mole poblano de Guajolote, dos plats molt generosos i molt saborosos. El lloc és petit i recorda les cantines mexicanes, a més té un racó molt curiós: un dels menjadors està decorat com la casa de la Frida Kahlo.

Totalment diferent és el segon mexicà que us recomano, molt més jove, només fa un any que va obrir al carrer Mandri, es tracta del Ahorita vuelvo, un restaurant que ha adaptat una mica la seva cuina als gustos locals, però sense perdre l’essència original. Aquí ens trobem amb un espai ampli, amb alguna taula gran per grups (disposen d’un menú de grup per 35 euros, molt complet). Ofereixen cuina mexicana a la brasa (hi trobareu formatge fumat o alvocat a la brasa a més dels seus tacos del moll de l’os a la brasa). Jo hi vaig provar unes “palomitas” de llagostí i unes torrades de tonyina i unes altres de ceviche molt bones i picantones.

Si encara no ho heu fet, doneu una oportunitat a la cuina mexicana.

Cantina machito

Carrer Torrijos, 47B

Tel. 932173414

 

Ahorita vuelvo

Mandri, 34

08022 Barcelona

Tel. 936276071

https://www.ahoritavuelvo.com

El Ramen

 

El ramen va arribar al Japó a mitjans del segle XIX a través del barri xinès de Yokohama, on els immigrants provinents principalment de la zona de Canton van obrir restaurants per una comunitat creixent. De mica en mica la sopa de fideus xinesa es va anar adaptant als gustos japonesos i és un segle més tard, el 1950, que es comença a elaborar a Hokkaido el Sapporo ramen, i aquest nom es popularitzà per anomenar a la variant japonesa.

Actualment existeixen més de 30 varietats regionals de ramen, tot i que la versatilitat del plat és infinita. La varietat de Sapporo és la que porta miso, un condiment molt digestiu, el gust del qual ens agrada a occident.

Ara mateix, a Barcelona, hi ha molts restaurants japonesos especialitzats en ramen, un d’ells l’Umaimon Sapporo Ramen Kitchen, aprofita la denominació de la ciutat de Hokkaido, i hi podeu trobar fins a 20 tipus de ramen en el seu menú de migdia, que podeu acompanyar d’una petita amanida (excel·lent) o unes gyoses, per 17 euros. No direm que és el millor ramen de la ciutat perquè es difícil saber-ho i a més podeu trobar a internet un munt de recomanacions, entre les darreres les de l’Ippudo de la família Fukuoda, molt popular dins i fora del Japó, o el Kobuta, amb dos locals a la ciutat, i tants d’altres que han seguit l’estela que va iniciar el Ramen-Ya Hiro, popularitzant el ramen a la capital catalana. Us convido a explorar-ne uns quants aprofitant que ha començat a fer una mica de fred.

Via Laietana, 32

08003 Barcelona

Tel. 931406134

Takumiramennoodles.com

El Gyütan, un plat japonès

El mes passat vaig fer una visita al Japó i l’editor em va animar a escriure alguna cosa sobre la cuina japonesa. El cert és que és un tema inabastable per un “post”, així que em centraré en el Gyütan, una especialitat de la ciutat de Sendai, que s’ha estès per tot el Japó.

Només arribar, a la mateixa estació de Sendai hi ha tota una zona (al tercer pis) plena de restaurants, un a tocar de l’altre, molts d’ells especialitzats en aquest plat. Fins i tot hi ha un cartell explicatiu a la paret de l’entrada on es recomana de tastar-lo per considerar-se, a més, altament saludable.

El gyütan es un plat icònic de la gastronomia local. Fou el propietari d’un restaurant de yakitori (broquetes de pollastre), en Keishiro Sano, qui el 1948 va obrir un local, l’Aji Tasuke, especialitzat en una recepta amb la part inferior de la llengua de bou (shitan), tallada en rodanxes fines i cuinada a la graella de carbó.

Pel que sembla, fou la dificultat per trobar carn de vedella, durant la postguerra, el que va propiciar aprofitar el que es podia d’aquest animal, molt consumit pels soldats de les bases nord-americanes, i això era la llengua i la cua; de fet aquest plat se sol acompanyar amb una sopa de cua de bou amb ceba.

El cuiner Keishiro Sano va conèixer, gràcies a un xef francès, el gust de la llengua de vedella i en va adaptar la recepta als gustos japonesos, fent-la a la sal i servida amb arròs i civada (mugigohan), acompanyada de la sopa aromatitzada amb verdures encurtides al miso (misotsuke).

Tot el menú us pot costar entre 1.400 i 1.600 yens, o sigui entre 8 i 10 euros, i és que el menjar dels restaurants populars, en aquest país, és molt econòmic i molt bo. O sigui que ja ho sabeu, només us calen unes 15 hores de viatge, sense escales, i ja ho teniu.

L’ Artesana del Poblenou

Amb l’inici de curs, també comença la temporada teatral, i com sabeu la Sala Beckett és una de les meves preferides. Com que el seu restaurant ja el tinc molt vist, he estat explorant noves opcions, que ja us he anat comentant. Avui toca el restaurant L’Artesana, un restaurant que pren el nom de la desapareguda cooperativa fundada el 1876.

Els dos xefs i propietaris que s’encarreguen de la cuina han treballat a restaurants de prestigi, en Pau Pons al Gresca, l’Héctor Barbero al Monvínic, al Mas Pau..., pel que la qualitat dels plats està més que assegurada. Els acompanya una tercera sòcia experta en vins naturals, la Romina Reyes.

La seva opció ha estat oferir una proposta senzilla però saborosa de plats tradicionals de la cuina catalana i d’altres de cuiners de prestigi, com el rösti amb rovell i brandada d’en Pierre Koffmann. Podeu trobar un menú de migdia que quasi sembla un menú degustació i una carta a preus molt ajustats (entorn dels 25€ sense vi).

Disposen d’una terrassa i un menjador adjunt per grups.

Sant Joan de Malta, 148
08005 Barcelona
Tel. 930.022.039
 

PD. He sabut que l’any passat van obrir una Artesana a Santa Eulàlia, a tocar de la Ciutat de la Justícia, on hi treballen en Pau i la seva parella, la María Carmen Giménez, perquè allí hi viuen i buscaven no allunyar-se de l’escola dels fills, mentre que l’Héctor i la Romina continuen al Poblenou, tot i que la carta i els proveïdors són conjunts.

Aprestadora, 9
08902 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 934.525.582

Mooma restaurant, Sidral i Sidralet

Per no perdre el costum acabo el “curs”, abans de l’estiu, amb alguna recomanació prop del mar. En aquesta ocasió al Baix Empordà, es tracta de la Sidreria Mooma, i de les seves “spin off” el Sidral i el Sidralet.

El Mooma, una mena d’acrònim de poma i Montgrí, es troba a una masia prop de Palau-Sator envoltada de camps de pomeres. Un espai molt gran per deixar els cotxes, un altre espai d’esbarjo, una agro-botiga i un ampli restaurant, majoritàriament exterior, d’un disseny quasi nòrdic, molta fusta clara i espais diàfans.

A la carta, a uns preus entre 14 i 24 euros, hi destaquen els arrossos i la brasa, però passa per un munt d’altres opcions amb bon producte i bona execució. El servei és jove, ràpid i atent.

Darrerament s’han sumat a l’oferta dos nous restaurants, un a la Platja de Pals, el Sidral, al peu de la roca, amb un estil similar a l’anterior, i un carta que inclou més platets per compartir. L’altre, el Sidralet, a Palamós, a la Fosca, aprofitant un lloc contigu al càmping, aquí l’espai potser no és tan especial, però la cuina i el bon servei es mantenen al mateix nivell.

En tots els casos no deixeu de provar els seus plats amb poma, ni la seva sidra, origen de tot plegat. A mi la que més m’agrada és la sidra envellida, però també hi podeu trobar tota mena de sucs de diverses varietats de poma, i al sidral una bona oferta de cocteleria.

https://mooma.cat/sidreria-restaurant/           https://www.sidral.net

PD. Em diu una cambrera que també han obert un altre Mooma a la Cerdanya, a l’aeròdrom, però d’aquest no us en puc parlar, perquè encara no hi he estat, però potser és una bona opció, per estar més a la fresca. Si hi aneu, ja em direu.     https://www.moomacerdanya.cat

 

73 finestres

Avui tornarem a sortir de Barcelona, per anar a Terrassa, i per conèixer un restaurant molt especial, que integra l’escola d’hostaleria de la Fundació Prodis (Prodiscapacitats, Fundació Privada Terrassenca), creada el 1960, per a la formació d’adults amb alguna discapacitat. El restaurant 73 finestres és una mena de culminació de la seva feina.

En un antic vapor de la ciutat, del qual només se n’han habilitat un parell dels edificis, s’ha creat un espai multiusos, amb restaurant gastronòmic, cafeteria-bar, espais per tallers i activitats culturals i educatives.

El 73 finestres ocupa 150 metres quadrats amb un disseny on predomina la fusta natural, que mostra l’estructura de l’antiga nau on destaca la multitud de bigues que travessen l’espai per damunt dels nostres caps. Al centre, la cuina a la vista, oberta al menjador.

L’oferta és ambiciosa i el dia que hi vaig anar, amb una parella terrassenca, amics d’aquest blog, i a qui dec la recomanació del lloc, hi vam gaudir molt, tant de la cuina (en mans del xef Jordi Bonilla), com del servei (dirigit per Jaqueline Santos).

Hi podeu menjar de dimarts a dissabte als migdies, divendres i dissabtes també a les nits, moment en el que podeu tastar un dels dos menús degustació (de 44 i 52 euros més les begudes). La carta de vins és extensa, la majoria amb alguna motivació social.

El fet que el restaurant formi part de l’escola d’hostaleria fa que us acabin algun dels plats davant vostre, en el nostre cas, al principi, amb el còctel d’aperitiu que ofereixen com entrant de la casa, i al final, moment en que ens van preparar unes maduixes Romanoff, de llàgrima!

Carrer del Bruc, 24
08224 Terrassa
Web. Elvaporprodis.cat
Tel. 671 387 165

Meshi-ya Sakamoto

 

En Ryo Sakamoto, el cuiner, es va formar en diversos restaurants del seu Japó natal. Va arribar a Catalunya ja fa prop de 20 anys, i després d’una llarga experiència al reconegut Yashima, fa un parell d’anys es va establir pel seu compte.

El Meshi-ya Sakamoto té poques taules, és petit i poc pretensiós, però la seva cuina arriba a l’excel·lència. Al migdia hi podeu trobar un menú amb un plat principal de sushi o de tres tipus de carn, que inclou una sopa de miso, tres aperitius i una beguda, per 20€. Però aquí el que heu de tastar són les seves ostres, en particular les arrebossades, l’anguila i la tonyina en diverses preparacions. D’aquesta darrera en cuinen la part de la ventresca, tallada de manera especial, amb infiltracions de greix molt uniformes que li donen aspecte de marbre i un gust molt suau i melós, és el que n’anomenen toro, no sé si té un nom més específic en català.

No vaig tastar les postres, ja em direu si hi aneu i les demaneu. No ens venia de gust el dolç i vam acabar amb unes molt gustoses sardines en escabetx que em van recordar la preparació que en fan els italians, les sarde in saor.

La carta de vins no és gran cosa, però hi podeu trobar, entre alguns altres, un vi del Penedès prou interessant. No vaig preguntar per un sake adient al que vàrem menjar, serà la propera vegada, alguns de vosaltres ja ho sabeu, però pels que no sigui així, penseu que el sake és un fermentat d’arròs i n’hi ha una gran varietat: espumosos, secs, afruitats, potents, dolços... com els nostres vins de raïm, vaja.

Carrer del Comte Borrell, 296

08029 Barcelona

Tel. 930 243 752

Tasta Gràcia

Aquells i aquelles de vosaltres que fa temps que seguiu els meus comentaris sobre restaurants, ja sabeu que molts d'ells els descobreixo a prop d'un teatre o d'un cinema. Aquesta vegada ha tornat a ser aquest el cas, amb motiu del BCN Film fest, del que per cert us recomano la pel·lícula de la inauguració quan l'estrenin ("Un like de Bob Trevino").

Es tracta de Tasta Gràcia, un local petit, que fa uns dos anys que està obert i que només disposa de taules altes amb tamborets (això sí amb respatller, la qual cosa fa diferència).Dit això, que pot desanimar a algunes persones, segueixo amb la recomanació dels seus plats, presentats en una carta curta i, per tant, bon senyal de producte fresc i de proximitat.

Hi trobareu una cuina que ofereix per una banda plats tradicionals catalans, ben elaborats de proporcions generoses: fricandó, morro de bacallà, trinxat, pollastre amb prunes, caneló trufat o arròs negre amb gambeta vermella. Per l'altra, si feu tard al cinema, hi trobareu també unes tapes clàssiques que van des d'unes braves a un steak tartar, passant per un parell d'amanides, unes croquetes o unes ostres franceses. Qualitat i bona feina, certament.

Adreça: 

Carrer del Torrent de l'Olla, 155,

08012 Barcelona

Telèfon:932 17 77 62

tastagracia.com

Taktika berri

Aquest restaurant basc és un clàssic de la ciutat i un dels primers restaurants bascos que van oferir una barra de “pintxos”.

Els tres propietaris originals van llogar-lo el 1995 a una parella de bascos acabats d’arribar a Barcelona, en Julián Fernández i la Carmen Erdocia, cap d’ells s’havia dedicat a la gastronomia anteriorment, però ella era una bona cuinera i la proposta va ser un èxit, així va néixer el “Nou tàctica”, que és el que significa Taktika berri. Abans havia estat un local per fer unes copes i veure futbol (d’aquí el seu nom origina: taktica).

Avui hi trobareu la mateixa barra de sempre i un parell de menjadors força grans, més una sala privada, on us serviran una excel·lent cuina basca, que és de la que parlarem, ja que dels seus pintxos n’haureu sentit sobradament a parlar.

Ofereixen una carta curta, la de les seves receptes originals, i d’aquesta manera podreu provar el més típic de la zona, les seves “pochas” són quelcom gens pesat, suaus, tendres, portades directament del País Basc, acompanyeu-les d’una sidra per començar; al seu tronc de lluç hi canten els àngels i el pastís de flam i formatge és d’estrella. A més d’alguns plats de temporada, fora de carta, podeu encarregar, quan feu la reserva, el bescoll de lluç, altrament conegut com a “cogote de merluza”, amb el que, abans de tastar-lo, ja començareu a salivar.

Gozatu entzutetsu Euskal sukaldaritzaz! O sigui, “gaudiu de la reconeguda cuina basca”.

C/ València, 169

08011 Barcelona

934 53 47 59

taktikaberri.net

Gran Bar Étoile

A Sant Gervasi, tocant a Mandri i a la ronda del Mig de Barcelona hi trobareu el Gran Bar Étoile; no vaig preguntar de què li venia el nom, potser va ser perquè el 1979, quan va obrir, encara sobrevivia una Barcelona francòfona, que ja no és el cas.

Es tracta d'un bar d'aforament interior petit, però amb dues terrasses generoses, una al sol de l'hivern al parc Ferran Casablanques, on mira una de les seves portes i fins i tot una barra de carrer; i l'altre a l'ombra de l'estiu a la cantonada de Cerignola.

Està obert durant tot el dia i tota la setmana, pel que podeu fer-hi des d'un esmorzar de forquilla, passant per un vermut (casolà), un dinar amb platets de cullera, o un sopar lleuger a qualsevol hora.

La seva cuina és minúscula, però hi fan meravelles, el producte a l'alçada de la zona i l'atenció informal però propera. Al matí les truites (una de les seves especialitats), els entrepans cruixents o unes mandonguilles Strogonoff; per un àpat més consistent el biquini tofonat, l'steak tàrtar tallat a ganivet, el trinxat amb cansalada Maldonado a baixa temperatura, el caneló de brandada o el ceviche peruà amb mango, tots ells els trobareu espectaculars. Per cert, el vi de la casa, un Montsant molt digne, a 3,5€ una bona copa i també tiren molt bé les canyes de cervesa.

En definitiva, que s'ha guanyat l'adjectiu de gran, sobradament. Reserveu.

https://www.granbaretoile.com/
(+34) 932 118 338
Torras i Pujalt 28
08022 Barcelona

Restaurant Embat

Una gran relació qualitat-preu és el que sempre es busca en un restaurant. Pot ser que el tiquet ens surti per 70 euros, però si la qualitat i l’execució han estat a l’alçada, quedem molt més satisfets que si en paguem 30 i l’oferta ens decep.

El cas de l’Embat se situa en l’opció més satisfactòria, un preu mitjà de 25 a 40 euros i una cuina de primera: el seu menú de migdia, per un preu de 23,50 inclou postres o cafè i copa de vi, canya o aigua; el seu menú de nit i de caps de setmana per compartir, de 37 euros, inclou 5 plats (a escollir cadascun d’ells entre tres opcions) i les postres. També disposen de menús tancats per a grups i una carta amb plats d’entre 7 i 12 euros.

Fidel Puig i Santiago Rebés van obrir l’Embat als baixos d’un edifici modernista del carrer Mallorca ja fa una colla d’anys, i la seva bona feina els ha portat a assolir una nombrosa clientela fidel. La seva és una cuina de mercat amb producte fresc de temporada. Formats en el Taller de l’Espai Sucre, ofereixen unes postres sempre recomanables. La seva carta de vins no desmereix el conjunt.

Mallorca, 304

08037 Barcelona

934580855

@embat.bistronomic

https://embatrestaruant.com

Restaurant Bisavis

El restaurant Bisavis, és per les ocasions, tant pel seu preu, com per l’alt nivell de la seva cuina on la senzillesa no està renyida amb el plaer de fer un àpat ben maridat que t’ompli els sentits i no només l’estómac.

Vaig descobrir el Bisavis fa uns anys, es tractava d’un local molt petit al carrer Tavern, amb un barra en angle recte per a un màxim de 10 o 12 persones, que eren ateses directament pel xef que anava confeccionant els plats en aquell moment, fent tots els papers de l’auca.

Havia llegit unes molt bones ressenyes de la feina de n’Eduard Ros, i el cert és que l’entrada no fou precisament plaent, suposo que hi posa tanta passió que pot resultar brusc si no se sent correspost, però he de dir que al llarg del sopar la situació va canviar radicalment i em vaig convertir en “fan” de la seva cuina. Ho admeto, no és un cuiner convencional. Ex-advocat, autodidacta, bon sommelier, és exigent amb ell mateix i amb els comensals del seu petit restaurant.

Ara, acaba d’obrir un nou local al carrer Bruc, on ja tinc reserva per la segona setmana de gener i on entenc que l’ampliació de les dimensions i de l’horari, per convertir-se també en un bar de vins, l’obligaran a haver de compartir l’espai amb algun treballador, tot i que ell sempre ha dit que no porta bé les jerarquies, ni cap amunt ni cap avall.

Caldrà veure si se’n surt de portar els dos restaurants amb la mateixa filosofia de considerar al client un convidat a casa, en un vis a vis, cara a cara, i amb la mateixa confiança, cal dir. El que sí és segur, és que ha aconseguit ser un referent en el món de la restauració i en el dels vins, que segons diu, és el que cada vegada més l’apassiona i vol poder compartir.

Carrer Bruc, 85

08009 Barcelona

Carrer Tavern, 11 bis

08021 Barcelona

Tel. 676175070

@bisavisbruc

Cal Borrasca de Cardona

L'Àlex Farràs i Guevara és el xef i propietari del restaurant Cal Borrasca. Va arribar a la Catalunya interior, procedent de Sant Cugat, buscant poder fer una vida i una cuina més reposada que no pas a l'àrea metropolitana.

Format a l'escola de l'enyorada May Hoffman, ofereix uns plats molt cuidats, amb producte de la zona (sobretot la vedella i el porc).

A la nostra visita vam provar un trinxat amb ou ferrat, exquisit, i un parfait de foie amb pera impregnada en vi de porto, de gran suavitat al paladar. Vam continuar amb un lingot de xai amb mil fulls de patata i codonyat, deliciós, i una suprema de corball a la sal de romaní amb porro i tomàquet confitat, en el seu punt precís de cocció. Les trufes a l’armanyac amb gerds i taronja cremada, es desfeien a la boca.

El local té poques taules repartides en tres sales, dues a baix i una a dalt, en un espai més aviat petit, però acollidor. L'Elisabet Ramos i Garriga, us atendrà d'allò més bé i us sabrà recomanar entre una ben escollida selecció de plats i vins.

Entre setmana tenen menú de migdia. Atenció, el local tanca dimarts i dimecres. Així doncs, tan si aneu per la zona per anar a buscar bolets, com si visiteu les mines de Sal o el castell de Cardona, aquesta és una opció immillorable.

Carrer dels Escasany, 15

Tel. 938684211

08261 Cardona

@cal_borrasca