L'informe de gestió del 2025 elDiario.es

He recomanat diverses vegades elDiario com un dels millors diaris del pais. Avui us en tornaré a parlar arran de l'inform anyal que cada juliol el seu director, Ignacio Escolar, presenta als més de 130.000 sucscriptors que ja te avui. És impressionant la total transparència d'aquest informe que considero un veritable model i tamble l'èxit de la seva curta trajectòria que està ben descrita qualitativa i quantitativament en l'informe que podeu consultar. Segur que potser més d'un tingui ganes de ferse'n suscriptor.

Clickar sobre la foto per veure l'informe

Els 4000 Posts Crònica

L’Espai Línia, que ens ha ofert generosament sense cost la seva magnífica sala d’actes, pertany a un grup de premsa LÍNIA XARXA d’àmbit metropolità i edita revistes de periodicitat setmanal en edició paper per diverses poblacions metropolitanes i també un seguit de Revistes trimestrals dedicades a diferents temes i àmbits socials.

En la seva pàgina web publica també habitualment informacions dels actes que es celebren en el seu Espai.

Aquí teniu la que va publicar sobre la nostre celebració dels 4000 primers posts de PROVA I ERROR. Els hi donem les gràcies per la seva atenció i professionalitat!

Clicka a sobre de la imatge per veure la publicació.

Vinc de l'hort a la festa

Com molts ja sabeu, el dimarts vàrem celebrar la festa per celebrar amb els col·laboradors i lectors del Blog  la publicació dels primers 4000 posts, En tindreu notícia en els propers dies des d’aquestes pàgines.

Però vull començar per la agradable sorpresa que ens va deparar una fidel lectora i col·laboradora del Blog, la Roser Benet, que de forma totalment inesperada va voler participar activament en l’acte. I a fe que ho va aconseguir amb un gran èxit. Em va oferir un cistell amb unes magnífiques fruites i verdures de la seva terra, l’Empordà, des d’on va venir expressament . Però encara mes important, amb la seva vena literària em va dedicar un magnífic poema que ara mateix podeu llegir.

VINC DE L’HORT

Josep Maria, vinc de l’hort
- no és la primera vegada -
i t’he portat un xic de tot
per celebrar la diada.

Hi ha uns porros de llarg serrell
que no caben al cistell,
albergínies, coliflors,
en tenim moltes al tros.

També et porto alguna poma
de la varietat més bona.
La pera no la toquem,
Déu nos en guard, no fotem!

Els pebrots sí, n’hi ha un parell,
un de verd i un de vermell,
pastanagues, albercocs
molt madurs i ben grocs.

Hi ha tomàquets, cebes tendres,
tot collit d’aquest divendres.
Si et sembla que ja en tens prou
de tanta verdura i fruita,
si a la nevera hi ha un ou
sempre et podràs fer una truita.

Però tinc una idea millor:
que la Lluïsa, gran artista,
te’n pinti un bodegó
per penjar-lo al menjador
i tindràs molt bona vista.

Roser Benet

La Roser i en Josep M.   Foto: Carme Esteve

L' ESTUDI DAGUERRE a Sans

Fa uns dies vaig descobrir una peça increïble en la història de la fotografia a casa nostra: La botiga ESTUDI DAGUERRE al carrer de Sans. Malgrat la seva transformació en una botiga convencional, adaptada a les formes actuals de la fotografia, conserva, després de tres generacions tots els elements d'un estudi fotogràfic de la primera meitat del segle XX, Plató, laboratori humit, ampliadores i tota mena d'equipaments d'època. Una veritable joia 

Aquí teniu l'article que vaig escriure sobre aquest petita joia al NÚVOL

Aletheia

Elisabet Raspall és una pianista i compositora vilanovina, seguidora del Blog, que acaba de publicar el seu quinzè disc ALETHEIA, un nou CD amb les seves més recents composicions jazzistiques que interpreta amb un quartet. Un disc que acaba de guanyar el Premi Enderrock al millor disc de jazz de l'any

És una música molt personal, relaxant, agradable i plena de harmonies, ideal per escoltar amb tranquil·litat. I potser puc afegir que en algun moment a mi m'ha recordat les composicions de Duke Ellington o Antonio Carlos Jobim, potser amb una mica menys de pulsió rítmica. L'obra ha sigut una de les seleccionades pels premis Enderrock del 2025.

Us proposo que escoltem avui la peça TANGO ROSA interpretada pel quartet composat per Elisabet Raspall Piano, Gilbert Bernadó Violoncel, Dani Pérez Guitarra i Pepi Izquierdo Viola

Podeu trobar una àmplia informació sobre les activitats i la discografia de l'Elisabet a la seva pàgina web

 

Creu de la Orden del Mérito Civil

Ahir va tenir lloc al saló d’actes del Palau del Lloctinent, al costat de la catedral, l’acte d’entrega a la Carme de la Cruz de la Orden del Mérito Civil que s’atorga en reconeixement de la trajectòria personal del guardonat.

Va fer entrega de la distinció Isabel Rodriguez, Ministra de Vivienda, que s’havia desplaçat a Barcelona expressament per l’acte, acompanyada per la Consellera de la Generalitat Sílvia Paneque, la Secretaria d’Habitatge i el Delegat del Govern a Catalunya.

Els nombrosos assistents a l’acte, amics i col·laboradors, varen gaudir escoltant uns magnífics parlaments del Delegat del Govern, la Ministra i la pròpia Carme. Aquesta, després de rebre les elogioses paraules de la Ministra, va fer una completa exposició de les diferents etapes de la seva dilatada vida professional en el camp  de l’Habitatge i va dibuixar breument les dificultats que afronta aquest tema i la necessitat de concertació per anar-lo resolent.

Deixo aquí el text de la seva intervenció per qui pugui estar interessat

TEXT DE LA INTERVENCIÓ

Gojos a sant Josep

Avui, dia de Sant Josep, una bona amiga m'ha fet arribar aquets gojos a Sant Josep que deuen procedir de terres de Lleida. Són magnifics i per això els vull compartir´

Cliqueu a sobre per veure'ls en format més gran

La maqueta de la Barcelona metropolitana

Amb motiu de la nominació de Barcelona com a Capital Mundial de l’Arquitectura s'ha realitzat una maqueta gegant de tot el pla de Barcelona que està instal·lada a la planta baixa de l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili, al carrer de Roselló, 87-89

Es tracta d'una maqueta de tota l'àrea metropolitana a escala  1:1500 fabricada amb impressió digitatl i que ocupa una superfície de 86 m2  

Es pot visitar de dimarts a diumenge de 10,00 a 19,00 h

         

La IA avui i demà

Els que hagueu experimentat amb la IA del Chat Gpt suposo que estareu sorpresos i una mica espantats per la qualitat de les seves respostes. Els darrers mesos l'he sotmès a un centenar de consultes i la veritat es que en general les seves respostes son òptimes i avui ja el tinc com un consultor habitual.

Però estem encara les beceroles en una etapa de consulta gratuita, no especialitzada i molt lluy de oferir tot el seu potencial.

A aquest respecte i sense ànim de preocupar-vos uns deixo aquí l'article d'un expert que a la Contra de La Vanguardia d'abans dahir exposava els potencials més immediats d'aquestes  tecnnologies que sens dubte canviaràn molts dels nostres modes de vida i treball.

Clickeu a sobre per ampliar la dimensió

The Masnounien

El bon amic Carles Feliu ha promogut al Masnou uns iniciativa inspirada en les portades  - sempre il·lustracions gràfiques -  que des de fa molts anys publica la revista americana The NewYorker.
Un projecte que publicacions de moltes ciutats a tot el mon segueixen des de fa anys.

En poc temps ha aconseguit publicar ja més de 40 portades d'aquesta revista digital que porta per títol THE MASNOUNIEN i en la que participen dissenyadors, illustradors i artistes del poble del Masnou i voltants. Han organitzat ja la seva pàgina web, el seu Instagram, una exposició i un àlbum de cromos de les portades que distribueixen els comerços del poble.

Per tot això li varem fer una entrevista al NÚVOL en la que s'explica en detall aquest singular projecte.

D'un matí d'una nit de Nadal

També, cada nit de Nadal acostumo a escoltar la veu de Pau Riba cantant, amb la seva inimitable poètica, aquesta extraordinària cançó nadalenca que formava part de DIOPTRIA, un del millors discs de la música catalana d'aquells anys.

Aquí teniu en Pau Riba cantant la cançó "Simfonia num 1 d'una nit i un matí de Nadal" acompanyat pel grup OM de Toti Soler.

La Nadala del Blog

Com cada any el Blog vol felicitar les festes de Nadal als seus lectors i ho fem seguint una fórmula nostàlgica i sentimental. La que feien servir a mitjans del segle passat les professions que assistien i donaven servei tot l'any als ciutadans i que en començar les festes passaven per les cases a entregar la seva felicitació i recollir el seu "aguinaldo". El nostre és només el de rebre cada setmana l'atenció dels lectors. 

Bon Nadal i feliç any 2026.

Clickeu a sobre per obrir el vídeo

El Messies participatiu

Fragment de l'Al·leluia           Vídeo: Pere Muñoz

El dissabte, com cada any, varem anar a  escoltar el Messies participatiu a l'Auditori.

Es bo recordar que aquest esdeveniment es va celebrar durant molts anys al Palau de la Música catalana patrocinat per la Caixa, una iniciativa que es va anar estenent per moltes altres ciutats espanyoles. 

Però vet aquí que el 2017 en el contexts del complex clima polític que es vivia, la Caixa es va sentir molesta perquè en acabar el concert varen aparèixer senyeres i crits en favor de la independència. Quin gran error! I així, bruscament, es va suprimir el patrocini al concert de Barcelona. 

Però els centenars de cantaires es van resistir a aquest absurd i es varen constituir en associació, i varen organitzar el Messies participatiu, en aquest cas a l'Auditori. I cap allí, amb gran il·lusió, varem anar tots, cantaires i públic. La iniciativa va ser un èxit i dels del 2018 seguim escoltant el nostre Messies de cada Nadal. 

El concert d'aquest any ens va fer reviure una vegada més l'excepcional impressió de immersió polifònica que produeixen les veus de 650 cantaires 

Aquí teniu un enregistrament del passatge "And the glory of the Lord" interpretat pels cantaires participatius en la passada edició del 2019 a l'Auditori.

Nadala 2

Com cada any la Lluïsa Jover ha preparat la seva esperada Nadala que oferirem a tots els lectors del BLOG.

Una vegada més ens sorprèn amb la seva originalitat i la qualitat del dibuix.  I atenció al text.

Aquí la teniu.

La Plaça de les Glòries

Si encara no heu passejat per la nova plaça de les Glòries feu-ho quan pugueu perquè la veritat malgrat els inacabables anys que han trigat les obres trobo que el resultat és magnífic. Jocs infantils zones enjardinades, grans espais oberts amb gespa, bancs i seients i hamaques per asseure's-hi i passar-hi una bona estona sense sorolls urbans. En fi, un lloc força agradable.

A més, aquests dies i fins a començaments de gener hi podreu veure una instal·lació de Transports Metropolitans de Barcelona on per commemorar el centenari de la companya es mostren diversos vagons del metro en que han funcionat en aquests cent anys. Podreu pujar-hi i passejar pels seus interiors. Una visita nostàlgica. 

L' Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) en perill

L'IEFC, l'escola de fotografia degana de Catalunya, després de 53 anys de tasca docent i arxivística corre perill de desaparèixer per manca de local que ara ocupa a l'Escola Industrial, propietat de la Diputació que te previst dedicar-lo a altres usos

El Periòdico ha publicat un article explicant la situació i reclamant a les Institucions que ajudin a evitar la aquesta pèrdua pel món de la fotografia i la cultura a Catalunya.

Pel seu interès ayuí teniu el text complert de l'article.

Pugem la persiana!

 

S’ acaben les vacances i tornem a obrir la persiana!

 Avui trobareu encara poques notícies perquè amb les calorades que hem patit francament la piscina tirava més que l‘ordinador...

Però ara ja som aquí decidits a continuar una altra temporada aquest tasca de difusió cultural pels nostres fidels lectors.

Un cop més recordem l’interès d'ampliar una mica la difusió del Blog i per això si teniu algun amic o familiar a qui cregueu li poden interessar els continguts que publiquem m'ho feu saber perquè el puguem incloure en la tramesa de la Newsletter setmanal que enviem cada diumenge al vespre.
I també recordo que està sempre oberta la Secció Cartes dels Lectors perquè, si un dia us ve de gust, pugueu publicar un text amb les vostres propostes o consideracions, per la qual cosa només cal que m'envieu un correu amb el text.

Benvinguts doncs.

Tancat per vacances

Arribem al final de la temporada i es hora de gaudir d'unes merescudes vacances Al llarg dels darrers onze mesos hem publicat  uns 220 posts, és a dir gairebé cinc per setmana. També hem augmentat lleugerament el nombre de visites de seguidors habituals del Blog al voltant del 300. De tota manera, sempre penso que és una llàstima que els seus amics, coneguts o saludats (com deia Josep Pla quan es referia a les seves relacions)  als que podrien interessar les nostres propostes i informacions no el coneguin. Si fos el cas i m'envieu la seva referència els hi fariem arribar la Newsletter setmanal.

De cara a la temporada vinent seguirem amb la línia habitual de Blog cultural amb una atenció especial a la música, l'òpera i la fotografia, que son les meves grans aficions però sense oblidar el mon de la  literatura, la restauració i la política

Esperem que els propers mesos siguin una mica millors que els que hem patit darrerament que realment desborden tot allò podiem imaginar com ja hem anat comentant en els nostres posts. 

Mentrestant desitgem a tots els col·laboradors, permanents i puntuals, i a tots els lectors unes molt bones vacances.

Fins al setembre!

El Diario.es

Des de fa anys soc soci de el Diario que trobo és un extraordinari mitjà de comunicació que mereix el màxim recolzament. Es, a més, una història d' èxit tant pel nombre de lectors com per la seva solvència econòmica sense cap mena de crèdits ni subvencions.

Té una magnífica plantilla de periodistes i col·laboradors, fa una excel·lent tasca informativa i te delegacions a diverses autonomies entre elles a Catalunya dirigida per la Neus Tomàs.

Es un diari molt ben informat i cada dissabte el seu Director Ignacio Escolar envia una carta als socis en la que resumeix molt els esdeveniments més rellevants de la setmana. Cada any el darrer dissabte de juny la carta es un informe super transparent de la marxa de l'exercici amb un detall exhaustiu de les dades socials i econòmiques del diari i el seu personal.

Amb l'ànim de que conegueu tota aquesta informació us adjunto la carta que els socis varem rebre el passat dissabte i animo a qui vulgui recolzar aquest exemple de premsa lliure es pugui fer soci per un termini i un  import molt raonables.

El blau impossible de Marta Milla

La nostra ex col·laboradora Marta Millà ha publicat recentment un llibre, El blau impossible, en el que narra unes experiències vitals epecialment emotives. En va parlar des d'aquestes pàgines el nostre crític literari Ricard Fernandez que en va fer un gran elogi.

Ara, el llibre s'ha traduit al castellà i en Victor Amela ha entrevistat a la Marta a la secció de la Contra de La Vanguardia 

Aqui us deixo el text de l'entrevista. Clickeu a sobre per fer-la llegible.