Nova secció : Punts de vista

Presentació

Sempre m’ha semblat que en general mirem les fotografies massa depressa, sense gairebé aturar-nos-hi. Agafem una fotografia, donem un cop d’ull i passem desseguida a la següent. Una pura impressió visual sense donar-nos el temps per copsar amb un cert detall el contingut de la imatge, valorar-ne l’estètica o intuir la intenció del fotògraf.I això, ens passa a tots els nivells. Tant si mirem unes simples fotos de les vacances com si es tracta de la col·lecció de fotos familiars o bé les imatges fotogràfiques dels diaris i les revistes. Fins i tot quan hem anat a veure una exposició passem per davant de les fotografies com empesos per un mal esperit.Aquest retret que jo mateix em faig com a espectador resulta més greu des de la perspectiva del fotògraf. Aquest normalment ha pensat la seva foto i a través d’ella ha volgut transmetre alguna idea, sentiment o emoció. I lògicament esperaria una contemplació més atenta per part de l’espectador que li permeti establir un certa comunicació, un mínim diàleg. Aquesta idea que acabo d’expressar m’ha fet sovint aturar-me en la contemplació d’una fotografia. Dedicar-hi una estona de calma, examinar-ne els diferents elements, situar-la en el seu context temporal o cultural. Deixar que la memòria treballi i em porti idees, records o imatges relacionats amb la seva temàtica o estètica. En definitiva, deixar transcórrer el temps necessari perquè pugui manifestar-se el poder evocador de les fotografies.I aquest és un exercici gratificant que en aquesta nova secció vull compartir amb vosaltres. He triat per això fotografies de grans autors i m’he deixat transportar al seus móns. En fer-ho he disfrutat de tot el potencial de la imatge i he pogut valorar la seva riquesa i el mestratge dels fotògrafs. Si l’exercici us agrada ja ho sabeu està al vostre abast, res més senzill, només cal dedicar-hi cinc minuts.

INSTANT

"Derrière la Gare Saint-Lazare", Paris ( 1932) Henri Cartier-Bresson

CARTIER-BRESSON és segurament un del més grans fotògrafs de la història i els seus treballs han sigut presentats en múltiples exposicions arreu del mon. La seva concepció de la fotografia ha influït decisivament en molts fotògrafs de la segona meitat del segle XX, des que el 1952 vaaparèixer el seu llibre "Images a la sauvette" (Imatges ràpides). És ben coneguda la seva teoriaque la intuïció del fotògraf li ha permetre captar el moment decisiu, aquell que sintetitza l’essència de la situació que s’està produint. Per això en general l’obra de Bresson no és una obra bastida sobre el treball en sèries o reportatges sinó en instantànies màgiques que individualment, per elles mateixes, destil·len la percepció i el sentiment de l’autor.
La imatge que he triat és una de les que per a mi millor il·lustren aquesta visió. Aquesta fotografia de carrer va ser disparada el 1932; cal precisar aquest data per vàries raons. En primer lloc perquè en aquells temps les cameres fotogràfiques eren molt més limitades que les actuals; per això captar les molt difícils condicions de llum i moviment de l’escena amb la nitidesa i perfecció que ho fa ja suposa, d’entrada, un repte molt gran. D’altra banda perquè si aquesta imatge, que ja forma part de la iconografia fotogràfica contemporània, es presentés avui en el context d’un festival de fotografia digital potser algú diria – Quines meravelles en poden fer amb el Photoshop!. Talment n’és de precisa la composició del elements, l’equilibri de les figures, les ombres i els contrasts. Curiosa paradoxa per la fotografia d’algú que rebutjava radicalment no només el retoc de les imatges sinó fins i tot la modificació de l’enquadrament que havia obtingut al disparar. El seu respecte per aquest moment decisiu l’havia fet arribar a presentar les seves fotografies positivant-les juntament amb el marc dentat del negatiu per tal de provar que res s’havia manipulat.
Retornem a la fotografia. Probablement Bresson passejava un matí de tardor amb la càmara penjada al coll pels carrers de París a la caça d’una imatge singular. I de debò que la va trobar. Ha plogut fort la nit abans i els solitaris carrerons del darrera de l’estació estan coberts d’aigua; això crea una superfície llisa gairebé amb la mateixa lluminositat que el cel parisenc emboirat. Només dos o tres dits d’aigua han creat aquest mirall aquàtic que reflectirà amb gran nitidesa la figura del passavolant. Aquest vol anar a l’altra costat de la plaça i comença la travessa caminant per sobre d’una escala estirada a terra. Quan aquesta se li acaba decideix fer uns saltirons per tal de no mullar-se les sabates. Però vet aquí que de sobte es produeix el miracle i el peu dret no arriba a tocar l’aigua; la figura queda suspesa a l’aire com si es preparés per arrencar un vol lleuger que l’ha de dur a l’altra vora. Com ha estat possible això?. És realment un miracle o potser el ballarí del cartell que apareix en un segon pla a l’esquerra de la fotografia ha inspirat el passejant. Li ha donat, per un moment, aquell impuls màgic que ens fa veure els ballarins i les ballarines volar literalment sobre els escenaris en les representacions de ballet. La veritat és que el nostre home sembla tenir el mateix estil. És possible que abans de començar la travessa el protagonista, en veure el reflex del pas de dansa sobre l’aigua, li hagi demanat consell...
Al fons un altra figura contempla meravellada l’escena a través de la reixa i per no ser menys el mirall li torna també la seva imatge reflectida en el bassal. Al fons les cobertes de la Gare de Saint-Lazare apareixen llunyanes entre el fum de les màquines de tren que entren i surten. Ja tenien raó els que deien en aquells anys que allò de la fotografia era cosa de màgia.