L' Ària dels dilluns

El passat dimarts vàrem anar al Palau a escoltar un concert de música i àries de Haendel interpretat pel l’ orquestra i cor musica Aeterna del famós director greco-rus Teodor Currentzis.

Haig de confessar que tant nosaltres com els amics que ens acompanyaven i com la immensa majoria del públic vàrem quedar absolutament fascinats per la qualitat de l’espectacle musical que varen oferir.

En primer lloc per l’ encertada tria d’ àries i peces musicals del mestre Haendel que el grup va anar interpretant sens cap mena d’ aturada o interrupció donant una gran continuïtat a l’ espectacle. En segon lloc perquè l’ orquestra sonava de meravella i els sis cantants cantaven com els àngels. A sobre un cor integrat per més d’ una quarantena de veus arrodonia la interpretació. I per sobre de tot la personalitat i la forma de dirigir de Currentzis que pel que vàrem veure té una prestigi i una fama molt merescuts.

Vàrem sortir dient tots que aquest concert era un d'aquells que queden a la memòria per molt temps.

He localitzat l'enregistrament d'un fragment del Dixit Dominus que us ofereixo tots seguit.

I si teniu ganes de seguir veient el grup aquí trobareu l'enregistrament de la interpretació de la setena simfonia de Beethoven al recinte del teatre grec de Delfos. Una meravella.

Manuel Humbert vist per LLuís Boada

«Autoretrat» de Manuel Humbert, c. 1960. Col·lecció Berenguer

Els darrers mesos hem parlat en diverses ocasions dels actes organitzats per  la commemoració del 50 aniversari de la mort del pintor noucentista Manuel Humbert. Actualment encara es pot veure fins el 5 de novembre l'exposició de la seva obra al Museu Abelló de Mollet del Vallès.

Per cloure aquest esdeveniment hem fet una entrevista en profunditat a Lluís Boada, ànima de la commemoració, que hem publicat al NÚVOL i que podeu llegir en el següent enllaç:

El jazz a Catalunya Capitol 12

 

Els conjunts de Joan Chamorro (1 )

Per donar a conèixer els talents que anaven  sortint del Sant Andreu Jazz Band , Joan Chamorro va formar diferents grups generalment en format quintet, amb una base rítmica comuna constituïda per ell mateix al contrabaix , en Josep Traver  a la guitarra, i l`Esteve Pi a la bateria. A aquest tercet si va afegir habitualment  l´Ignasi Terraza al piano i fins que es va independitzar, l´Andrea Motis, que durant molt temps va actuar amb aquest acompanyament. Ocasionalment hi participaven també alguns professionals com el magnífic saxofonista Scott Hamilton.

Aquest conjunt ens ha deixat gravacions excel·lents com per  exemple aquesta versió de “Summertime”amb una joveníssima Andrea Motis de protagonista,

A la propera gravació el grup amb la substitució de Scott Hamilton per Luigi Grasso dona la  alternativa a Magali Datzira a la que ja hem dedicat un capítol en aquesta sèrie. El solo de Grasso es tan bó que en acabar s´ escolta l´ Esteve Pí, que diu “es buena, es buena.”

Seguidament escolteu el grup amb la incorporació d´altes músics en ocasió de la presentació de la també joveníssima trombonista Rita Payes,  un  descobriment més de Joan Chamorro.

 

I finalment per a que consti que al  SAJB també han aparegut talents masculins,  aquí teniu “Wave” una interpretació de la coneguda peça de Jobim, a càrrec de la orquestra sencera, i amb la participació de Max Salgado a la trompa i Joan Mar Sauqué a la trompeta.

Tinta contra Hitler

El MNAC presenta una exposició molt interessant TINTA CONTRA HITLER que és la presentació a Barcelona del descobriment de l’únic artista català i espanyol que va treballar massivament per a la propaganda britànica i dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial.  

Del 1941 al 1945, el català Mario Armengol Torrella (Sant Joan de les Abadesses, 1909 - Nottingham, 1995) va dibuixar uns dos mil cartoons o caricatures al servei del Ministeri d’Informació britànic contra el Tercer Reich i l’Eix per a publicar-los en diaris i revistes de països aliats de Londres i neutrals, de Nova Zelanda a Haití.

L'exposició, que presenta mes de 200 caricatures, està molt ben plantejada en diversos apartats, amb texts explicatius i amb unes cartel·les molt bel situades al peu de les imatges i molt fàcils de llegir.

En conjunt una mostra molt recomanable que justifica pujar a Montjuic. Acompanyo aquesta recomanació amb algunes imatges que us donaran una idea dels dibuixos de Armengol.

L' Ària del dilluns

Gràcies als meus amics sabadellencs aquesta setmana he anat a la Faràndula on es presenta la primera òpera de la temporada de la Fundació Òpera de Catalunya: Les noces de Figaro de W.A.Mozart.

Un cop més la representació a ser magnífica amb una escenografia simple però eleganit i efectiva i el repartiment de força qualitat. Em va agradar especialment les veus del Figaro i el Compte d'Almaviva interpretats respectivament pel baríton i el tenor.

Avui us proposo que escoltem al gran Ruggero Raimondi en una interpretació molt antiga, del 1985, de l'ària "Non piu andrai  farfallone amoroso".

Retrats d'arreu Versió digital

L'any 2016 vaig publicar, a través d'un Verkami, el llibre de fotografia RETRATS D'ARREU. 

Ara, passat el temps i amb les noves tecnologies digitals  m'ha fet gràcia  transformar-lo en un Flipbook, un format que permet veure'l en pantalla passant les pàgines com si fos del paper. 

Això sí, s'ha de veure amb la de l'ordinador perquè el tamany de la imatge en els mòbils és un veritable atemptat fotogràfic

Clickeu sobre el títol i s'obrirà el llibre

RETRATS D'ARREU  VERSIÓ DIGITAL

Espero que us agradi.

Tristeses

Coincidint amb una nova versió cinematogràfica, s’ha reeditat en castellà -fa uns anys ja s’havia fet en català-, ‘Bon dia, tristesa’ de la Françoise Sagan (Viena i Alfaguara). Sorprén de nou la qualitat immensa assolida per aquesta primera novel·la de qui era una molt jove escriptora amb paral·lel·lismes evidents amb ‘El gran Gatsby’ d’Scott Fitzerald.

Entre els llibres més interessants dels darrers mesos, cal alegrar-se de l’èxit de lectors que estant tenint ‘La picadura de abeja’ (Anagrama) de l’irlandès Paul Murray i ‘De quatre grapes’ (Angle i Random House) de la nord-americana Miranda July. La primera parla de la crisi d’una família i la segona de la d’una dona de mitjana edat. Veig que de totes dues obres destaquen les editorials i els crítics l’humor que contenen. Això és cert, però a mi m’ha semblat més forta la capacitat de commoure a través dels detalls en l’anàlisi de les exigències del món actual cap a les persones i les seves relacions familiars i de parella, amb una qualitat narrativa excel·lent en tots dos casos. 

Som molts els seguidors de les novel·les del gènere negre de l’argentina Claudia Piñeiro, de qui s’han adaptat al cinema i la televisió moltes obres. Ara, amb ‘La muerte ajena’ (Alfaguara), torna a oferir-nos un retrat moral del seu país, amb els diners, la corrupció i l’explotació sexual com a temes més rellevants.

Finalment,  cal agrair als llibreters catalans que aquest any hagin atorgat el seu premi a la mataronina Montse Albets per ‘Només terra, només pluja, només fam’ (Periscopi i Hoja de lata), una dura història de dol per la mort del fill que porta una dona a fugir cap al món rural.

La gran ambició

Si teniu FILMIN us recomano la pel·lícula LA GRANDE AMBIZIONE, un biòpic sobre la figura i la trajectòria política de Enrico Berlinguer, secretari general del Parit Comunista italià. Molt benrodada, amb un guió ben construït i una gran interpretació de l'actor que encarna la figura del polític. Hi trobareu una bona anàlisi de les complexitats de les relacions entre el PCI i la Democràcia Cristiana en un intent, finalment fallit, de crear un front ampli de caràcter progressista .

L' Ària dels dilluns

Aquestes properes setmanes he pensat que estaria bé escoltar individualment els Tres tenors que varen cantar plegats el darrer diumenge. I fer-ho amb cançons no estrictament operístiques que ens permetin descobrir els seus registres més populars.

Avui comencem amb Josep Carreras que interpreta Granada, d'Agustin Lara en l'enregistrament d'un recital de l'any 1991 al teatre de la Scala  a Milà

L'amor venia amb taxi

Torna ”La Cubana ” amb el musical “L´amor venia amb taxi “Hi ho fa amb un musical “ a la catalana” tal com diuen ells mateixos a la publicitat.  La veritat es que feia bastants anys del seu últim espectacle i crec que el que ara presenten no defraudarà els seus incondicionals. Potser no té el nivell de les seves produccions més reeixides com “Cómeme el coco, negro” o “Cegada d´amor “ però com es habitual, fa riure bastant especialment a gent de la meva generació que recordem moltes de les coses que ens fan veure i ens expliquen

El fil argumental com sempre es el de menys. Aquest cop va d´una companyia de teatre d´aficionats que cap a finals de la dècada dels 50 del segle passat, tracta de muntar una comèdia en la que tinguin un paper tots els seus components, el que dona lloc a situacions còmiques i permet justificar els nombrosos números musicals que s´hi intercalen. Com es habitual el millor son les interpretacions a càrrec d'alguns veterans però també d´altres actors i actrius molt més joves que han assimilat prou bé l ´esperit de La Cubana , que recordem-ho va ser creada fa ara uns 40 anys .

La idea de l’espectacle i la direcció son d´en Jordi Millán, l´ànima de la companyia, que es  també coautor del guió. Hi intervenen 15 actors a més de 6 músics que en part també actuen. Els números musicals s´encadenen pràcticament un darrera l´altre i alguns del que recorden figures de l´escena catalana de la època,  fan riure molt. El dia que nosaltres hi vam anar, l´ovació al final de la representació va ser considerable

Si us agrada el teatre musical una mica despendulat  a l´estil de La Cubana  aneu a veure-la al Teatre Romea.

Veus des de Gaza

L’Agència Magnum publica de tant en tant reportatges dels seus fotògrafs associats. Aquest setembre ha aparegut una publicació anomenada NOTES DE CAMP en el que quatre fotògrafs palestins que estan cobrint aquest espantós genocidi, que costat ja la vida a 270 periodistes, publiquen algunes de les seves fotos i en diàleg amb altres persones de l’agència comenten les seves experiències. Un document que cal veure. Aquí teniu l’enllaç:

Clicka a sobre per accedir

Ahora y en la hora

En un dels seus darrers posts el nostre crític literari va recomanar la darrera novel·la del colombià Hector Abat Facioline, AHORA Y EN LA HORA i jo em permeto avui insistir rotundament en aquesta recomanació.

En el seu darrer llibre, aquest magnífic escriptor relata la dramàtica experiència que va viure en la seva visita al zona del conflicte bèl·lic del Donbas a Ucraïna on s’havia desplaçat amb un grup d’escriptors colombians i ucraïnesos que hi havien acudit per diversos actes en recolzament a Ucraïna.

Allí, en una petita població propera a la línia del front, mentre estava sopant en un  restaurant va explotar un míssil rus que va matar tretze persones i entre elles una escriptora ucraïnesa del grup que sopava a la seva mateixa taula. Traumatitzat per aquest fet l’autor fa un extraordinari relat dels prolegòmens del viatge, les seves vivències amb els companys de l’expedició i reflexions de diferent ordre que els fets li han provocat.

L' Ària dels dilluns

Avui us proposo un divertiment:  Que escoltem l'ària "Nessun dorma" del Turandot de Puccini, interpretada  per un únic tenor sinó per tres dels millors: Pavarotti, Domingo i Carreres que, com sabeu, varen constituir el conjunt ELS TRES TENORS que oferia espectaculars actuacions.

Aquí els teniu 

Quin us agrada més?

El Jazz a Catalunya Capitol 11

 

La Sant Andreu Jazz Band 2

Des de la seva aparició ara fa vint anys i malgrat que lògicament la formació ha anat variant els seus components, doncs en tractar-se d´una orquestra no professional, han passat per ella moltes persones que l´han deixat per dedicar-se a altres professions, la Sant Andreu Jazz Band ( SAJB ) ha ofert concerts extraordinaris.

El 2009 el grup va fer un dels seus primeres actuacions serioses  a Can Fuster. Escolteu com sonaven comandats per l´Andrea Motis a la trompeta i la Eva Fernandez al saxo, que aleshores devien tenir 15 anys

Més recentment un dels concerts més rellevants va ser el  de la celebració dels 15 anys de la orquestra  al Palau de la Mùsica.

D´aquest concert he escollit en primer lloc aquesta magnifica interpretació de Night and Day protagonitzada pels germans Datzira, ella una extraordinària cantant de les millors que ha tingut el grup, i ell  un virtuós del saxo.

Seguidament un altre peça del mateix concert  “Easy money” amb quatre trompetistes a quin millor

Una  interpretació extraordinària, amb la inclusió d´en Josep Traver  i tres convidats de la convidats de la extinta Locomotora Negra,  es “Midnight blues”  amb uns solos de gran nivell  de tots el protagonistes.

Enguany  la SAJB ha estat convidada per Wynton Marsalis a participar en un  concurs de orquestres no professionals  dedicat  ala musica de Duke Ellington,  que s´ ha celebrat al Lincoln Centre de Nova York, hi han quedat segons !! , després d´una banda de Memphis. El 28 de setembre replicaran la actuació al Palau de la Musica.

Cristina de Middel a l'Àfrica

La Galeria SELTZ, al carrer de Balmes, 54 , presenta una nova exposició de fotografia.
Després de la magnífica "Bocas" de la Cristina Garcia Rodero que hi varem veure fa uns mesos ara es el torn d'una altra fotògrafa espanyola Cristina De Middel, membre també com la seva tocaya de la prestigiosa agència de  fotografia Magnum de la que ha sigut presidenta els tres darrers anys.
Ens presenta a CATARATAS algunes imatges de cinc sèries dels seus singulars treballs sobre l'Àfrica.

Aquí teniu l'article escrit pel NÚVOL

I també podeu veure el vídeo que ha fet en Climent Vilella.

En Trump vist per en Millás

 

No hi ha paraules i adjectius, o potser més aviat n'hi ha tants, per descriure la persona que està governant el món en aquests moments.

Per això us proposo que, si no ho heu fet, llegiu aquest article de Juan José Millás publicat a El País que ho diu tot amb poques paraules.

“Con este discurso queda homologado, estandarizado y alentado el delirio”. De este modo podría haber finalizado Trump su intervención ante la Asamblea General de la ONU. Si usted, lector, lectora (puto genérico disfuncional) pretende ser Premio Nobel de Física, créaselo. No importa que en el fondo sepa que no tiene ni idea de la materia, que, por otra parte, jamás le interesó, lo fundamental es el tono y la desfachatez con la que sea capaz de proclamarlo (ayuda mucho disponer de unas cabezas nucleares para fulminar a quien no lo acepte, pero a veces basta con el control de la judicatura, o del ejército, o del FBI). Piense que tampoco Trump ha acabado con siete guerras. De hecho, es un cómplice necesario del genocidio que se está llevando a cabo en Gaza, además del ramal de la cloaca desde la que Putin dispara contra Europa.

No importa. Nada importa. Rebobinen hasta el martes pasado y véanlo de nuevo mostrándose como un pacificador nato sin que ninguno de los representantes de las decenas de países que forman parte del organismo internacional soltara un “¡ay!”. No digo que se levantaran y se fueran a vomitar al pasillo; nos habríamos conformado con un gesto de asombro, con un leve movimiento de la cabeza negando la mayor, incluso con una ligera sonrisa de carácter irónico. Nada de ironías porque el delirio es más contagioso que la peste, de ahí que el ministro de Finanzas de Israel haya podido afirmar sin rubor alguno que lo de Gaza es, simplemente, una operación inmobiliaria. No una masacre, no un exterminio, no una aniquilación ni una matanza cruel, a ver si vamos entendiéndonos: se trata de un plan urbanístico que traerá prosperidad económica a la zona y permitirá al presidente de los EE UU, socio del proyecto, resarcirse de que su constructora no fuera la elegida, años atrás, para llevar a cabo unas reformas en los cuartos de baño del edificio de Naciones Unidas. Ya era hora de que se hiciera justicia. ¿O no?

 

L' Ària dels dilluns

Avui fem un viatge seixanta cinc anys enrere, En aquells temps els aficionats al bel canto es separaven entre partidaris de la Callas i de la Tebaldi. Encara que jo en aquells anys no participava en el debat més endavant em vaig sumar a les files tebaldianas.

La Tebaldi ens cantarà l'ària "Un bel di vedremo" de Madama Butterfly en un enregistrament del 1960.

Els temps dels que venim

 M’agradaria creure que la bona literatura amb referències històriques ens pot ajudar a vacunar-nos en aquests anys en que la guerra i l’auge del populisme feixista són una realitat palpable i una amenaça enorme. En tot cas, no es pot dir que no hi ha escriptors -i editors!- que s’afanyen a explicar les hecatombes del segle XX. I en aquest propòsit, a Espanya, destaca “La península de las casas vacías” (Siruela), del jove andalús David Uclés, que ja va per la seva vintena edició, tot i ser una novel·la molt voluminosa. Gairebé tothom que l’ha llegit ha quedat impressionat i l’ha definit com la història de la guerra civil espanyola des d’una perspectiva humana i amb materials propis del realisme màgic. Doncs sí, és això i ho és amb brillantor, honestedat, imaginació, vocabulari... No us la perdeu.

Els altres tres llibres que recomano aquest mes surten d’Espanya i passegen per Europa i Amèrica Llatina. “Mi madre era de Mariúpol” (Asteroide), de la traductora alemanya d’origen ucraïnès Natascha Wodin, és el resultat de la investigació que l’autora ha fet dels seus orígens familiars. Hi trobem com el nazisme i l’estalinisme varen marcar cruelment la vida de generacions d’europeus, amb especial incidència tant en els successius gulags soviètics com en el treball esclau que Hitler va aconseguir amb les deportacions massives des de les zones ocupades.  Potser amb menor valor literari però amb un estil volgudament més entretingut, “Un cavaller a Moscú” (Amsterdam i Salamandra) imagina un curiós aristòcrata rus condemnat a viure durant dècades a un hotel proper al Kremlin en l’era estalinista, inclòs el període de la Segona Guerra Mundial. Potser la trama és més que improbable, però el resultat és molt eficaç.

I acabem amb un molt bon assaig que es llegeix com una bona novel·la. L’advocat Philippe Sands combina a “Calle Londres 38” (en català i en castellà a Anagrama) dues històries: la del criminal nazi refugiat a la Patagònia xilena Walther Rauff i la del dictador Augusto Pinochet. Què tenen en comú a més de l’historial macabre de tots dos personatges? Doncs que la justícia internacional no va aconseguir la seva extradició.

Drets i Privilegis

 Dedicat a l'alta magistratura d'aquest país.

Retrats de Benin

Fa uns dies, remenant pels arxius de l'ordinador vaig trobar una sèrie de retrats que vaig fer el 2012 a Benin, un país no gaire conegut turísticament però que ens va encantar. La seva gent és especialment alegre i cordial com podreu comprovar en aquestes fotos que estan fetes"en passanr", amb molt poc temps i sense cap mena de preparació o convivència amb els retratats. Fixeu-vos amb les mirades, els somriures i les magnífiques dents que llueixen.

Clickeu a sobre la imatge per veure el vídeo

El jazz a Catalunya, capítol 10

Joan Chamorro i la Sant Andreu Jazz Band. (1)

Cap aficionat al jazz pot deixar d´admirar la increïble tasca pedagògica i artística desenvolupada per en  Joan Chamorro al front de l`escola municipal de Música de Sant Andreu, on apart dels ensenyaments clàssics,  ha creat un autèntic bressol de músics de jazz a partir de nens i nenes de més de 7 anys.

Tot va començar fa ara 20 anys quan  Chamorro ( Barcelona, 1962) que toca regularment el contrabaix i el saxo soprano apart d´altres instruments, va decidir donar classes particulars de jazz e improvisació a alumnes de l`escola , en una sala que va insonoritzar a casa seva amb aquest objectiu. L’èxit va ser tan gran que aviat es va constituir una orquestra , la Sant Andreu Jazz Band , que es va estrenar l´any 2006 i  va gravar el seu primer disc “Jazzing. Live at Can Fuster “ el 2009.

La banda la composen actualment entre 24 i 30 nens i nenes d´edats compreses entre els 7 i els 20 anys. A partir del 2010  es va consolidar notablement amb nombroses actuacions públiques principalment a Barcelona i  i va començar a comptar amb la col·laboració de figures del jazz nacional e internacional, summament interessats amb l´experiment,  com el pianista  Ignasi Terrassa, el  guitarrista Josep Travé, el drummer Esteve Pi, els saxos Dick Oatts i Scott Hamilton i molts altres.

La SAJB porta gravats més de 30 discs i la seva activitat, que per vergonya de la ciutat no ha rebut mai cap subvenció pública,  ha donat lloc a la eclosió de verdaders talents, alguns dels quals han aconseguit projecció internacional. En parlarem mes endavant, però citarem aquí alguns dels més rellevants, com  la trompetista  i cantant Andrea Motis, la violinista Elia Bastida,  la trombonista Rita Payés, la saxofonista i cantant Eva Fernandez i el trompetista Joan Mar Sauqué, tots ells ex alumnes de l´escola.

Per acabar aquest primer capítol dedicat a la SAJB, escolteu aquestes mostres de la tasca pedagògica d´en Chamorro amb els seus alumnes.

En primer lloc l´Elsa Armengou, als 9 anys tocant la trompeta al Palau,  com si fos a casa seva

Seguidament veieu com  l´Andrea Motis amb 14 o 15 anys ( ara en te 30 )  canta i toca el saxo i la trompeta que acabat sent el seu instrument

Finalment escolteu l´Eva Fernandez amb una edat similar, deixant parat en Dick Oatts que la felicita efusivament per la seva interpretació.

En el proper capítol parlarem de l`evolució de la orquestr i dels seus concerts.

L' Ària dels dilluns

Fa temps que no escoltem a meravellosa veu de l'Edita Gruberova, potser la soprano lleugera que més m'ha agradat.  L'escoltarem en les  àries "Ah, non credea... Ah! non giunge" de La Sonambula amb la deliciosa música de Bellini. 

L' Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC) en perill

L'IEFC, l'escola de fotografia degana de Catalunya, després de 53 anys de tasca docent i arxivística corre perill de desaparèixer per manca de local que ara ocupa a l'Escola Industrial, propietat de la Diputació que te previst dedicar-lo a altres usos

El Periòdico ha publicat un article explicant la situació i reclamant a les Institucions que ajudin a evitar la aquesta pèrdua pel món de la fotografia i la cultura a Catalunya.

Pel seu interès ayuí teniu el text complert de l'article.

L’ Artesana del Poblenou

Amb l’inici de curs, també comença la temporada teatral, i com sabeu la Sala Beckett és una de les meves preferides. Com que el seu restaurant ja el tinc molt vist, he estat explorant noves opcions, que ja us he anat comentant. Avui toca el restaurant L’Artesana, un restaurant que pren el nom de la desapareguda cooperativa fundada el 1876.

Els dos xefs i propietaris que s’encarreguen de la cuina han treballat a restaurants de prestigi, en Pau Pons al Gresca, l’Héctor Barbero al Monvínic, al Mas Pau..., pel que la qualitat dels plats està més que assegurada. Els acompanya una tercera sòcia experta en vins naturals, la Romina Reyes.

La seva opció ha estat oferir una proposta senzilla però saborosa de plats tradicionals de la cuina catalana i d’altres de cuiners de prestigi, com el rösti amb rovell i brandada d’en Pierre Koffmann. Podeu trobar un menú de migdia que quasi sembla un menú degustació i una carta a preus molt ajustats (entorn dels 25€ sense vi).

Disposen d’una terrassa i un menjador adjunt per grups.

Sant Joan de Malta, 148
08005 Barcelona
Tel. 930.022.039
 

PD. He sabut que l’any passat van obrir una Artesana a Santa Eulàlia, a tocar de la Ciutat de la Justícia, on hi treballen en Pau i la seva parella, la María Carmen Giménez, perquè allí hi viuen i buscaven no allunyar-se de l’escola dels fills, mentre que l’Héctor i la Romina continuen al Poblenou, tot i que la carta i els proveïdors són conjunts.

Aprestadora, 9
08902 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 934.525.582

Els Cinemes de la Judith

La nostra col·laboradora, la Judith Vives, és periodista i especialista en el món del cinema del que té un coneixement impressionant. Dona cursos de cinema a diverses entitats i molt especialment al Centre Cívic Casa Elizalde on difon amb passió els intrigulis del setè art. Amb una personalitat polifacètica també domina els camps de la música clàssica i algunes arts com la pintura o els treballs manuals tèxtils.   

Avui us parlo d’ella perquè vull recomanar als aficionats al cinema el seu blog  CINEMA I ALTRES URGÈNCIES on publica regularment escrits sobre el cinema, tant d’anàlisi i crítica de la mes rabiosa actualitat com revisions de la història del cinema, els seus protagonistes i anècdotes, així com dels seus cursos i altres activitats.

Si el voleu conèixer el trobareu a l’adreça:     https://judithvives.substack.com/
Allí us podeu subscriure a la seva Newsletter.

L' Ària dels dilluns

Avui escoltarem la veu d'una de les meves mezzo sopranos preferides: Elina Garanka 

Ens cantarà l'ària Non piu mesta de La Cenerentola de Rossini

HITLER, el ascenso del mal

A Amazon prime he descobert una sèrie magnífica que recomano. Es tracta de HITLER EL ASCENSO DEL MAL un biopic de dos capítols sobre la vida d’Adolf Hitler des de la seva infància fins a la seva confirmació com a cap del Govern alemany. És un relat impressionant de la personalitat neuròtica de Hitler, de les seves paranoies, crueltat i ambició gràcies a les quals a poc a poc es va imposant a la resta polítics i militars que l’envolten i aconseguint també uns molts bons resultats a les urnes en successives eleccions.

A mes dels valors històrics m’han impressionat el relat de com una personalitat malaltissa aconsegueix amb tota mena de perverses accions fer-se amb el poder amb el suport de bona part dels seus conciutadans per transformar-se tot seguit amb un veritable dictador

D’ altra banda, semblen mentida els innegables paral·lelismes amb alguns dels casos que ens envolten avui en dia amb personalitats com Trump, Putin o Milei i tants altres líders dels governs d’ultra dreta.

Si no teniu Amazon prime està disponible també en tres capítols a Youtube amb el títol HITLER EL REINADO DEL MAL

Productes de mercat 2

Aquest és el segon post en el que recollim alguns dels dibuixos de la Lluïsa Jover a partir dels quals es van dissenyar es il·lustracions de la sèrie de més de vuitanta petits llibres de cuina publicats des de fa anys SD EDICIONS.

Aquí teniu la segona entrega. Clickeu a sobre per obrir la sèrie.

 

La joven George Sand

Es pot veure a FILMIN la sèrie francesa George Sand dedicada a l'escriptora francesa de nom Amantine Aurore Lucile Dupin (1804-1876). Una personalitat  que fins ara coneixia només com a companya de Chopin , amb qui va conviure uns deu anys especialment en la seva estada Mallorca.

Però resulta que aquesta sèrie presenta el personatge en una dimensió molt és rica. Membre de la noblesa en uns moments en que les dones no tenien reconeixement personal ni polític es va separar del seu marit de qui va aconseguir el divorci, va tenir una agitada amorosa i com a escriptora va formar part dels cenacles literaris de Paris i va se admirada entre d'altres per Victor Hugo que amb motiu de la seva mort va dir d'ella ; "Ploro a una morta, saludo a una immortal"

La sèrie de només quatre capítols que es fan curts es centra es els primers anys de la seva carrera i està molt ben ambientada en el Paris de segle XIX.

L'expo de Manel Humbert a Mollet

Des del Blog, els darrers mesos hem parlat en diverses ocasions de la celebració del cinquantenari de la mort del pintor noucentista MANUEL HUMBERT, que ha organitzat el nostre company Lluís Boada, biògraf i estudiós de la seva obra.

Així, entre d'altres novetats varem anunciar la publicació del llibre L'ÀNGEL del MODERNISME, de l'acte Qui coneix a Manel Humbert? celebrat al teatre ROMEA i de la inauguració de l'exposició al Museu de Valls.

Aquesta darrera exposició es presenta actualment al Museu Abelló de Mollet del Vallès  on es podrà visitar fins al 2 de Novembre. Organitzarem properament una visita guiada pels lectors del Blog que vulguin anar a veure-la.

Mentrestant el nostre videògraf  hi ha anat puntualment i aquí teniu el magnífic vídeo que ens ha preparat: