Léo Ferré

Léo Ferré és un altre dels grans de la cançó francesa i un dels seus cantants més prolífics ja que tot al llarg de la seva carrera ve editar més de quaranta àlbums. Les seves lletres han sigut valorades per la l'alta qualitat poètica. Avui l’escoltarem una de les seves cançons més emblemàtiques "Avec le temps".

Jacques Brel

Jacques Brel, belga de naixement, és, sens dubte, un dels més grans de la chanson. La seva força interpretativa era realment desbordant com ho demostren els nombrosos enregistraments que ens ha deixat. Alguns dels seus títols com "Ne me quite pas", "Les bourgeois" o "Amsterdam" entre tants d'altres passaran a la història de la música. Avui escoltarem aquest darrer en un enregistrament de fa molts, molts anys.

Barbara

Barbara és una de les cantants mítiques de la Chanson. Va començar a cantar els anys 60 amb els seus recitals al cabaret Bobino i després a l’Olympia. Amiga de Brassens, Brel i tots el grans cantants francesos del seu temps. Entre les seves cançons personals més conegudes podem esmentar “Ma plus belle histoire d’amour”, l’”Aigle noire” o “Dis, quand reviendras tu”, que avui escoltarem en un enregistrament del 1962. A casa nostra va ser molt coneguda degut a les versions que de les seves cançons va fer, entre d’altres, Maria del Mar Bonet.

Juliette Greco

Nascuda a Montpeller el 1927 de molt jove va formar part de la resistència francesa. Acabada la guerra es mou en els mitjans artístics i intel·lectuals de la vida parisina on comença a destacar com a cantant i musa d’artistes i escriptors. Han sigut cèlebres els seus amors i els seus recitals a l’Olympia. La seva vida professional ha sigut molt llarga i fins fa molt poc encara se la podia escoltar en alguns concerts. L’escoltarem cantant una de les seves cançons emblemàtiques: " Sous le ciel de Paris en un enregistrament del 1966. 

Gorges Moustaki

Giuseppe Mustacchi, conegut com a Gorges Moustaki, és un cantant que va neixer a Alexandria ( Egipte) fill d'una famíla d'origen grec. Va fer la major part de la seva carrera a França. Gran admirador de Georges Brassens a qui considerava el seu mestre fins al punt que va utilitzar el seu nom en el seu pseudònim artístic. Va ser parella d'Edith Piaf per a qui va compondre moltes cançóns i entre elles la mítica "Milord".

Va ser molt apreciat a Catalunya i Marina Rosell, gran amiga, va traduïr i versionar molts dels seus gran èxits. L'escoltarem avui en "Ma liberté", una de les seves cançons més emblemàtiques

Yves Montand

Yves Montand, va neixer a Italia però va creixer a Marsella on els seus pares havien emigrat.

Comença la seva carrera com a cantant de Music hall i és descobert per Edith Piaf, la devoradora d'homes, que el converteix en un dels seus amants. Potser és més conegut per la seva dilatada carrera cinematogràfica però tenia una veu atractiva i una gran presencia en escena que podreu comprovar en aquest enregistrament d'un dels seus títols més coneguts,"A Paris", que va cantar en un concert a l'Olympia

La chanson: Georges Brassens

Georges Brassens és sens dubte el cantant francès que més he escoltat i per qui a casa sentim una gran admiració. Em sé de memòria part dels texts de les seves cançons i perquè us feu una idea de la meva devoció quan ens varem casar un dels regals va ser una col·lecció completa dels seus LP en vinil que encara guardo gelosament.

Nascut a Sete el 1921 va morir ben jove, als 61 anys, el 1981. És, sens dubte, el cantant que més va influir en la nova cançó:  J.M.Espinàs, J.M.Serrat, Q.Pi de la Serra i J.Subirachs han cantat en català les seves cançons. Més tard Miquel Pujadó ha dedicat tres discs a la seva obra. També Paco Ibañez va cantar “La mala reputació”

Aquestes versions amb la traducció dels texts han sigut molt importants perquè les lletres, carregades de sentit de l’humor i de poesia, són fonamentals en les cançons deBrassens

Se’m fa molt difícil triar una cançó perquè n’hi tantes que m’entusiamen! Però he pensat que us proposaria aquest enregistrament històric de “Les copains d’abord” a la mítica sala Bobino de París. Però a partir d'aquesta cançó podeu enllaçar, si us ve de gust, a moltes altres que ofereix el You Tube

Charles Trénet

Charles Trénet, ( Narbona, 1913 - Créteil, 2001), va ser un autor-compositor i cantant francès, molt popular en el repertori musical de la Chanson i  autor de gairebé un miler de cançons, algunes de les quals, com La Mer, Y'a d'la joie, L'Âme des poètes o Douce France, romanen encara avui èxits populars. Tots els cansonniers porteriors en varen parlar sempre amb el respecte degut a un gran mestre.

L'escoltem avui interpretant en directe un dels seus grans èxits.

Edith Piaf

Es coneix popularment com La chanson el moviment musical en que un conjunt de cantautors francesos, entre els quals destaquen noms com els de Charles Trenet, Edith Piaf, Jacques Brel, Georges Brassens o Georges Moustaki, varen irrompre amb força i estil propi en el panorama musical europeu a mitjans del segle passat.

La Chanson francesa va tenir un forta influència  en el naixement del moviment de la Nova Cançó catalana impulsat per  Miquel Porter, Josep M. Espinàs i Lluís Serrahima que, a començaments dels anys seixanta, varen traduir i interpretar cançons franceses.

Sempre he sigut un fan de la chanson sobretot de Brassens i Brel. Per això he pensat que aquesta temporada podríem escoltar, de tant tant, alguns dels seus títols més representatius.

No és fàcil trobar gaires vídeos dels cantants perquè en aquells anys els enregistraments no eren tan freqüents i per això ens haurem de conformar amb qualitats no massa bones. Però allò que resulta important és escoltar una altra vegada aquells chansonniers mítics interpretant alguns de les seves cançons més representatives.

Avui comencem per "La Môme"

Édith Piaf, (1915- 1963), va ser una veritable icona cultural i gran part de la vida està envoltada de misteri. El seu pare, Louis, era contorsionista i la seva mare, Anita, era d'origen italoalgerià. Édith va ser educada per les seves àvies en un bordell. Va debutar el 1935 cantant al carrer cançons populars. El 1936, enregistra el seu primer disc Les Mômes de la cloche. El març de 1937 debutà en el gran music-hall .El 1940, Jean Cocteau va escriure per a ella Le Bel Indifférent.

Després de la Segona Guerra mundial ella va escriure La Vie en rose, la seva cançó més cèlebre. Després dels anys cinquanta la seva fama va esdevenir mundial. El 1951, Charles Aznavour es va convertir en el seu home de confiança i secretari.

Édith Piaf va tenir moltes relacions sentimentals, entre les quals cal destacar la que va tenir amb Yves Montand, Marlon Brando, Georges Moustaki i Marcel Cerdan.