Fez. "Rien que pour le plaisir des yeux"

Escric aquesta breu crònica improvisada des del pati del "riad", un petit hotel de sis habitacions edificat en una antiga mansió al bell mig de la Medina que em va recomenar el meu amic Ramon Buisan, viatger "avant la lettre" que té sempre bons consells.
Des de la nostra terrassa tenim una vista extrordinària sobre la ciutat antiga que és molt extensa i on els unics vehicles que hi circulen són ases, rucs i mules. Això fa que a tot hora hi hagi un silenci girebé absolut com el que trobariem en un poblet solitari a la muntanya.
Fins ara hem tingut un temps excel.lent malgrat les previsions que hi havia abans de sortir. Però avui sembla que finalment han arribat les pluges i ara a les deu del matí estem fent temps per veure si escampa.
L'estada a Fez ha estat magnífica i no desmereix en absolut les expectatives que ens havien creat els que ens en parlaven tant be. Ahir varem visitar també les ruines romanes de Volubilis, un complex d'aquells del nord de l'Africa dels que no n'hem sentit parlar pero que són molt interessants, i varem fer una ràpida visita a la ciutat de Meknes. Potser perque era divendres i la vida estava mig aturada la ciutat no ens va agradar tant ni de bon tros com Fez.
Aquests dies la camera ha tret fum i espero que pugueu veure un bon reportatge. Perque aqui es fa veritat aquesta expressió tant francesa, que ahir em va dir el cap de la restauració d'un palauet proper al nostre hotel tot invitant-me amablement a veure els treballs : "Entrez Monsieur, simplement pour le plaisir des yeux"
Fins aviat i perdoneu els accents i les errades perque estic treballant amb un teclat marroqui.