Aquest estiu us proposo carregar la motxilla amb sis llibres que tenen en comú elements biogràfics, però ben diversos: un explica la vida d’un altre ser real, tres són autobiogràfics i dos són absolutament ficcionals. Comencem per ‘Soc la Milena de Praga’ (Galàxia Gutenberg) de la txec-catalana Monika Zgustova, que recupera un ser apassionant que per molts sols és recordada per haver estat amiga i amant de Kafka però que va tenir una trajectòria personal i intel·lectual interessantíssima que va acabar amb la seva mort al camp de concentració de Ravensbrück.
El guatemalenc Eduardo
Halfon ens sorprèn a ‘Tarántula’
(Asteroide), narrant uns fets reals -que semblen fantàstics i fins i tot
terrorífics- que va patir de nen a un campament sionista. Dècades després ha intentat
comprendre, compartir i interpretar aquella història.
Els veterans Manuel
Vicent i John Banville ens
ofereixen també trams de la seva vida i del seu entorn a dos llibres editats
per Alfaguara: ‘Una historia particular’
i ‘La alquímia del tiempo. Un memoir
dublinès’. El País Valencià i Madrid al primer llibre i la capital
d’Irlanda al segon apareixen com a coprotagonistes de multitud d’històries,
reflexions i anècdotes d’aquest grans escriptors.
I acabem separant-nos de la realitat amb dues escriptores
joves de les que sentirem parlar molt. ‘Nada
más ilusorio’ (Lumen), primera novel·la de la salmantina Marta Pérez-Carbonell, és un llibre
original, intel·ligent, entretingut i
profund en el que s’investiga sobre un escriptor que amb la seva literatura és
acusat d’haver fet mal a algú. Fins aquí puc explicar. La trama ens genera un
conflicte ètic que convida al lector a prendre postura. La nord-americana Catherine Lacey puja l’aposta a ‘Biografía de X’ (Alfaguara), que està
recollint multitud de premis i les millors crítiques. Una periodista queda
vídua i pretén replicar la biografia de la seva dona, una gran escriptora i
artista, amb un text alternatiu pel qual fa una investigació a la qual va trobant
el passat real -i gens afalagador- de qui va ser la seva esposa. Crec però que
la brillantor evident del llibre no necessitava els elements d’artefacte
literari (una ucronia històrica recargolada, alguns cameos...) que per alguns
adornen i per mi llastren el text.
En fi, us desitjo bones vacances i que aquestes
recomanacions us ajudin a millorar les vostres biografies... reals.
2 comentaris:
Una història particular es una delícia. Gràcies per les altres recomanacions
La recomanació me la vas fer tu, Rafa!
Publica un comentari a l'entrada